EL GRAN DEBAT

Per ser sincers, tres temes i dos torns de dos minuts no donen per explicar molta cosa, i menys per fer un gran debat. Des de bon principi vaig optar per intentar parlar d’alguns punts clau del programa, però evitant desgranar totes les propostes en un recital absurd contra el cronòmetre. Altres van optar per entrenar-se i llegir sense respirar tot el programa. Ara cada “claca” farà el comentari de torn i ens dirà que ho vàrem fer molt bé. Millor que els altres. Però els candidats per dins sabrem com ens vàrem sentir i la impressió que ens vàrem emportar. No hi ha ningú més sincer que un mateix i, sovint, acabes convertint-te en el crític més ferotge de les teves actuacions. No entraré a valorar l’actuació de cada candidat o candidata. Ja ho fareu vosaltres. Jo personalment vaig anar-hi molt relaxada. Quina diferència del debat del 2003. A les hores em sentia perduda en una espiral d’actes que s’anaven succeint amb rapidesa. Ara em sento molt més còmode. Explico el que m’agrada explicar. Em ve de gust. Perquè en tinc ganes. Quan m’implico en una cosa m’entrego del tot. Del debat em van agradar algunes coses i d’altres no. Em va agradar que la Campoy em presentés com la futura alcaldessa de Malgrat. No em va agradar la seva amenaça sobre “el canvi” i els desastres que ens pot portar. Pel que sembla a Malgrat només ha nascut una persona amb seny, i tenim la gran sort de tenir-la per alcaldessa. Espantar a la gent amb els possibles desastres d’un canvi és una estratègia d’allò més rància (jo creia que això només ho feia la dreta). Que a sobre la por s’escampi des de Can Socialista, inventors del "CANVI", és la pera! L’anècdota final la va posar la regidora “megasostenible” amb el seu discurs fora de lloc. Algú li ha de dir. No era el moment ni el lloc adequat. Després seguim parlant del debat. Us sembla?[@more@]

Tweet