Carod ha fet pujar una mica més de to el debat intern del seu partit. Ahir va reconèixer de forma explícita i per primera vegada que votar “NO” al referèndum de l’Estatut va ser clarament un error, i va acusar als crítics Carretero i Uriel Bertran de ser els responsables d'una decisió que els ha desconnectat d'una part del seu electorat. Tot seguit, Carod afirma que “per militància de partit va haver de protagonitzar tota una campanya crítica amb l’Estatut”, (pel que sembla no va ser molt sincer en els seus discursos a favor del NO). El més increïble és que convida clarament a marxar d’ERC als crítics (no parla de diàleg en cap moment, ni d’allò de “parlant la gent s’entén”). Afirma que ERC “ha de ser un partit de govern madur, seriós, responsable i gradualista, que vegi que el tot o res és impossible…Perquè entre el tot o res, et quedes amb res”. “Certes consideracions potser s’haurien de fer sota unes altres sigles polítiques”, va concloure. Bé, potser certes consideracions s’han de fer amb altres sigles, però també és cert que les que fa Carod tenen unes sigles molt clares i no són precisament les que representa. Qui l’ha vist i qui el veu al Carod. Governar pot canviar a les persones. Evidentment, la seva opinió és respectable, només faltaria, però queda com un polític poc sincer que no accepta la crítica. Jo comparteixo en part la seva opinió. Votar NO al referèndum va ser un error. De totes maneres, no crec que la raó de la desconnexió de part del seu electorat arrenqui únicament del NO a l’Estatut. Només cal llegir el bloc del malgratenc Manel Bargalló –per cert, gens sospitós de ser simpatitzant de CIU-. Penso que ha estat la decisió de reeditar el “tripartit”, de com s’ha reeditat el “tripartit”, del paper d’ERC en aquest Govern, el fet d’haver entregat la presidència de la Generalitat al PSOE-PSC i, sobretot, aquest silenci permanent per no perjudicar les perspectives electorals del PSOE el que part del seu electorat no accepta. És la pèrdua de pes polític del catalanisme el que part del seu electorat no accepta. [@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
Categories
- No hi ha categories
Meta
Neus, totalment d´acord. Però compta per què el que vol ERC es substitiuir a CIU, no crec que ho aconsegueixin però ho intenten d´aqui que diguin que no formaran el Front Nacional, etc….Crec que reeditar el tripartit és la cusa d ela pèrdua de vots, però no ho admeten.
A mi ERC sempre m´ha semblat el tipic partit al qual voten als 18 anys els joves quan poden votar per primera vegada i quan es fan grans, van a opcions més realistes com CIU.
ERC és un partit infantilista, la pena és que molts dels seus dirigents tenen el Sindrome de Peter Pan, començant per el del bigoti a lo Kaiser, passant per el conseller fashion, espero que els indentifiqueu es ben fácil.
Si, Neus, parla quan vulguis del Duran que serà interessant com tot el que tu fas, saps trobar temes «canyeros i que donen guerra» per el blog.