YIHAB

Aquests dies sento a parlar del conflicte a Girona entre un centre educatiu i una família d’immigrants que volen portar la seva filla a l’escola amb vel, malgrat les normes establertes en aquest centre que en desestimen l’ús. Sóc conscient que és un tema polèmic, i que s’ha de tocar amb precaucions. Sobretot, perquè aquest és un país en el que sovint no tenim clars quins són els valors que han de prevaldre.  A mi el que em sembla greu i em preocupa és que la integració i la convivència són essencials, i això vol dir que aquests elements no poden dependre en cada moment del caprici dels pares. La primera obligació d’uns pares que volen viure aquí és portar els fills a l’escola, amb mocador o sense. No es pot admetre que un pare decideixi no portar els fills a l’escola per una qüestió de símbols. Algú li ha de dir que la seva acció no és acceptable, que els símbols per nosaltres són secundaris. El més important és l’educació dels fills. Amb la mesura adoptada pel departament d’Educació no solucionem gran cosa. Són temes que ens els trobarem en el futur i que demanen tenir les idees i conceptes prou clars.[@more@]

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a YIHAB

  1. garmir diu:

    Hola:
    Fem com a França sense creus ni mocadors???, no ho sé francament, jo de vegades tinc una tendencia lepenista que he de controlar (i afortunadament ho aconsegueixo), doncs no és bó, al autobus mateix de la feina, hi ha una noia amb el mocador i texans i está prou bé, combina la seva fe musulmana amb modernitat.
    No veig del tot bé prohibir el mocador musulmá, peró el BURKA ,SI A LA SEVA PROHIBICIÓ, doncs el Burka tot complert atempta contra la dona i la seva llibertat, és un tema complexe i crec com la NEUS que primer és la escolarització i lo secundari son els simbols. Primer l´educació.

  2. MONTSE diu:

    Aquest tema es peliagut, sí primer l’escolarització, però em sembla que es una nena molt petita, que no pot triar, i que li han imposat el vel, això no em embla bé, el que espero es que se’l tregui quan sigui gran, o que ho tingui molt clar.
    De totes maneres, aquest no serà un fet aïllat, n’hi hauran més de casos com aquest, el que si penso es que la seva religió és molt més separatista que la nostra.

  3. Els polítics són molt ambigus i sempre que poden ho passen a una altra administració pública i anar fent fins el que te menys poder a priori ho ha de solucionar. EL més important jo també crec que és l’educació d’aquesta nena. Se li ha d’ensenyar que ella sàpiga valorar si vol o no el mocador i això només es pot fer a escola amb l’ajuda dels pares i amics. Ella ho ha de veure és el millor que se li pot fer. L’altre només quedarà com anecdota i ja esta.

  4. Neus penso que el problema de posicionar-te, pot dur a malentesos, si exposes el que pràcticament la totalitat de la població pensa, et criden racista o xenòfob, jo particularment crec que les persones s’han d’integrar als llocs on es van a viure (idioma, tradicions i costums), i no els que estem vivint aquí.
    De vegades penso que els immigrants (no tots afortunadament), creen els seus propis «guetos» i no es preocupen com ho fem nosaltres de l’educació dels seus fills. A les reunions informatives que fan els col·legis per als pares/mares, jo no he vist mai a cap pare/mare de nen immigrant.

Els comentaris estan tancats.