CANDIDATA CHACÓN

Ostres! . Aquest matí m’he llevat amb angines i mig enfebrada. Em trobava tan malament que he trucat al tennis per anular l’entrenament dels dilluns. Penso que l’Adrià –l’entrenador- m’ho ha agraït, perquè feia un fred que no vegis. Total, que he preparat la roba i els esmorzars dels nanos tranquilament. Quan han marxat m’he preparat la dosi de medicaments que des de dissabte estic prenent. Feien el programa d’en Cuní, i "l’amo" entrevistava a la Chacón. Carai!. M’he quedat una mica sorpresa amb la candidata. He de dir que m’ha sorprés la poca talla que ha mostrat en l’entrevista. Una persona que presenta sempre un currículum d’advocada, professora de Dret Constitucional i no sé quants càrrecs més i que és “ministra de España” sempre penses que s’expressa amb una claredat d’idees per damunt de la mitjana de la gent. A mi m’ha semblat que tenia un discurs molt pobre. Molt de consigna del PSC-PSOE. El màxim que n’he tret són quatre frases fetes contra CIU i contra el PP. La perla ha estat això de “Carme, sigues generosa, ho diuen per ignorància i no per mala fe”. Això és d’escola PSC. Només li faltava el “mendalerenda” i picar-se al pit. L’estil socialista no deixa mai de sorprende’m. Es tracta de mirar a càmera, fer un somriure d’orella a orella i deixar anar alguna cosa grossa contra CIU, encara que sigui una bestiesa. La frase feia referència al tema dels pressupostos vetats per CIU al Senat, però aquesta senyora només ha criticat a CIU (o potser no l’han informat que ERC també va votar). De la senyora Chacón no es pot dir gran cosa a part que viu a Madrid i poca cosa pateix de Catalunya. La frase més ingeniosa que li coneixia era aquella de “mi madre siempre me ha dicho que ser mujer y de izquierdas es lo más duro que a uno le puede pasar”. Dona, no. Hi ha moltíssimes coses molt més dures. De veritat. No sé, als polítics –homes o dones- els hi suposem capacitat, com a mínim d’elaboració de discurs i, fins i tot, de seducció. Als polítics d’alta volada com els ministres els hi exigim més. En aquest cas, la loquacitat de la ministra t’atipa de paraules, però no d’idees. És fluixa. Ho sento. El seu comentari despectiu no m’ha ofés, m’ha fet riure per simple i vulgar. No parlem de la seva mega política d’habitatge. Una política que ha deixat sobre la taula mesures redactades per l’anterior ministra per la por davant els comicis, i que eren mesures de protecció i garantia pels adquirents d’un habitatge. Els ha fet por aprovar-les, perquè suposaria un increment d’un 1% del preu de l’habitatge. No fos cas que això els fes perdre un vot. Una pena.[@more@]

Tweet