AVUI ÉS UN DIA QUE POT PASSAR DE TOT

Avui és un dia que pot passar de tot. És un dia gris i trist, però també és un dia que, per fi, s’obre una escletxa en aquest món de les simulacions que hi ha al nostre poble. És el dia de dir les coses pel seu nom. El pacte no és gratuït. El PSC no és generós de mena. El pacte PP-PSC porta implícit un peatge. Vivim una època en que, sovint, tot és un gest i prou. Un món virtual. Una època de contradiccions. Quan a un ciutadà li fas una enquesta i li preguntes quina és la principal virtut que hauria de tenir un polític o un governant, en general, la resposta és ràpida: honestedat i capacitat de diàleg. Doncs bé, que cadascú faci la seva valoració. On és l’honestedat i la capacitat de diàleg del nostre govern?. Honestedat, cap ni una, quan anuncien un pacte dient que el tema de la riera s’ha deixat fora de l’acord i que el PP votarà lliurament. Ara veiem que no és veritat. D’altra banda, seguint amb el tema dels gestos cal dir que hi ha molta simulació en els postulats de la política d’alguns. Aquest Nadal m’han regalat una preciosa guia del consum responsable amb una “merdeta” de bosseta vermella de nylon. Diuen que és per evitar residus, i jo com una bleda vaig a treballar amb la bosseta ridícula, perquè de veritat em crec això d’estalviar residus i ser responsable. Fins i tot, la porto dins el bolso per tenir-la a mà. Però després veus que cap postulat o argument de sostenibilitat s’ha tingut en compte per aquest govern de gent il.lustre en el tema que avui es porta al Ple. Com us dic, en el món d’avui on, més que mai, s’hauria de parlar de les coses obertament i a fons, l’àmbit de la política es redueix cada vegada més al simple gest. Al regalet sostenible i a la campanya en favor de postulats que els mateixos que els pregonen no pensen complir mai. En altres paraules, alguns polítics es passen la vida fent gestos que es queden en això, purs gestos, perquè res no acabi canviant. Nosaltres que preferim sempre adoptar postures sensates i des del sentit comú, que no ens agrada la crítica per la crítica, que hem demostrat de sobres que som polítics responsables quan ha fet falta, som conscients i també reivindiquem que les accions no siguin purament un gest. Que els polítics tenim obligació d’actuar sobre la realitat, i que no és més líder qui té més “pebrots”, sinó qui sap crear complicitats. Però és ben cert que sovint a l’altre costat no hi ha vida.[@more@]

Tweet