SEGUIM FORÇANT L’EQUÍVOC?

Publicat el 18 febrer 2008 per neuserra

Mentre repasso els comentaris que alguns han escrit al post del dia 16 de febrer, i abans d’esborrar definitivament tanta meravella i creativitat, he recordat un article de Salvador Sostres que vaig llegir fa temps i que m’ha semblat molt oportú. Sostres diu: “Hi ha un tipus d’amic que va forçant l’equívoc i la metàfora, un tipus d’amic que tu l’adverteixes i el tornes a advertir, que anem d’un esbronc a l’altre i que quan sembla que ha quedat tot entès torna la calma però no serveix per res perquè el teu amic torna a jugar amb coses que no tenen recanvi. Després s’estranya i vol dinar o sopar amb tu per aclarir les coses, però en el fons les coses estàn molt clares. Han estat sempre molt clares. Li has deixat les coses sempre molt i molt però que molt clares. ……..Després venen les explicacions, el tu ja saps que jo, allò que sol dir-se: en realitat les coses no van anar així, jo no he fet res, el tu també vas dir o vas fer; després ve tot el que tu vulguis, i molt més. Però també ve una altra cosa, que és el no voler saber res mai més de tu. Un dia les coses es trenquen i no hi ha res a fer. Els temps són delicats i les figuretes de porcellana. I si es trenquen es trenquen, vull dir que es trenquen per sempre. Hi ha un tipus d’amic que va forçant l’equívoc i la metàfora fins que l’equívoc es converteix en equivocació fatal i la metàfora ja no importa perquè aquí et quedes,  xaval, i ja t’ho faràs”.  És una metàfora, però abans de continuar amb tanta insensatesa, pensem-hi. Pel bé de tots.[@more@]

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.