Divuit dones mortes a mans de parelles o exparelles en només 50 dies. Quatre dones mortes en un mateix dia. Fins quan? No és fàcil, evidentment, donar una resposta, però està clar que confiar únicament en mans de la justicia i d´una llei un tema com aquest és un error. D´una banda, molta llei, però pocs recursos per aplicar-la. D´altra banda, els autors poques vegades actúen pensant en les conseqüències penals o en el càstig. Aquest és un gran problema del model de societat que tenim, i és la mateixa societat que ha de rebutjar aquesta lacra i canviar el model. No he pogut evitar recordar aquella pel.lícula del 2004 “Hay motivo”. En un dels curts d´alguna manera es feia responsable al govern -a les hores del PP- de la violència de gènere. Les imatges eren esfereidores i molt impactants. Recordo que al sortir del centre Cultural em sentia bastant desconcertada, fins i tot, escandalitzada pel que jo vaig interpretar com una manera massa frivola de tractar un drama i buscar culpables. Ara la realitat ens diu que les morts no s´han deixat de produir com un degoteix constant. Tenim Llei integral de Violencia de Gènere, una eina pensada per a protegir les víctimes i perseguir els agressors, però sembla que no és suficient ni prou eficaç. Cal continuar denunciant aquesta situació i la falta de mitjans. Em sembla bastant trist que algunes denúncies només es facin segons qui governa. Això és precisament el que em fa ser crítica amb tots aquests autoproclamats progressistes que es dediquen a fer manifestos i cantar cançons per aliviar la consciència, però que no fan crítica quan governen els amics. Trobo a faltar la pel.lícula que segueixi denunciant el 2008 les situacions dramàtiques que encara avui es produeixen i la pobresa que persisteix ens agradi o no.
[@more@]
