DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Prova superada. Dijous va ser un dia ple de Ple. Sí, com ho dic. Va ser un Ple molt llarg, i amb un intens debat.  A hores d’ara ja n’hi prenc nota del número d’assistents. Poques persones s’acosten a la sala de plens i, en qualsevol cas, el Nou Malgrat Confidencial ho penja al bloc. D’entrada ja ens vam encallar al tercer punt de l’ordre del dia “Designació de membres de la Corporació que han de formar part de la Comissió de valoració de llocs de treball”. El debat en aquest punt era “el més que considerable retard” en el temps. Els arguments que ens ofereixen són molt poc consistentes. Prenc nota que és la segona vegada en una mateixa setmana, quan pregunto pel retard en assumptes importants, la resposta és “mira, fem el que fem”. Ai, Senyor! Suposo que és l’astènia primaveral. Quin govern més curt de feina. Mai tanta gent ha fet tant poc. El següent punt és la Comissió de seguiment del Barri del Castell” i el “Comitè d’avaluació i seguiment del projecte”. Ho podem resumir amb allò de “Juan Palomo”. Aquí es desferma el temporal. No cal donar-hi més voltes. Des del primer dia sabem que s’hi cou. Tot són paraules boniques “estimular la reflexió conjunta”, “implicar la ciutadania”, “introduir metodologies participatives”, “garantir la qualitat del procés deliberatiu i facilitar l’assoliment de consensos”. ……XERRAMECA. Ha quedat clar que això no és l’objectiu del projecte. Suposo que el problema és ser tossuts de mena. Sóc advocada perquè detesto la “llei de l’embut”. No hi puc fer més. Un procés participatiu no pot excloure a ningú. Anirem on faci falta. Farem el soroll que calgui. Un altre punt interessant va ser l’inici d’un “expedient per determinar la forma de prestació de servei de promoció i foment del turisme”. Mare de Déu!. Ha passat un any i encara han de decidir que faran. Nosaltres hem decidit donar suport a tot el que es proposi sobre turisme i comerç. Per nosaltres no serà. No posarem pals a les rodes, tot i que l’estratègia sigui arraconar-nos. Sabem que només s’arracona a qui fa por, i això sempre és un estímul. Per tant, endavant!. A veure si després de crear una comissió d’estudiosos del tema finalment podem saber cap on anem. A continuació, fort debat sobre la llar d’infants. De res ha servit la voluntat de consensuar una proposta que fos viable i també satisfactoria per les families. La gestió des de la regidoria és un desastre i en sentirem a parlar. Temps al temps. El punt tretzè, un nyap de la regidora d’urbanisme “resolució d’expedient sancionador per obres no legalitzables”. –Suposo que la proposta sorprèn- comença dient la regidora. –No, noia, no. A hores d’ara ja no em sorprèn res d’aquest govern.  Actuacions com aquesta és el que fa que la gent parli dels polítics com a desaprensius. Es tracta d’una obra il.legal, sense llicència. No es pot legalitzar, perquè la finca ha esgotat l’edificabilitat que li atorga la normativa urbanística. Els técnics del departament han qualificat els fets d’infracció MOLT GREU, per tant, -segons la llei- la sanció mínima són 30.001 euros i comporta la “restauració de la legalitat”. Això vol dir, multa i enderroc. Però no, la regidora ha decidit que en aquest cas és més pràctic encarregar un nou estudi de la normativa urbanística per veure si així podem salvar els mobles. Insòlit, estrany, fosc, una presa de pèl que obre la porta a tota mena d’infraccions urbanístiques. És inacceptable i en sentirem a parlar. La Constitució Espanyola diu que tots som iguals davant la llei. A Malgrat és evident que no. Finalment, dos mocions: 1) “voluntaris per la llengua”. S’aprova, però no deixem de fer un toc d’atenció al regidor de joventut per la poca habilitat i diigència. 2) “catàleg d’arbrat de Malgrat”. No s’aprova, perquè el sr. Viñolas que no s’acaba la feina que té diu que ens farà un Pla Director d’Espais Verds. Bé, d’això en parlarem un altre dia. A estones el Ple es converteix en el show dels teleñecos. De cop s’acaba tot i la sala es va buidant. Tinc molta gana i estic cansada. A fora m’espera en Francesc. Marxo pensativa…, feliç de saber que alguns no amaguem les coses. El govern de Malgrat a vegades és ben bé de "república bananera". Convido a tothom a venir un dia i observar les cares i gesticulacions dels que ens manen quan la Teresa, en Josep Mª, o jo mateixa parlem. Són irrepetibles.        

Tweet