QUINA GENT (II)

He decidit continuar amb la crònica local de moda a la xarxa: opinar sobre una denúncia que no s’hauria d’haver produït. Els comentaris no fan més que confirmar el caire polític de la denúncia, sobretot, si tenim en compte que ara el tema avança per una altra banda. Primer es va tractar de fer-me doctora honoris causa de l’estratègia comunicativa. Una dona capaç de donar la volta a qualsevol desgràcia i convertir-la en sort. Esgotat l’argument, ara es tracta de buscar incoherències. Així, doncs, els mateixos “cervellets” han rebuscat l’hemeroteca. Remenar és el que millor saben fer. Són infatigables. Els admiro. Poca feina han de tenir. Ara es tracta, doncs, de buscar alguna relació amb l’afer del Som-hi. Tampoc aquí l’encerten. Pobrets. Resulta que puc subscriure tot el que vaig dir, perquè la denúncia no té res a veure. Aquí no es defensa la llibertat d’expressió, sinó la veritat. Un dia parlarem del tema i podrem explicar la diferència. Per ara més val mantenir el silenci. A veure demà per on em surten. Estic impacient.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.