TEMPS DE VACANCES

L’agost és mandrós i permet contemplar la bellesa del temps que passa lentament. El valor d’un temps sense fer res. Inestimable. Incalculable. Un tresor. Recuperar la calma, la tendresa, el gest sutil, l’expressió d’amor i afecte que sovint la pressa no ens permet apreciar. El nostre és un temps difícil i ens hem acostumat a viure amb presses inútils, però no ens hem de resignar a deixar escapar els somnis. Enguany, les meves vacances han estat un autèntic plaer, un savi combinat de recorregut per la història i de sabors orientals. Un viatge que ha servit per fer realitat el vell somni de resseguir les antigues rutes dels navegants. Travessar l’estret dels Dardanels, aquest punt vital al llarg de la història, el mar de Màrmara fins a la gran Estambul. Una de les parades obligades era la visita a l’antiga Olímpia, bressol dels Jocs Olímpics. Fer coincidir la visita en plena celebració dels Jocs Olímpics ha estat certament curiós. [@more@]El paisatge natural del lloc evoca serenitat i conciliació. És un indret meravellós on les restes i vestigis de la història s’entrelliguen en silenci amb la natura. Val la pena caminar entre aquestes pedres. Tot i la calor xafagosa a estones difícil de suportar, el camí és un plaer pels sentits si aconsegueixes perdre de vista el núvol de turistes que com nosaltres han decidit desafiar un sol que cau a plom sobre les espatlles. Mentre caminem el meu fill em parla de Zeus, pare dels deus i dels homes. Sota el  Cronion, on són visibles encara les nafres dels terribles incendis, descobrim la passió compartida per la història i la mitología grega. El meu fill m’explica els ideals de l’esport i els valors universals de l’olimpisme, de com els homes apreníen a competir amb les normes de la noble àmila (rivalitat), de l’equilibri i l’harmonia de cos i ment, de l’honor i la glòria de l’humil corona feta d’olivera, el kòtinos, el premi dels jocs, de la trajectòria d’aquest indret sagrat, dels jocs celebrats cada quatre anys en honor de Zeus i d’Hera, esposa de Zeus, protectora de la familia i el matrimoni. L’escolto atentament –que per això sóc la seva mare-, i estic sorpresa pels coneixements que mostra quan un tema l’interessa de veritat. Fins i tot és capaç de desconnectar l’mp3 de les orelles. Les vacances són un temps preciós de convivència amb la familia, amb els fills. Compartir aquest temps amb un adolescent és una caixa de sorpreses. A vegades és tot un desconegut, però en el fons confesso que sovint és reviure la teva pròpia adolescència. Pactes, normes, horaris, compromisos, rondinar. Un dia la desgana més gran del món. Un altre dia la passió desbordada. És bonic, però, viure amb un adolescent. Són generosos. Són solidaris. Fan coses increïbles, com des l’altre banda del món preocupar-se de l’amiga que té problemes a casa seva i trucar-la per saber senzillament com li va. M’agraden els adolescents. No ho puc evitar. Sempre tan desconcertants i previsibles a la vegada. Fa temps que hem descobert que compartim el gust pel viatge i la història. M’agrada saber que també compartim sentiments i la preocupació pels altres. M’agrada saber que sota la fingida indiferència de l’adolescent s’amaga una bona persona.      

Tweet