TRINXAR CAN FELICIANO EN NOM DE LA COHERÈNCIA

 Ara fa un any alguna cosa es va moure a Malgrat. La tala sistemàtica d’uns arbres que són part del nostre paisatge quotidià a Can Feliciano va ser l’espurna per fer sortir molta gent al carrer. Gent de tota mena. Gent jove, gent gran, mainada. Polítics, no polítics. Veïns i veïnes del poble que no van entendre les raons que els oferien per justificar que no s’executés el projecte tal i com s’havia previst. El procés va ser llarg i tens. Durant dies i nits es va fer guàrdia a l’arbreda. Es van mantenir reunions a totes bandes. Es van aturar les màquines. Es va convocar un ple extraordinari que va decidir per majoria la suspensió de les obres i l’encàrrec d’un projecte alternatiu. Uns van ser denunciats. Tots criticats, insultats i escarnits en nom de no sé quina coherència. Tot es perdona, però no és senzill oblidar certs insults llençats des de la impotència d’uns governants poc acostumats a que es qüestionin les seves decisions per absurdes que siguin. El procés ja sabeu tots com ha anat, però també cal saber que no s’ha acabat. Tot plegat ha estat indignant, vergonyós i frustrant veure com s’ha gestionat el tema per part del govern municipal. Pitjor impossible. Ho han convertit en una qüestió gairebé personal. El govern de torn va anar encadenant errors a cada pas. No va donar la cara en cap moment. No va saber dialogar. Finalment, van aconseguir fer la jugada, però a un preu molt alt. Era penós assistir a cada reunió amb el Director de l’ACA i veure la cara de la nostra màxima autoritat. Era la màxima expressió de la contrarietat, fins i tot, en alguns moments em va semblar que la seva actitud era massa infantil. Mentrestant, els nostres cracks del PPC –els de la pell fina- van anar jugant amb la confiança i bona fe de la resta de grups. Van jugar amb la confiança i bona fe de la gent de Malgrat. Van generar expectatives, van fer el número….., en definitiva, el pallasso. Es van retratar i van posar en evidència que, per alguns, el més important de la política són els llocs de treball a precari. Mai ens van enganyar del tot. En un moment determinat ja es va poder veure clarament que jugaven amb les cartes marcades. (Tot i això, encara no sabia que mentre fingien interès en el tema feia setmanes que havien anat al Notari per preparar la seva denúncia. En silenci. Ben calladets. Mira si ho tenien clar!). Són coses de la vida. No cal donar-hi més voltes. A la llarga tothom acaba mostrant el seu autèntic rostre. Com diu l’escriptor britànic Clives S. Lewis “Només podràs conèixer la força del vent intentat caminar contra ell, no deixant-te portar”. No tot el procés de l’arbreda ha estat negatiu. Va servir per aplegar esforços de gent de molt diferent manera de pensar. Va fer possible veure que hi ha un futur per davant i que moltes coses poden canviar si som capaços de trencar tòpics i prejudicis. El balanç té una mica de tot, però tampoc és cent per cent positiu. A l’altra banda també ha faltat autocrítica. Algunes coses no m’agrada com s’han fet i tinc dret a dir-ho. Jo no apuntaré res aquí, perquè ara penso que no toca. Ja en vaig tenir prou la darrera vegada que vaig expressar la meva opinió. Això ens hauria de fer pensar. Tinc l’estrany privilegi de rebre sempre insults i desqualificacions de totes bandes. Quan una no pot expressar lliurament la seva opinió és que alguna cosa no rutlla. Fóra bo que no s’ensopegués amb la mateixa pedra dues vegades.  

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.