UNITS SÍ, PERÒ PER A QUÈ?

Publicat el 22 setembre 2008 per neuserra

  Ahir vaig gaudir d’un fantàstic diumenge d’ermitana. Em vaig llevar tard, vaig anar a caminar. Després, dinar lleuger, deures de l’Enric, repassar mails pendents, llegir, feines de casa. Acabar d’ordenar les fotos de les vacances. Més tard, mentre uns anaven a veure el Barça a casa del veí, jo vaig preferir quedar-me i escriure quatre coses. Tenir una estona de silenci a casa amb dos fills és gairebé un luxe. Tot plegat, un diumenge ben tranquil. Darrerament, tinc una mena de mandra permanent i vull pensar que és pel canvi d’estació. No em llevo tan aviat com acostumo, faig voltes abans d’aixecar-me com si estés cansada ja de bon matí i em costa molt fer les coses. El descans d’ahir em va venir molt bé. M’he fet el propòsit de cuidar la salut i fer més esport. Vull poder trobar el temps com sigui, encara que el desgavell d’horaris que tinc sempre m’ho fa molt difícil. Avui, doncs, em llevo descansada i trobo a la premsa el resum d’aquest diumenge. Escolto l’eco de la veu d’un President que demana unitat des de no sé quina festa del seu partit. Ho diu sense massa convicció. [@more@]Què ensopit és aquest home, Senyor!. Curiós, però, només parla de l’estratègia el president, perquè la unitat és una estratègia, no?.  Què si CIU això, que si CIU allò. Què si hem d’anar units, què si l’oposició ha d’estar amb el govern. És maco això de demanar sempre responsabilitat a qui fa d’oposició. Els governants del meu poble també ens ho demanen, però cal veure després que fan ells quan fan oposició a l’oposició. Per ara està bé parlar d’unitat, però començo a posar-me nerviosa, perquè mai ningú acaba d’aclarir a on anem tan units. Units sí, d’acord, però per anar a on?. Des que va passar el 9 d’agost –data límit pel finançament- la succesió de discursos és una constant. Fa mesos que escoltem la cantarella. No es pot reclamar unitat cada dia i no concretar res. Algú hauria de començar a dir ben clar cap a on hem d’anar a parar, no?. Algú haurà de començar a concretar condicions o objectius, no?. O només es tracta de desviar l’atenció i buscar possibles responsables per si fracassem?.       

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a UNITS SÍ, PERÒ PER A QUÈ?

  1. garmir diu:
    22 setembre 2008 a les 12:12

    Hola Neus:
    A mi em passa una mica el mateix, combino dies amb una activitat frenètica i que faig molta feina amb altres d´ensopiment total, ganes de plorar i que no puc fer res, tot em costa molt, jo en el meu cas suposo que és el caracter, la meva personalitat, jo, no sé si a tu et servirà d´ajuda només em plantejo el dia a dia i….demà, incógnita total.
    Respecte al tema de la unitat Tripartit-CIU hem d´anar en compte no sigui una abraçada de l´os, recordem que el tripartit es va crear amb l´intenció de repartir-se les deixalles de l´implosió que mai arriba de CIU, per una banda ERC i PSC.
    Al menys jo al ser de BCN, el dimecres tinc festa, me´l penso passar tot el dia al llit.
    Una Abraçada.
    Edmón.

Els comentaris estan tancats.