"Cada paraula que surti dels vostres llavis ha d’ésser un estímul, una nota de resistència, d’aguant, d’optimisme, de seguretat en el demà. Vosaltres sou els que heu de marcar amb les vostres cíviques virtuts l’últim esforç de la victòria. En el sacrifici, en la feina de cada dia, en la producció, en l’ajut dels uns als altres, en la paraula, en l’esforç, en el gest, penseu això, germans: ¡Ho faig per Catalunya!".
(discurs homenatge a Macià)
Quant a neuserra
Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Hola:
Jo al viure al costat de Montjuïch, a les 6:30 vaig sentir els petards i el soroll de la gent que amb torxes anava a fer el homenatge, crec que eren JNC i ERC, segons vaig veure als Telenoticies, peró el soroll dels petards que llencaven es sentía desde casa, aixó que ben bé al costat no estic.
En fi una anècdota.
Edmón.