El títol d’aquest modest espai que vol ser una crònica dels plens va ser un encert. Ho dic des de la perspectiva del temps. De fet, la càmera de la sala de plens serveix de paràbola del que representa aquest govern. A dia d’avui no s’ha demostrat que la càmera tingui cap mena d’utilitat com no sigui per alguna mena de sarau particular. Un intent inoperant d’aplicar les noves tecnologies.
El dijous del ple va ser un dia complicat. Per uns més que per altres, és clar. El matí va ser de jutjats. És curiós, però és la tercera vegada que em veig obligada a visitar un jutjat per qüestions no professionals en el que portem d’any i mig de mandat. Ara com a testimoni. Això els hauria de fer reflexionar, no?. Què estem fent, senyors?. En tornar ens esperava un ple important. El segon més important de l’any, perquè es portaven a aprovació les ordenances fiscals.
El punt 2.- Ordenances fiscals i preus públics de l’exercici 2009.- Estem prou satisfets de com s’ha fet el treball de les ordenances. Som conscients d’estar a l’oposició, però no per això hem de quedar al marge d’un tema important. Considero que des de CIU en els darrers anys s’han fet aportacions que han suposat un canvi radical en les ordenances. Es va començar per rebaixar el tipus de l’IBI, després vam proposar quan estàvem al govern aplicar la bonificació a les famílies nombroses. Enguany, jo mateixa vaig recordar al regidor d’hisenda el seu compromís de l’any anterior de crear un grup de treball amb tots els grups polítics cara a les ordenances del 2009.
Des de CIU hem participat a les dues reunions convocades. Hem presentat les nostres propostes relatives a la congelació dels preus públics dels serveis de caràcter social com ara el casal d’estiu o l’escola d’adults. També hem defensat que l’augment de l’IPC fos moderat. Aquest cop el PSC ha acceptat les aportacions fetes per CIU. El nostre vot ja està donat i ha sigut favorable. Pensem que s’hauria pogut anar una mica més enllà, perquè no acabem d’entendre els arguments per no fraccionar els rebuts de l’IBI. [@more@]
En aquest tema el nostre consell pel regidor d’hisenda és que es comenci a pensar en la majoria de malgratencs/ques i no només en uns pocs. Hi ha gent que sense viure al llindar de la pobresa passa dificultats econòmiques al nostre poble i que no vindrà a picar a la porta dels serveis socials. Em sembla un pobre argument que es digui que qui no pot pagar l’IBI d’una vegada ja va als serveis socials. Carai!. Es tracta d’oferir aquesta possibilitat a tothom sense que els ciutadans es vegin obligats a explicar-te la seva vida en un despatx?.
En definitiva, nosaltres hem estat prudents i realistes. No hem volgut caure en populismes demanat segons quines coses de cara a la galeria. Pensem que aquest any més que mai hem de demostrar tots que estem al servei de les persones. Per ara hem aprovat els impostos. Ara veurem com es volen gastar els diners i si realment es visualitza el servei a les persones en els pressupostos. Ja en parlarem.
El punt 3 i 4 no tenia més volta. Aprovar la bonificació de l’ICIO per obra major a una finca afectada pel catàleg de béns protegits del POUM, i canviar alguns membres del Consell Escolar Municipal.
El punt 5. Ai!. És tornar al tema de la participació al projecte de la llei de barris. L’alcaldessa diu que no pot entendre tantes queixes. Jo dic que tampoc puc entendre tanta negativa a la participació dels grups municipals. A mi m’han negat participar només pel fet de ser regidora, mentre que els regidors del govern estan més que representats a les comissions. Ja els hem advertit que és un error aquesta actitud, però ara ja és parlar per parlar. Són aquelles coses que arriben a un punt sense retorn, perquè es comença malament i a veure qui és el maco que ara tira enrera. Després d’aquest any i mig de mandat les coses es veuen diferents. Penso que hi ha gent que talla ponts de diàleg d’una manera irresponsable. Aquest govern projecta una pobra imatge democràtica i cada dia això és més evident. La intervenció de la Sra. Campoy acaba amb un “Ai Déu meu, ai Déu meu”. Com si Déu Nostre Senyor tingués la culpa de tanta tonteria i despropòsit.
Punt 6è. Ocupació dels terrenys del futur camp de futbol municipal en l’àmbit Sant Elm (PA9). Diu el regidor que per demanar subvenció cal disposar dels terrenys. Li pregunto si això significa que no estem programats pel 2009 en cap pressupost. Ara diu que sí. Parla de la Diputació que és de l’únic lloc que coneix l’adreça. Bé, la veritat és que als pressupostos de la Generalitat, Malgrat brilla per l’absència. L’únic projecte d’inversió que apareix és la polèmica canalització de la riera, però res més. Li preguntem com està el projecte i diu que s’està fent. Més o menys el mateix que va dir fa un any. Li preguntem pel Mapa d’Equipaments esportius municipals i el mateix. Van fer un “cursillo”, però ara contracten una empresa externa. (¿?). Ningú ha entès res, però de la gestió esportiva del Sr. Viñolas mai vulguis entendre res i de les seves explicacions menys. De fet, aquest senyor és el mateix que va fer el compromís de convocar-nos pel NIEM i res. També es va comprometre a informar-nos del projecte del camp de futbol i res. És a dir, curt de feina i pobre d’arguments.
Punt 7è.- Moció d’ICV-EUA sobre el finançament local. Igual que amb la moció de CIU. (9 que no i 8 que si). Res, que no volen millorar el finançament local aquest govern.
Punt 8è.- Moció d’ERC per crear una comissió de seguiment del Pla Local de Joventut. Aquí el debat s’engresca. El Sr. Romero -que a vegades sembla voler imitar al Valentí- agafa aires “toreros” per dir-li a la Verdaguer que agraeix molt el seu interés, però que la moció no és sòlida. Uf!. Gairebé es despentina de l’esforç aquest noi. Diu que farà la “Taula Participativa”. “Si Déu vol” afegeix, i penso que està bé que s’encomani a Déu tal com van les coses per la regidoria de joventut. Ara ens diu que tindrà un dinamitzador extern. Però i el que tenim a l’Ajuntament?. Ah!. Silenci. Ara si que podem dir allò de: "Ai Déu meu, Ai Déu meu!".
Al Sr. Romero li recordo que ell es va trobar un full de ruta aprovat i que no sap ni per on començar. Fer unes "barrakes" un cop l’any no és fer polítiques de joventut. Després s’empatolla amb el Bus Nocturn. És una espina clavada que té el xicot. Lògic. Ho sé per experiència professional. No hi ha res més fotut que fer una defensa sense elements de defensa. Però dels erros s’aprén. Ànim!.
Una curiositat: algú ha sentit la veu del PP?. No, no està malalta la portaveu. És que el debat de joventut no l’interessa?. Us recordo que aquest partit polític existeix a Malgrat. Està al govern. Cobrant i ocupant cadira. Això sí, enmudit. No fos cas. El Pla Local de Joventut va ser liderat des d’una regidoria del PP, què no l’ha de defensar ni dir res?. Què no té opinió?. Sembla que no. Silenci. Més endavant el portaveu d’ICV-EUA molt enginyós li fa una pregunta a la portaveu per saber si està present a la sala. No n’hi ha per menys.
Finalment, les preguntes: Al Sr. Romero de nou, sobre el viatge a Oslo. Li pregunto només “Quins elements del model escadinau troba aplicables a Malgrat”. “Si pensa que serveis socials, atenció sanitària i treball es poden integrar”, “Que ens expliqui els models i propostes d’envelliment actiu que ha pogut conèixer” o “si el programa d’acollida que ha pogut conèixer és aplicable a Malgrat”. Groc, verd, lila. Aquests són els colors dels rostres d’alguns regidors socialistes. El Romero molt indignat em diu que està esperant un dossier que farà la Diputació. En fi, que “Noruega és molt bonic” diu la Sra. Campoy, però vaja, “tampoc hi ha tanta diferència”. “ Tenen moltes coses, però nosaltres també”. El que es diu un viatge d’estudis. Sí senyor.
No sé perquè ens escalfem tant el cap per fer una oposició responsable amb el que tenim a Malgrat. Ai Déu meu!, Ai Déu meu!.
