LA FELICITACIÓ MÉS ESPERADA DE L’ANY!

Si Nadal és celebrar el misteri més gran que hom pot imaginar: el misteri d’un Déu que es fa present en el nostre món i participa de la nostra vida, també és un misteri desxifrar el significat ocult a les felicitacions de Nadal que any rera any ens fa arribar l’alcaldessa de Malgrat. Jo sempre penso que al darrera hi ha un missatge en clau. Recordo que l’any passat parlava d’infants, i després va ser àvia. Una premonició?. No. Alguna cosa que ja sabia i no es podia dir?. Misteri.

Estic segura que l’inconscient guarda situacions, afectes i desconcerts viscuts fa temps, i que de manera espontània es poden reviure de cop sense saber perquè. No faré una gran disquisició sobre el tema. No vull faltar al respecte a ningú, i menys criticar un gest amable com és felicitar el Nadal. També és cert que sobre el tema en podríem parlar molt. Val a dir que la felicitació d’aquest any m’agrada. M’agrada, perquè és una pregària escrita des de l’interior. L’estil és una mica de “pastoral”. Molt salesiana. Però no deixa de tenir el seu sentit, i em sembla una reflexió encertada en aquests moments de crisi que ens toca viure. Ara, us convido a quedar-vos un moment observant l’escena de la postal. És una foto senzilla. L’imatge d’un instant de molta bellesa. Apareix un arbre solitari il·luminat amb una llum gairebé màgica. Malgrat reposa al fons. L’arbre està en primer plànol ben destacat. Està clar que l’arbre simbolitza alguna cosa. La foto ens vol dir alguna cosa. Cal destacar que no han escollit precisament retratar la soca dels arbres tallats del carrer Ramón Turró. No. Això potser ho hauria fet el regidor d’obres i serveis, per exemple. L’alcaldessa ha escollit un arbre viu. És important. És un arbre vestit de tardor. A continuació, examinem el text que acompanya la fotografia. Parla d’ocàs, de no saber calcular la cota en la que es troba, de la boira que t’enganya la visió, de manca de guia, de por, d’angoixa. És l’inconscient que parla sense voler?. S’adreça a algú en concret o parla d’ella? . La reflexió final és molt interessant, perquè ens condueix a una veritable cruïlla. Al dubte que s’ha de desvetllar. L’albada o la nit. Una reflexió personal sobre el seu futur potser?. No ho sé. En tot cas, us convido a fer més observacions. També aprofito per desitjar a l’alcaldessa i a tots vosaltres un BON NADAL.

Tweet