Aquesta setmana he anat de bòlit. El ple es va ajornar per les festes i la sessió ordinària es va celebrar dijous passat. Ja ho tens previst, però és un enrenou d’agenda. El primer ple de l’any va començar amb uns minuts de retard, i amb molt poca, poquíssima gent al públic. Suposo que el fred no convida a sortir de casa. L’ordre del dia tenia teca. Punts importants. Tot i això, va ser un ple moderament tranquil i pacífic. Ningú va perdre els papers. Ningú va prendre mal. Alguna sortida de tó de l’alcaldessa que per res s’encén. Poca cosa. Millor encarar aquest any difícil amb bona voluntat per part de tots, oi?. Altra cosa serà que aquest govern, des del seu pedestal, entengui que vol dir bona voluntat, però només és tracta d’aplicar una mica de sentit comú.
Bé, val a dir que el grup municipal de CIU vam anar al ple després d’una feinada intensa. Ens havíem estudiat fil per randa una pila de documents en relació al ple, i ens hem hagut d’espavilar per procurar-nos la informació suficient. Vull dir que no hem trobat massa col·laboració dins la “casa consistorial”. Cada pregunta que he fet sobre el MIEM la resposta ha estat “tot ho tens a l’expedient”. És el que té ser a l’oposició.
El 1er, 2on i 3er punt no eren res d’extraordinari. Aprovar l’acta anterior, esmenar un error i donar compte d’un decret d’alcaldia.
[@more@] El 4rt.- Aprovació de les bases reguladores de les subvencions atorgables per l’Ajuntament el 2009. Es tracta del conjunt de condicions i el procediment per tramitar i obtenir les subvencions per part d’entitats, clubs o associacions. Crec que és un bon criteri establir uns mínims objectius i obligacions entre les parts. Ara s’especifica més les modalitats, es demana més requisits a les sol·licituds, es defineixen més els objectes, i s’amplien els criteris.
El 5è.- Aprovació de la formalització del Pacte de salut per l’Alt Maresme-Selva Marítima i constitució del consorci del Govern Territorial de Salut Alt Maresme-Selva. És una nova fórmula de col·laboració en l’àmbit de la salut entre els ens locals i l’Administració de la Generalitat.
El 6è.- Aprovació del MIEM. Començaré per definir: PIEC (Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments esportius de Catalunya), estableix un seguit de determinacions sobre equipaments esportius i analitza necessitats bàsiques dels diferents territoris per prioritzar les actuacions del Consell Català de l’Esport per garantir un mínim de dotació d’equipaments a tots els ciutadans. Podeu trobar informació a la web de la Generalitat.
MIEM (Mapa d’Instal·lacions i Equipaments esportius Municipals), és l’eina que diu el PIEC que han de fer els municipis per determinar les seves necessitats. Ha de ser un instrument pensat per ser útil al municipi. És molt sintetitzat i gràfic. El Regidor d’esports va fer la presentació, però no va estar massa encertat. Es va encallar moltes vegades, i va parlar de fitxes com qui parla de pastanagues. Es pot ser breu i precís, però no breu i dispers. Em va donar la sensació que el MIEM l’ha fet una empresa pel seu compte i que el regidor no en té ni idea.
Nosaltres vam defensar que quan estem parlant de definir necessitats esportives i del futur del poble caldria facilitar més la participació de tots els grups. Res. Predicar al desert. Estem parlant de planificació. Fins i tot ho vam posar fàcil. Per què no haver fet arribar a cada grup un senzill qüestionari o fitxa per omplir. Un mínim, no?. Està bé preguntar a les entitats. Nosaltres ho vam fer al preparar el programa electoral i per fer una diagnosi molt precisa del mal endèmic de Malgrat i les mancances en política esportiva. Però, i els grups polítics que treballem a Malgrat?. No tenim res a dir?. Jo crec que podem aportar una visió des d’altres perspectives molt valuosa. Res. Parlar per parlar.
Tampoc s’entén que no s’hagi fet una sessió informativa oberta a tots els grups per explicar bé el tema. Sobretot, es fa difícil d’entendre que amb caràcter previ al MIEM no s’hagi intentat establir ni que sigui una sèrie d’objectius mínims relatius a la política esportiva amb consens. A què ve ara tanta pressa? Què la manca de manteniment d’alguns equipaments és cosa de dos dies?. Què la manca d’equipaments és d’ara?. Què la falta de mesures de seguretat en alguns equipaments esportius és nova?. Fora bo i recomanable procurar assolir un mínim consens polític quan parlem de compromisos com aquests i no haver de fer les coses amb presses. Per exemple, l’annex 2 del MIEM fa una proposta per crear un complex esportiu amb piscina coberta. Però manca definició i debat. Descartar d’entrada algunes propostes és un error i serà una pèrdua per Malgrat. Ja veurem. El que està clar és que aquest govern té un desconeixement important del tema. Només cal apuntar que ens van assegurar que la Sra. tècnica d’esports de l’Ajuntament faria un curset per redactar el MIEM. Mare de Déu!. Quan veus la complexitat del document t’adones que hi ha gent que no sap ni del que parla. El millor: tots a favor.
El 7è.- Estudi de l’establiment del servei de piscina coberta i serveis esportius complementaris i aprovació del sistema per a la seva gestió. En principi ens va sorprendre. No estem acostumats a veure estudis de viabilitat abans de crear cap servei, però això és el que cal fer. L’estudi s’ha fet per seguir el que exigeix el PIEC abans de construir res, però també sorprèn que ningú del govern en volgués parlar. Ui, ui. Va semblar que la intenció era passar molt de puntetes pel tema. Això desconcerta, però és un estudi i prou. Pensem que si demanem sempre un mínim d’estudi i pla de gestió abans de fer un projecte (auditori), doncs resulta contradictori no aprovar-los quan es fan.
El 8è.- Petició del Feder pel projecte de remodelació del nucli antic de Malgrat. Per descomptat que donem suport des de CIU a una petició de subvenció. Tot i això, l’avantprojecte que ho justifica ens va sembla molt fluix i mancat de definició. No hi ha ganes?. El millor és que han creat una comissió de seguiment integrada pel govern i un representant de l’Associació de Comerciants. (Sí, Sí, una comissió d’aquelles que critiquen per inútil). Des de CIU els vam proposar integrar a la comissió també als portaveus dels altres grups per obtenir el màxim consens possible. Tots ens hem de poder sentir a gust quan parlem d’un projecte que vol remodelar el cor del nostre poble. Hi ha espais molt emblemàtics, com les peixateries velles, el mercat, l’església, la plaça Anselm Clavé…..que demanen diàleg.
Punt 9è.-Formular al·legacions a l’ARE Escultor Clarà. Únic punt amb dos acords: les al·legacions a l’ARE que fa ara el govern; i l’informe desfavorable a les al·legacions presentades per particulars, entre d’altres, les de Convergencia i Unió. Calia portar els dos acords al mateix punt?. No. Suposo que es va fer per seguir amb el tactisme habitual. Ens vam abstenir. Més que res per no participar de la broma. El més lògic era separar els punts i poder presentar i votar cada acord.
Aquí l’alcaldessa en pràctiques i regidora d’urbanisme va estar fina. Ens va introduir en les bondats de l’ARE com si d’una guia espiritual es tractés. Va intentar obrir-nos els ulls als descreguts per acollir-nos generosament en la fe ila "bona nova" de l’ARE. La regidora diu que hem d’estar agraïts a un govern que pensa per nosaltres i que només ens vol el be. Per això ens engalta un ARE i no ens demana l’opinió, oi?. Aquest portentós instrument urbanístic desencallarà l’economia i ho arreglarà tot. Tindrem feina, equipaments, pis i gespa sostenible. Els malgratencs disposarem d’habitatge protegit a més curt termini. (Cal destacar que el nostre magnífic govern és dels pocs que no ha estat capaç fins ara de posar un sol habitatge protegit o social al mercat. Un èxit evident per un Ajuntament amb els mateixos governants des que es va crear el món. Gent progressista, eh?, no us penseu. Gent que pensa en els desfavorits). Disculpeu el parèntesi, però a vegades….
La regidora diu que tindrem un nou centre escolar i el pagarà la Generalitat. I es queda tan ampla. Com si no s’hagués previst al POUM i no s’hagués previst la cessió anticipada dels terrenys. També diu que hi ha més aprofitament (petit inconvenient), però hi sortim guanyant si ho comparem amb la zona de l’entorn de la plaça Germana Campos (paradigma, doncs, de com mai un poble ha de fer el creixement i l’urbanisme). Podem dir que som afortunats, perquè es veu que la densitat diu que és una micona més baixa. Res. De 70 a 60?. Dormo més tranquila. La regidora també ens va renyar per parlar amb termes com ara “la gent de Malgrat”. Es veu que això és egoista i no és políticament correcta. Ara resulta que pensar en la gent que viu al poble, en els seus fills, en la seva qualitat de vida i benestar no s’ha de fer. En fi, som gent ben rara els convergents!.
Doncs bé, no compartim el seu criteri, ni el model. Nosaltres volem crèixer, però en qualitat de vida, no només en gent. Ho diem amb l’autoritat que et dona haver aprovat un POUM fa quatre dies on es va definir el que volíem a Malgrat. Insistirem en la necessitat de dimensionar serveis, en concretar que és la Generalitat que ha de pagar el nou equipament escolar, a saber com es destina l’aprofitament mig, i que es faci un registre de sol·licitants d’habitatge protegit a Malgrat. En definitiva, que som tossuts de mena i seguim pensant que Malgrat no necessita l’ARE.
El punt es va aprovar amb els vots dels ecologistes de debó, és a dir, PP, PSC i ICV-EUA. Ben curiós. El posicionament del PP també és un misteri. La seva representant va aixecar el dit una vegada. Vam emmudir. Tindrà criteri?. Falsa alarma. Volia anar al lavabo.
Punt 10è.- De nou la modificació d’un article de la normativa urbanística del POUM. (sector polígon industrial).
Punt 11è.- Donar compte de dues sentències relatives al POUM.
Punt 12è.- Ratificar el decret d’alcaldia sobre els terrenys afectats al POUM per la construcció del nou camp de futbol. Un punt d’urgència que ens van comunicar dos segons abans de presentar-lo. Abstenció.
Finalment, Moció sobre Israel i Gazza consensuada per tots els grups. No va portar debat, i això que aquests dies es presenten aquestes mocions i generen discusions molt llargues en alguns Ajuntaments. A la fi, es tracta d’expressar indignació pel conflicte, de reclamar un alto al foc, de permetre un cordó humanitari. Sobretot, es tracta de demanar al govern espanyol que impedeixi la venda d’armes. Aquests socialistes són els reis de la hipocresia. Voten una moció. Demanen que s’aturi la venda d’armes, i resulta que si el 85% del comerç d’armes es fa al món amb el vist i plau dels governs, a Espanya el percentatge és molt superior, ja que és ocasional que hi hagi transferències que no pasin pel govern. A sobre Mister ZP ho vol utilitzar per fer mitings. Són un cas.
En definitiva, va ser un ple tranquil.
Hola:
ACLARACIÓ: La Neus Serra per motu propi no ha iniciat cap campanya per anar al 2010, li presento disculpes a ella i ho aclareixo, això va ser un comentari fet per mi, com a seguidor seu, però ella mateixa ja ha aclarat al Blog que la seva lluita politica és Malgrat cap altra, li demano disculpes si la meva proposta a titol individual li ha causat problemes.
Edmón.