MÉS REFLEXIONS SOBRE L’ARE

 Finalment, la gent comença a parlar de l’ARE de Malgrat. Em fan preguntes pel carrer. Fins i tot el govern s’ha apuntat a presentar unes al·legacions després d’haver-nos cantat les excel·lències d’aquest instrument urbanístic que s’ha inventat el Govern català. Des del grup de Convergència i Unió també hem presentat al·legacions, però fonamentalment per dir que no el volem l’ARE,  perquè estem convençuts no és ni adequada ni necessària pel poble. 

L’Ajuntament de Malgrat de Mar, en exercici de les seves competències urbanístiques, va elaborar un instrument d’ordenació urbanística integral de tot el municipi (POUM), que va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme i publicat als efectes de la seva executivitat i obligatorietat per a particulars i administració pública. Cal tenir molt present que el POUM, o els antics plans generals, o les normes subsidiàries de delimitació, constitueixen l’expressió del model urbanístic que ha volgut definir lliure i democràticament cada municipi a través d’un procés de participació que ara els Plans Directors Urbanístics de les ARE ometen.  

La modificació unilateral d’un pla general per part d’una altra administració constitueix una intromissió en el model que democràticament hagi pogut decidir qualsevol ajuntament, i afecta negativament al principi bàsic de l’autonomia local. Sorprèn, doncs, que el nostre govern actual, que és qui hauria de defensar les seves competències, i que hauria de defensar el model que vam escollir i consensuar, faci com si res i miri a una altra banda. La boca li fa salivera davant la perspectiva de més pisos i ja en té prou.  [@more@]

En realitat s’està subvertint no ja l’autonomia local sinó els fonaments democràtics de l’urbanisme. Es tracta d’una clara deformació del planejament local, per quan ens imposen un model no escollit i es substreu al Ple de l’Ajuntament la potestat en l’ordenació del propi territori, eliminant-se també qualsevol procés de participació ciutadana. Cal dir que circulen per la blogosfera malgratenca alguns comentaris que porten a confusió. L’ARE no s’ha aprovat a cap Ple. Precisament per aquest motiu sembla una presa de pèl que es portin al plenari les al·legacions que s’han presentat en contra de l’ARE.  

A partir d’ara, doncs, el dimensionament del creixement residencial de Malgrat deixa d’obeir a l’interès o necessitats locals i passa a ser subsidiari d’un àmbit territorial molt més gran, però no definit (comarca, conjunt de municipis o el que li convingui al govern de la Generalitat). És a dir, passen per davant altres interessos, i serà des de fora que ens diran que convé fer a Malgrat.

D’altra banda, les ARE preveuen un increment de densitat fins un mínim de 50 hab/Ha, però curiosament a Malgrat l’augment previst és molt més elevat i arriba al 60,5 Hab/Ha. Per què? No es tracta de fer habitatge protegit i prou?. Doncs, per què fer més habitatge lliure també?. Ens enganyen amb la història de l’habitatge protegit, però no diuen que aquests habitatges poden ser assignats a qualsevol persona. Del municipi i de fora, atès que les necessitats d’habitatge es defineixen amb criteris supramunicipals. Aquest fet té molta importància. Molt més de la que ens volen fer creure, perquè incidirà finalment en el  model de cohesió social del poble. D’aquí la nostra insistència en crear un Registre de sol·licitants d’Habitatge Protegit a Malgrat. Com a mínim podrem conèixer la demanda i ens assegurem que sigui atesa. 

Per nosaltres, el POUM vigent és un instrument perfectament vàlid per a resoldre els dèficits de sòl residencial i per fer efectiu el dret dels ciutadans a un habitatge digne i adequat a Malgrat. El problema és tenir un govern municipal que no ha estat capaç de posar al mercat un sol habitatge social o protegit en els darrers 30 anys. I els 24 habitatges dotacionals? On són? Des del 2003 que en sentim a parlar. El problema és tenir un govern municipal que només creu en la construcció com element dinamitzador de l’economia, perquè no és capaç de veure a dos pams del nas. Un govern que davant l’anunci de la marxa d’una important empresa de Malgrat no ha mogut un dit, ni ha presentat cap pla de promoció econòmica o empresarial del municipi per atraure més empreses.  Un govern que no té actualment cap responsable de promoció econòmica, i que segueix treballant amb un model obsolet de regidoria d’inserció laboral. Un govern que prepara el relleu a l’alcaldia a base de discursets de Reis i actes per l’estil, però sense molestar-se a demostrar cap mena de capacitat de decisió o empenta. Una pena de govern que ens fa anar enrera sense remei.  

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.