Així va el poble, oi?. Obres una revista i trobes la teva Alcaldessa fent oposició de l’oposició. Patètic. Sens dubte, hi ha moltes formes de governar i molts estils de govern. El més important és, però, governar amb idees o governa sense idees. Dic això, perquè no deixa de ser inaudit, revelador i insòlit, que una Sra. Alcaldessa faci un balanç de govern en una revista com Celobert i es dediqui a carregar contra l’oposició i acusar-la de tots els mals. Resulta una mica naïf, la veritat. Poques coses importants per explicar ha de tenir, pobre!.
L’alcalde de Barcelona fa balanç de govern i parla de projectes i d’idees. Propaganda? D’acord, però parla d’idees, no?. Parla de feina, no?. L’alcaldessa de Malgrat fa balanç de govern, i es dedica encara a abocar la ràbia que porta dins per no haver aconseguit un pacte com Déu mana. La ràbia pel seu pacte raquític amb el PP. Aquesta senyora no pot resistir la temptació d’embolicar la troca i llença acusacions a tort i a dret. El que passa és que sense adonar-se es fica ella soleta de peus a la galleda.
En el fons li hem de donar les gràcies. Realment, si llegiu entre línies està acusant a l’oposició de dur la iniciativa, de fer de govern. No sap pas com ho sento que li emprenyin les nostres al·legacions, però perd el temps fent crítica de la nostra feina per aquest motiu. Ho he dit moltes vegades, nosaltres estem a l’oposició i sabem que és estar a l’oposició. Vol dir fiscalitzar al govern. Vol dir examinar els projectes. Vol dir no empassar-te certs arguments quan no s’aguanten. Vol dir també ser generosos i procurar donar suport en les coses importants pel poble. Fer oposició és difícil, com tampoc és fàcil governar. Així ho intentem fer. Nosaltres no estem per fer de tenalles amb ningú des de l’oposició, ni pinces, ni suposades estratègies de desgast. Fa temps que ho tinc clar. Com també tinc clar que hi ha gent que no sap que vol dir treballar desinteressadament pel poble. Com tinc clar que alguns entren amb ideals a la política, però acaben fent el que sigui per no perdre la cadira.
El grup municipal de CIU fa la seva feina i punt. La fem de la millor manera que sabem. Mira si intentem fer la feina amb responsabilitat i lleialtat que no hem fet cap declaració sobre el tema de l’acomiadament del director de l’escola taller. Però la Sra. Alcaldessa és desagraïda. No coneix la discreció. No sap que vol dir la prudència. Per això parla del que no sap. Per això acusa als portaveus de l’oposició d’haver anat al jutjat a donar suport a un treballador contra l’Ajuntament. La Sra. Alcaldessa obvia per ignorància que quan et citen des d’un jutjat tens l’obligació de comparèixer i dir la veritat. En cas de no fer-ho pots ser sancionat per obstrucció a la justícia. La Sra. Alcaldessa obvia que una és regidora, però que davant les injustícies i les arbitrarietats no mirarà mai a un altre costat, ni callarà. Personalment, he sentit vergonya davant algunes intervencions fetes al Ple per la regidora del PP o la pròpia Alcaldessa en relació al treballador acomiadat. Vergonya per la falta de coneixement demostrat, i vergonya per la falta de respecte vers un treballador. Vergonya per una manera de fer paternalista i prepotent que per mi és herència del nostre passat més ranci.
Tots els grups de l’oposició hem estat prudents davant la sentència que declara nul un acomiadament. Una sentència molt severa que desacredita l’Ajuntament de Malgrat quan diu textualment que el nostre Ajuntament ha infringit i vulnerat els drets d’un treballador. No hem fet comentaris. No hem acusat al govern per no haver comparegut a defensar-se. On eren?. No havia d’anar la regidora a defensar l’acomiadament?. No serveix per res. Ets prudent i ella vinga!. No en té prou. El seu ego no en té mai prou.
Un consell: benvolguda Sra. Alcaldessa, dediqui més temps a treballar per Malgrat i no pas a fer d’oposició de l’oposició. No es dediqui a embolicar la troca. El que ha de fer és anar per feina. No perdi el temps parlant de pactes que hauria volgut fer i no farà. Del que hauria pogut ser i no serà. Giri el full. Passi pàgina. No és l’oposició que posa entrebancs. És el seu equip que no tira. És vosté que no parla, ni vol diàleg. Li reitero el que sempre dic: no és l’oposició que pot resoldre els problemes de gestió d’un govern incapaç. Mentrestant, aprofiti el temps, reconegui certes errades que ens fan perdre oportunitats, intenti obrir-se al debat, no es dediqui a fer safareig ni a embolicar. Queda lleig i no aporta res de positiu.
Nosaltres continuarem fent una oposició tranquila, treballem per canviar les coses a Malgrat. Amb calma. Sense presses. I si un dia aconseguim canviar les coses i podem governar, no pateixi. Serà la primera a saber-ho.
