Els governants cobren per no ser frívols ni superficials, però és evident que per alguns dels que ens manen al nostre poble la política es redueix senzillament al “merda per qui quedi”. Tot és un cridar més que l’altre i creure’s que tothom és tan miserable com un mateix. Per alguns dels que ens manen al nostre poble tot es redueix a la política del misto. Encendre focs d’artifici. Cremar-ho tot. Si cal també el prestigi de la institució que representen. Tot s’hi val si està en joc el seu orgull. Desitjo que aquesta frivolitat, aquesta manca de principis, i aquest no saber posar-se mai a la pell de l’altre tingui conseqüències.
Mentrestant, una ha de fer l’esforç d’agafar distància, analitzar des de tots els angles les coses que passen i que es diuen. Intentar entendre quines pors s’amaguen darrera tanta vanitat. Cal desxifrar el motiu d’aquest instint de defensa. L’amenaça, la mirada fixa i la mossegada, són reaccions defensives típiques, i l’objectiu d’un comportament de defensa sempre és evitar allò que ens amenaça. Quina ha estat l’amenaça en aquest cas?. Una simple pregunta?. No. Cal llegir bé. L’amenaça és que potser sense saber-ho has tocat el moll de l’os de la qüestió. Ara cal estirar el fil. Cal saber més coses. Per exemple, que hi ha darrera aquest projecte d’empresa mixta que pot provocar una reacció tan desmesurada. Quina mena de gestió és aquesta que es troba al mateix punt de sortida de fa un any?. Qui es postula com a gerent?. Què es parla sense que ho sapiguem?. Vet aquí la clau. Vet aquí el moll de l’os. O potser no.
Abans de res, una ha d’evitar no perdre massa el temps en misèries ni en barallar-se amb enzes. Una ha de creure només en el pas del temps, en l’ordre de les coses, en el treball, i en continuar perseguint els somnis. És difícil?. Potser sí, però cal vigilar que l’orgull i la vanitat no ens acabi per fer estúpids també a nosaltres.
Hola:
Endavant Neus.