Acabo la crònica marciana del ple, no sigui que m’agafi la processó d’avui a mig fer i Nostre Senyor s’enfadi amb mi.
Estem al punt número 7 de l’ordre del dia. La Moció d’ERC en suport de la plataforma PROU, per l’abolició de les curses de braus. Aquí si que cal dir que tampoc hi ha grans sorpreses. Això confirma que en política a Malgrat tot està escrit a les sagrades escriptures del PPOE. Des de CIU hem optat per llegir un article de Víctor Alexandre que ens sembla molt apropiat. A la fi, no som nosaltres qui argumentem la moció, però hi donem suport. De fet, ha estat senzill, perquè al nostre grup tot i tenir algun “torero”, no tenim cap aficionat a les curses de braus. Per contra tenim moltes persones que estimen els animals i, francament, al tornar a casa vull poder mirar als meus fills –màxims defensors de la natura i de tota mena d’animalons- als ulls.
El text de Víctor Alexandre diu “que una Catalunya que es vanta al segle XXI de ser civilitzada, respectuosa amb els drets de les persones i sensible am,b els drets dels animals, continúa projectant-se al món com un país amb recintes lúdics anomenats places de braus on es torturen animals per al gaudi d’espectadors”. Si més no, contundent i clar.
Però a Malgrat, els regidors del govern porten mantellina i “peineta”, i és clar, no poden fer altra cosa que votar en contra de la moció. Molt de torero reprimit veig per aquestes files. El PSC ho diu ben clar: “evidentment, no hi donarem suport”. Aquest “evidentment” sembla que és l’argument definitiu. Després ens parla de les gallinetes a la granja, i dels tres porquets i el llop. Pobres gallines!. Pobres braus condemnats a seguir patint per culpa d’unes gallines. Pobre Malgrat sota el govern de la dictadura de la “peineta”. A mi les gallinetes també em mouen sentiments, però és clar, per ara no les portem a les places perquè un senyor amb vestit estret faci voleiar una capa i la gent cridi Olé!. Ah!, no us ho he dit. 8 a 9.
El punt nº 8 és una moció d’ICV-EUA en defensa d’un pla per al tancament progressiu de les centrals nuclears. Nosaltres hi donaríem suport, però pensem que primer cal fer un debat seriós sobre el model energètic dle país i això no es fa ni la moció ho demana. El portaveu d’ICV-EUA parla de les promeses del ZP sobre tancar les nuclears i se m’escapa el riure. Ostres!, és que quan algú parla de promeses d’aquest senyor em posa pell de gallina. Pura demagògia aquest senyor. Si actualment un 40% de l’energia que es produeix depèn de les nuclears és evident que no podem fer accions aïllades. No tenim ben resolt el model energètic. Ho va dir l’Artur Mas a la conferència del passat 16 de març, i aquest és un tema clau pel progrés del país. Primer cal saber si tenim garantida l’energia que necessita la nostra societat. Cal saber el preu. Cal saber de quin tipus d’energies estem parlant, quines estem disposats a acceptar i quines no. Tot està relacionat. A Catalunya ens hem instal·lat en el “qui dia passa any empeny”, i en l’àmbit energètic tot és improvisar, demagògia i hipocresia, perquè a l’hora de la veritat volem tocar un botó i que surti llum, volem viure bé, volem tenir un munt d’aparells endollats tot el dia. No veig ningú disposat a tornar enrera. A sobre, els mateixos que no volen més energia nuclear promouen la interconnexió de xarxes d’alta tensió amb França, que tots sabem és el país d’Europa que més aposta per la nuclear. Xuclarem energia nuclear de França i tancarem les nostres centrals?. No sembla molt coherent. Som un dels Estats menys autosuficients en matèria energètica. No tenim ni gas, ni petroli propis, i el nostre carbó és molt car. Tenim empreses energètiques importants, alguna amb seu a Catalunya, i resulta que quan es vol fer gran tot són traves. Traves per acabar deixant el control en mans estrangeres. No és això una gran contradicció?. Aquest és un país de “barrufets verds”. Aquí tot són bones intencions i discursos molt bonics, flors i papallones, però a l’hora de la veritat ningú es mulla. Si volem energies alternatives i renovables sapiguem del que parlem i que això té un cost. Fem un debat seriós, responsable i sense apriorismes. Aquí la votació canvia: NO/PSC-PP-CIU (ui, quin ensurt!). SI/ERC-ICV-EUA. Val a dir que el PSC tampoc es refia pel que es veu de les promeses del senyor ZP.
A continuació, presa de raó i preguntes……. l’aire es fa més dens…….
