La concessió a l’Ajuntament de Malgrat d’un crédit del FOMIT (Fons financer de l’Estat per a la Modernització de les Infraestructures Turístiques ha posat de nou d’actualitat el projecte del Teatre-Auditori, una obra faraònica per alguns que no és viable a un poble com Malgrat. De fet, la creació de projectes d’equipaments culturals com el Teatre-Auditori (sense nom encara) suposa sempre un grapat de qüestions, interrogants i reflexions sobre l’oportunitat de la inversió i el model més convenient per la gestió. Els Ajuntaments promouen, gestionen i sovint financen la major part d’aquest tipus de serveis. Són espais que responen a les noves demandes socials i a la voluntat de projectar-se del municipi, però la proliferació d’aquest tipus d’infraestructures exigeix també una major definició del model de gestió. No tot es pot resumir a posar la pedra i tallar la cinta. M’agrada insistir en la planificació, perquè aquest és un element imprescindible que permet conèixer a priori com s’ha de gestionar un equipament amb criteris d’equilibri territorial, rendibilitat social i viabilitat econòmica.[@more@]
Sempre he defensat el projecte del Teatre Auditori per tractar-se d’un projecte ambiciós i de futur. Ho seguiré defensant tot i estar a l’oposició. El Teatre-Auditori pot tenir un gran potencial. Podrà ser un gran espai d’activitats diverses, una referència cultural adreçada al ciutadà de Malgrat, però també un element dirigit a la projecció exterior del municipi i la dinamització cultural i econòmica. Ara bé, de la mateixa manera, sempre he defensat el projecte a partir d’un pla de gestió elaborat amb rigor, perquè la gestió de l’equipament ha d’aconseguir la seva rendibilitat social, cultural i econòmica. Per tant, la viabilitat del projecte va lligada de forma necessaria a l gestió que es faci. Si es planifica des d’una perspectiva ampla o estreta. Si som agosarats o no.
Podem parlar de molts models de gestió diferents, des de la gestió directa (a través del propi Ajuntament) o directa (a través d’un organisme autònom local); la gestió indirecta (concessió, gestió interessada, concert i societat d’economia mixta), però el més important és saber a mans de qui diposites la gestió i que la gestió estigui vinculada a l’interès públic. Serà interessant saber quin model ens encaixen a Malgrat, i si els ciutadans i els grups polítics en serem partícips o no passarem de ser simples espectadors. Veurem com funciona aquí el concepte de participació ciutadana de l’agenda 21 de la cultura, aprovada pel IV Fòrum d’Autoritats Locals per a la inclusió social de Porto Alegre, en el marc del primer Fòrum Universal de les Cultures (maig 2004) que diu “els principis d’un bon govern inclouen la transparència informativa i la participació ciutadana en la concepció de les polítiques culturals, en els processos de presa de decisions i en l’avaluació de programes i projectes”.
D’entrada, els teatres i els auditoris són equipaments singulars que no solen produir beneficis econòmics directes. A sobre, comporten considerables despeses de manteniment de tipus arquitectònic i tècnic. Amb això tenen tota la raó els seus detractors. El cost de manteniment d’equips de so, escenogràfics i il·luminació és elevat. Però no tot és negatiu, i ningú podrà dir que no em mulli en el tema. Estic convençuda que ben gestionats aquests equipaments també tenen una capacitat dinamitzadora a l’entorn i al municipi que cal també tenir en compte a l’hora de fer números.
Sempre he pensat que en l’actual ubicació una solució digna d’estudiar-se fora fer compatible l’ús d’una part de l’edifici com a Centre d’Informació i Turisme i futura seu d’aquesta entitat turistica de capital mixt que es vol crear. Disposar d’un espai modern i funcional, dissenyat per a projectar i dinamitzar turisticament Malgrat mostrant el passat, la identitat i el futur pot ser interessant. Treure la regidoria de turisme i comerç d’on està amagada, fer-la visible traslladant la seva capacitat vertebradora i dinamitzadora a un espai pensat per això pot ser un bon recurs que doni funcionalitat a l’espai i a l’hora es projecti sobre la zona turistica. Això és totalment compatible amb els usos que s’han planificat, perquè no estem parlant d’un gran espai, sinó d’un espai modern creat des de conceptes actuals. Una idea com una altra per optimitzar una inversió tan important. En tot cas, un apunt que deixo. El que més m’interessa ara com ara és que algú parli un dia de gestió.
生产线质量很好呀!