Ara sentirem molt a parlar de model o visió de poble. Aquests són alguns dels discursos recurrents que sovint fem els polítics. La veritat, però és que el tema s’ho val, perquè els reptes dels propers anys no tenen a veure només amb el Passeig Marítim, el nou camp de futbol amb gespa artificial o arreglar carrers i voreres. Tampoc parlar només de les obres que farem vol dir tenir model o visió de poble. Si es tracta de fer obres, no cal tenir polítics i amb els tècnics municipals en tindriem prou. Mani qui mani, les obres i els projectes prioritàris s’han de fer a curt termini, perquè són projectes del poble i els polítics el que farem és intentar gestionar-los de la millor manera possible. Queda clar que cal alguna cosa més. Cal tenir ambició i voler anar més enllà. Quan sovint parlo del canvi que necessita Malgrat, no parlo simplement de sigles polítiques, sinó de visió i de idees. Un model de poble no es pot definir des del cofoïsme, perquè això suposa falta d’ambició i d’il.lusió. Ara, el gran repte de futur serà saber definir el model de poble i, sobretot, el model de convivència que volem al nostre poble, i està clar que ningú tindrà una vareta màgica per fer-ho. És necessari, doncs, saber trobar la complicitat i les idees de tothom. Aquest és el gran repte avui de qualsevol persona que vulgui ser alcalde del seu poble: definir un model i sumar complicitats.[@more@]Hem de saber explicar que ens identifica avui amb un Malgrat que ja no és el dels nostres pares o el dels avis. Cal lluitar contra la despersonalització del nostre poble i defensar un model de convivència fent una aposta estratègica de futur. Per això penso que és urgent actuar al centre de Malgrat, al Barri Antic i el seu entorn. Actuar amb un projecte consensuat i pensat per tal que el centre conservi la seva essència. En aquest món que tot es globalitza i en el que hi ha una clara tendència a la uniformització és més necessari que mai conservar allò que ens fa diferents. El centre històric és una obra col.lectiva, és irrepetible. Per contra, el creixement urbanístic s’està fent –i Malgrat és un bon exemple d’això-, fonamentalment, a partir de la creació de barris residencials a la perifèria dels centres urbans. Barris residencials bonics, però sense cap personalitat definida. Fins i tot els espais públics s’han fet prioritzant més la confortabilitat de l’habitatge i el disseny de l’entorn que les relacions humanes. Grans carrers, avingudes i places. Tot és ordenat, net i fet a mida, però la veritat és que a molts indrets l’experiència de passejar pels carrers perd significat i és substituïda per un seguit de desplaçaments amb l’objectiu de fer funcions molt determinades: anar a la feina, anar a comprar, portar els nens a l’escola…….En tot cas, penso que en perdre el centre històric es perd aquell espai simbòlic amb el que ens identifiquem com a poble. Per això, comparteixo l’idea que un poble que respecte i prioritza les actuacions al seu centre històric, demà serà competitiu i podrà conservar i projectar la seva identitat. El centre com un recurs més amb valor afegit, com un element dinamitzador social, económic, cultural, comercial, turístic. Aquest és el punt de sortida per construir un nou projecte de poble que pugui ser compartit. La identitat de Malgrat ha de ser compartida. Què vol dir això? Doncs vol dir fer entre tots un poble obert, però que reforça i conserva la seva identitat. Un poble que fuig de models uniformes. Un poble respectuós amb el medi ambient. Un poble segur. Un poble on els petits problemes de convivència, o del dia a dia, tinguin la consideració de grans problemes de poble. Perquè els polítics hem de donar resposta a totes les preocupacions de la gent, fins i tot les que puguin semblar més petites. Hem de donar sentit a la nova realitat que tenim a Malgrat, i per això és necessari incorporar a tota les persones possibles al projecte. A la generació d’ahir, perquè tenen l’experiència i la memòria. A la nostra generació, capaç de pensar en el Malgrat que volem pels nostres fills. Als més joves, perquè puguin definir el futur que volen. I hem d’incorporar també els nous malgratencs, els que no fa massa que han arribat a casa nostra, perquè de tots dependrà que puguem continuar donant vida a Malgrat, recollint les nostres tradicions i explicant la nostra història. Tots som part fonamental del nou model de poble que és Malgrat, i liderar aquest projecte és el gran repte de qualsevol persona que vulgui ser l’alcalde o alcaldessa de Malgrat de Mar.

Tweet

Ara sentirem molt a parlar de model de poble o visió de poble. Aquestes són frases recurrents que sovint utilitzem els polítics per fer discursos. La veritat, però és que el tema és important, perquè els reptes dels propers anys no tenen a veure nomès amb el Passeig Marítim, el nou camp de futbol amb gespa artificial o arreglar carrers i voreres. Tampoc parlar nomès de les obres que penses fer és tenir un model de poble. Si les obres ho fossin tot, no caldria tenir polítics, amb bons tècnics municipals en tindríem suficient. Mani qui mani, aquests són projectes que s’hauran de dur a terme a curt termini, perquè són projectes del poble i els polítics el que farem és intentar gestionar-los de la millor manera possible. Queda clar que ens cal molt més. Necessitem un canvi, però un canvi que no va lligat tant a les sigles polítiques, sinó que va més lligat a les idees i a les conviccions. El gran repte de futur serà saber definir el model de poble i, sobretot, el model de convivència que volem al nostre poble, i està clar que ningú tindrà una vareta màgica per fer-ho. Està clar també que aquest nou model de poble no es pot definir des del cofoïsme i els discursos partidistes, perquè cada cop més serà necessari trobar i comptar amb la complicitat i les idees de tothom. Aquest és el gran repte avui de qualsevol persona que vulgui ser alcalde del seu poble: definir un model i sumar complicitats.[@more@]Hem de saber explicar que ens identifica amb un Malgrat que ja no és el dels nostres pares o el dels avis. Hem de lluitar contra la despersonalització del nostre poble, defensar un model de convivència i fer una aposta estratègica de futur. Per això, penso que ara és molt important plantejar actuacions importants al centre de Malgrat, al Barri Antic i el seu entorn. Actuacions pensades per tal que el centre conservi la seva essència, allò que el diferencia de la resta de barris o zones residencials. El centre com a eina per reforçar la identitat de Malgrat. En aquest món que tot es globalitza i en el que hi ha una clara tendència a la uniformització és necessari conservar tot allò que ens fa diferents. Els centres històrics en general són una obra col.lectiva, són irrepetibles i a cada poble presenten trets diferents. Per contra, el creixement urbanístic s’està fent –i Malgrat és un bon exemple d’això-, fonamentalment, a partir de la creació de barris residencials a la perifèria dels centres urbans. Barris residencials sense cap tret singular o personalitat definida. Fins i tot els espais públics s’han fet prioritzant més la confortabilitat de l’habitatge i la cura de l’entorn que les relacions humanes. Grans carrers i avingudes. Tot és ordenat i fet a mida, però la veritat és que a molts indrets l’experiència de passejar pels carrers perd significat i és substituïda per un seguit de desplaçaments amb l’objectiu de fer funcions molt determinades: anar a la feina, anar a comprar, portar els nens a l’escola…….
En tot cas, penso que en perdre o descuidar el centre històric es perd aquell espai simbòlic amb el que ens identifiquem com a poble. L’ampli ventall d’usos i la tipologia de carrers del centre són l’exemple de la seva singularitat, perquè faciliten la trobada casual de la gent. Per això soc de les que pensa que un poble que respecte i prioritza les actuacions al seu centre històric, demà serà competitiu, podrà projectar la seva identitat i això el farà diferent d’altres. El centre així plantejat es converteix en un gran recurs econòmic, cultural, turístic…. Aquest ha de ser el punt de partida per construir un nou projecte de poble que pugui ser compartit. La nova identitat de Malgrat ha de ser compartida. Què vol dir això? Doncs vol dir fer entre tots un poble obert, però que reforça i conserva la seva identitat. Un poble que defuig de models uniformes, que guarda la seva essència. Un poble respectuós amb el medi ambient. Un poble segur. Un poble on els petits problemes de convivència, o del dia a dia, tinguin la consideració de grans problemes de poble. Perquè a la gent li preocupa el dia a dia i els polítics hem de donar resposta a totes les preocupacions de la gent, fins i tot les que puguin semblar més petites. Hem de donar sentit a la nova realitat que tenim a Malgrat, i per això és necessari incorporar a tota les persones possibles al projecte de poble. A la generació d’ahir, perquè guarden l’experiència. A la nostra generació, capaç de pensar en el Malgrat que volem pels nostres fills. Als més joves, perquè puguin definir el futur que volen. I hem d’incorporar també els nous malgratencs, els que no fa massa que han arribat a casa nostra, perquè de tots dependrà que puguem continuar donant vida a Malgrat, recollint les nostres tradicions i explicant la nostra història. Tots som part fonamental del nou model de poble que és Malgrat, i liderar aquest projecte és el gran repte de qualsevol persona que vulgui ser l’alcalde o alcaldessa de Malgrat de Mar.

Tweet