JO DECIDEIXO. SÍ!

Tenia ganes de parlar de les impressions i sensacions que tinc de la conferència que dimarts passat va fer l’Artur Mas. He trigat una mica, però és que penso que el contingut és d’aquells que demana reflexió. Ja tindrem temps, doncs, de parlar i analitzar a fons la proposta. D’entrada, vull dir que la presentació ja em va semblar un gran salt endavant pel format que es va utilitzar, una combinació de conferència convencional i audiovisual. No sé, jo no hi entenc d’aquestes coses, però les capto. La posada en escena era d’una magnífica sobrietat, però molt novedosa. Cap logo de CIU. Una gran senyera sobre fons blau. El Palau de Congressos a vessar de gent. L’acte va començar amb la projecció d’un vídeo magnífic que dibuixa el que ha estat el catalanisme com a corrent obert, integrador i transversal. Després, Mas va pronunciar el discurs més profund que l’he sentit fer fins ara. Va parlar de nació plena, de fer un país capdavanter, de posar Catalunya al món. Construir la Catalunya global. Va parlar del dret a decidir. Punt a punt, va desgranar una sèrie d’idees, algunes noves i altres renovades. Va parlar de la possible retallada de l’Estatut, del seu plan B que passa per la consulta al poble de Catalunya perquè manifesti si accepta o no un Estatut retallat. Si la consulta no és autoritzada pel Govern espanyol, votació al Parlament que ens representa amb la mateixa intenció. Formació d’un govern a Catalunya amb tots els partits disposats a defensar els objectius d’autogovern aprovats pel Parlament català el 30 de setembre de 2005, abans de passar per les Corts. Compromís dels partits integrants del nou Govern de defensar i votar a Madrid segons els acords subscrits a Catalunya. Si això no fos possible, convocatòria d’eleccions a Catalunya.  El discurs de l’Artur Mas va satisfer les meves expectatives. En aquest temps de grisor –i decepció- cal que algú ens parli de país i de futur, però que també ens parli de temes quotidians que preocupen a la gent. Aquest matí llegia al diari que creix la desafecció dels ciutadans per la política. La mala gestió i l’ensopiment presideixen l’estat d’ànim general del nostre país. El catalanisme agradi o no passa per hores baixes, i estic d’acord que cal repensar i reformular les bases d’un corrent social i polític que ha estat un poderós motor pel nostre país. Cal parar, definir i explicar una nova ruta que ens faci sortir d’aquest estat catatònic. L’acte va ser la posada de la primera pedra dels ciments de la casa gran, però d’entrada em va sonar bé. Ara caldrà concretar i discutir els continguts per edificar aquesta gran casa. Segur que en parlarem d’ara endavant. Per mi el més important és que es verbalitzi que hi ha projecte, que el catalanisme és viu, que podem passar d’aquell objectiu del catalanisme tradicional que era la pervivència de la nació a la plenitud nacional. De l’autonomia al dret a decidir. La sensació més important que em vaig endur és que algú em parlava del meu país, del futur  i de política sense presentar-se com el salvador de la pàtria. Mas va deixar ben clar que el projecte està per damunt de la seva legítima aspiració de ser President de la Generalitat. –“No cal tenir un càrrec per treballar pel teu país”- va dir. En definitiva, crec que vaig escoltar un discurs que definía un autèntic programa de país. Un discurs que demana una lectura reflexiva i tranquila. També demana feina i mobilització. Crec que el discurs mereix, si més no, una anàlisi honesta.  No entenc que es critiqui sense haver-se escoltat, o que es condemni la proposta abans de començar el debat.      [@more@]

Tweet