Arribo de la Biblioteca desprès d´assitir a la presentació de dos llibres molt interessants. El primer escrit per Miquel Verdaguer, un vell conegut de Malgrat. L´altre, de Josep Maria Terricabras. Ningú m´ha convidat, però vaig llegir un post al bloc del Som-hi i em va picar la curiositat. Tenia ganes d´assistir a un acte que tot feia pensar que podia ser interessant. El llibre de Miquel Verdaguer porta el títol de “Carles Rahola i Serra Hunter, una amistat intelectual” i, precisament, el que la història vol explicar és la narració d´una amistat al voltant de la filosofía i la seva importancia per la vida. Parla d´una gent que estava convençuda que la cultura havia de ser popular i que van veure el seu projecte estroncat per la guerra civil. Confesso que a mi em passa el que ha dit Miquel Verdaguer a la presentació. Vaig fer filosofia al COU, però llavors no vaig acabar d´entendre l´autèntic valor d´aquesta asignatura. Després, al fer la carrera de Dret, vaig començar a comprendre el seu abast a l´haver d´aprofundir en la filosofia del Dret, però és realment com més gran em faig que més valoro el que suposa el coneixement filosòfic.
De Terricabras no cal dir res. Es pot dir que no necessita presentador. Aquest personatge és un expert en encomanar-te la curiositat i el gust per la reflexió. Et convida a pensar a partir d´aquestes afirmacions seves tan rotundes. No hi ha dubte que la seva ironía, el sentit de l´humor i la seva actitud crítica al mateix temps que autocrítica és tot un estímul. Un tònic. Avui presentava “Idees pel combat” que és un recull dels post que penja al seu bloc personal. Del que ha dit m`ha quedat una frase: “El que penjes al bloc són escrits francs, que no vol dir només sincers, sinó lliures”. La frescor diu, és perquè bàsicament són notes que fas sense pensar en que es publiquen. També el públic és molt divers i això evita que puguis autocensurar-te. M´ha agradat la reflexió i m´identifico en l´essència –salvant la distància, evidentment-, però és cert que el bloc personal permet un exercici de pensament lliure molt important. Finalment, Terricabras ens ha deixat ben clar que està irritat amb el país i amb moltes coses, però que això no vol dir que estigui sempre enfadat. Vol dir que és crític.
Entre Miquel Verdaguer i Josep Maria Terricabres ens han fet cinc cèntims o més dels llibres i, la veritat, ha estat un acte molt enriquidor. Em queda la dedicatòria del llibre que m´ha fet en Miquel “que l´amistat i el seny siguin les armes per moure el món”. Farem el possible, Miquel. Només afegir: "que els enemics de la pluralitat i la diversitat de criteris no ens facin perdre mai les ganes de seguir"
[@more@]
Hola:
Aixó de que l´amistat sigui un arma per moure el món, està prou bé.