MAGNÒLIA EN MÀ

Publicat el 17 desembre 2007 per neuserra

Aquest matí l´Anna Hernández ha presentat el seu primer llibre de poemes. Fa poc va participar al programa de ràdio Fent Paraules i ens va llegir alguns poemes. Des del primer moment em va sorprendre la senzillesa i la gran intensitat que tenien aquests petits versos de l´Anna. No sabia ni que li agradava escriure poesia, i això que ens coneixem des de fa temps i hem viscut l´una al costat de l´altra. Al mateix carrer. La primera imatge de l´Anna que tinc a la memòria és la d´uns ulls entremaliats mirant-me fixament mentre el seu pare intentava fer-nos classes d´anglès al menjador de casa seva. L´Anna era una nena petita, i feia tombarelles pel sofà sense parar. Aquella nena avui ens deia els seus propis versos i ens explicava la seva aventura poètica. Ho feia de la mateixa manera que un explica una recepte de cuina. Amb aquella senzillesa i naturalitat. Ella sola ha creat l´atmòsfera de complicitat necessària a la sala. Ella sola ha estat capaç d´establir la complicitat amb el públic. Llavors s´ha confirmat la força que té la poesia. S´ha confirmat que la poesia és real. Que a la gent li agrada la poesia més del que ens pensem. L´Anna ens ha confiat la clau per desxifrar els enigmes dels seus versos, per entendre aquest món màgic interior de bruixes i flors. Una estona inolvidable.  [@more@]

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a MAGNÒLIA EN MÀ

  1. garmir diu:
    17 desembre 2007 a les 17:06

    Hola:
    Molt Bónic el comentari a la teva amiga.

  2. Anna diu:
    17 desembre 2007 a les 21:07

    ei Neus,

    gràcies …em sento ara com aquella nena petita però amb un vestit que li va massa gran!!!

Els comentaris estan tancats.