Avui ens hem equivocat de reunió. Suposo que qui em va trucar a principi de setmana per demanar-me si podia anar-hi es va oblidar de dir-me que no es tractava de parlar, sinó precisament de no deixar parlar. Finalment s´ha acabat el flower power, el wonderland i el bon rotllo xupiguai. Ara resulta que un trist i simple recurs ha fet que alguns perdin els papers. Mare meva!. Mira, més val saber-ho ara. Ni per un moment em vaig imaginar la reacció que han tingut certes persones, però celebro haver interposat el recurs. Com a mínim tinc marge de maniobra per recular. Dilluns decidirem si es retira per posar punt i final a tanta historia absurda i tanta acusació gratuïta. No vull decidir-ho sola, però jo ho tinc molt clar. Arriba un punt en que s´ha de dir prou.Trucades, comentaris, crítiques. Ja en tinc prou. Jo també estic molesta. Molesta i decebuda. Creia que es tractava de defensar un projecte. No vaig entendre que era una qüestió de protagonisme i d´amor propi. Quina llàstima! Llàstima d´hores perdudes de la meva feina que ningú em pagarà. Què hi farem!. Sento una gran decepció. Finalment es jutja el que per mi no té valor.
[@more@]
