Fa setmanes que els arbres de la riera es mostren esplèndids. Amb la darrera pluja han recuperat el verd lluent i projecten una ombra fresca a la vorera. Algunes tardes m’he trobat turistes que fan fotos de l’indret de Can Feliciano. Ignorants del destí final dels arbres, els visitants més decidits que arriben al centre descobreixen l’encant d’aquest racó singular que tenim a Malgrat. Però també he descobert darrerament que tenim altres visitants. Des de fa una setmana més o menys tenim un nou veí instal.lat entre les branques i el fullatge de l’arbreda. Al principi em va sobtar el soroll que fa tota la nit. Amb el Francesc vam sortir una nit a explorar la riera a veure d’on sortia aquell so persistent que no ens deixa dormir. L’Andreu diu que és un mussol. No sé, a veure si algú que hi entengui ens ho pot aclarir. Jo no havia escoltat abans aquesta mena de crit nocturn. En qualsevol cas, és ben curiós que el visitant s’hagi instal.lat aquesta primavera.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
Categories
- No hi ha categories
Meta
Hola Neus:
La Natura és savia, i s´ha aliat amb les persones que volen salvar aquest indret natural, dotant-lo de més vida, encara.
Que passis un bon dia.