EL COMERÇ CATALÀ PATEIX

Publicat el 2 juny 2008 per neuserra

És preocupant. La parada econòmica està afectant a molts sectors, i de manera significativa al petit comerç. Durant el mes d’abril les vendes han baixat per cinquè mes consecutiu. Per contra, les grans cadenes se salven i han millorat el seu nivell de negoci. Les dades del darrer informe de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) mostren clarament que el comerç català passa moments difícils, sobretot el petit comerç local. Les vendes del comerç al detall a Catalunya han disminuït un 10,9% el mes de març del 2008, comparades amb les dades del mes de març del 2007. Una disminució superior a la de la resta de l’Estat, que és del 8,7%. La situació no sembla cojuntural, sinó que a curt termini les perspectives de futur no són millors. La situació em preocupa, perquè cal no oblidar que els efectes no són negatius  només pel comerç que dona feina a milers de persones a Catalunya, sinó pel conjunt del país. El comerç és un element final de la cadena de tota l’activitat econòmica i si falla, tota l’economia se’n veu afectada. Cal esperar, doncs, alguna mesura per part del Govern. D’entrada ja crida l’atenció que la paraula comerç pràcticament ha desaparegut fins i tot del nom de la conselleria. S’ha diluït. Tampoc hem vist en els darrers anys propostes novedoses o programes realment ambiciosos de suport al comerç. El que es fa és el mateix que es feia, però reduint el pressupost. Des de CIU es prepara una bateria de preguntes i propostes al Govern per aclarir el seu posicionament sobre el tema. A mi també m’agradaria saber que s’ha previst fer des de la regidoria de comerç de Malgrat. Tenen dades?. El petit comerç és vital pel nostre model de poble. No voldria tenir un dia el model de ciutat d’altres indrets, amb carrers deserts i buits, amb horribles àrees de consum a les afores. Totes iguals. Són ciutats grises, tristes, sense vida. A mi m’agrada aquest puja i baixa de les persianes. M’agrada el bon dia del botiguer de sempre. El somriure del nou botiguer. Aparadors, llums, gent, colors, veus, vida. No és suficient anar fent el que t’has trobat fet. Cal anar un pas endavant. Per quan un tècnic de comerç a l’Ajuntament? Potser ara és el moment.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a EL COMERÇ CATALÀ PATEIX

  1. garmir diu:
    4 juny 2008 a les 7:56

    Hola Neus:
    Fas molt bé defensant el petit comerç, peró em sembla i ho sé per experiència familiar que la batalla està perduda, aixó si l´esperit de sacrifici i abnegació del petit comerç, mereixen un 10, el petit comerç forma part del ADN català.
    Edmón.

  2. garmir diu:
    6 juny 2008 a les 8:27

    Hola Neus:
    A casa dels avis materns i encara avui a casa dels tiets materns, he viscut en primera persona l´experiència del petit comerç i amb tenda al Centre de Barcelona (torrons i orxata) i he viscut l´angoixa de mirar el futur, veure com les Admón Públiques no poden fer res per el petit comerç, jo crec que només amb l´arma de la Fiscalitat és pot actuar per ajudar al petit comerç, tota la resta de coses, Forums, regidories, plans de Dinamització, etc… només beneficien als politics o técnics de comerç que els fan, peró la seva incidència sobre la realitat del teixit comercial i la seva protecció és nula o inclús perjudicial, doncs fomenta la desafecció del petit botiguer davant el politic. Suposo que aquesta experiència barcelonina es podrá extrapolar a Malgrat. El petit Comerç que forma part del ADN Català , és una especie en perill d´extinció, per desgràcia de tots. CIU hauría d´emular les postures en aquest tema com altres de la LLiga Nord Lombarda de la qual tantes coses tenim que apendre de com modernitzar el discurs del Nacionalisme Personalista als temps moderns.
    Edmón.

Els comentaris estan tancats.