QUINA GENT!

Quan una té la meva edat ja sap de sobres que l’estupidesa humana és infinita. Tot i així, sempre hi ha fets que et demostren, fins i tot,  la inexistència de tal límit. M’explico.  Algunes persones pateixen d’un mal estrany. Desitgen veure’t fotuda, i estan disposats a fer el que calgui per manipular fets i paraules o per induir idees confuses sobre la teva persona. Després, vet aquí, pensen que ja estàs fotuda. No en tenen prou. A les hores, engeguen una campanya per criminalitzar el fet que estiguis fotuda. De sobte, resulta que la responsable d’estar fotuda ets tu mateixa, ho fas per fer-te la víctima, per treure profit electoral. Ets una hàbil comunicadora que aprofites qualsevol cosa per fer sumar punts. Honoris causa de l’estratègia política pel que sembla. Resulta que la campanya de desprestigi que ells mateixos han ideat és fruit de la teva pròpia ment perversa, ho has planificat per guanyar vots. Pobrets. Pateixen, perquè veuen que tens amics i companys que et fan costat. Ells et volen sola i preocupada. Però resulta que tu segueixes fent la teva vida com si res. Això els pertorba. Increïble. Com pot ser? Pobra gent. Ha de ser molt fotut tenir aquest cervellet. En qualsevol moment pot explotar i esquitxar-te. De fet, l’única cosa que a una la deixa ben fotuda és constatar que l’estupidesa humana és infinita. De totes les altres coses més o menys et pots refer amb el temps.

Tweet