DES DE LA CÀMERA DEL PLE

El més interessant del ple del dijous va ser la presència del comitè d’empresa de Henkel. Els treballadors van tenir el gest amable de venir expressament per agrair el suport rebut per part de tots els grups del consistori. Va ser un detall humà que va servir de pròleg a un ple tranquil. Com ha de ser un ple d’estiu. L’altra novetat va ser també l’estrena de nous micros a la sala de plens. Uns micros que s’han instal·lat em temo per fer-nos més difícil el debat. Temps al temps. A la sala molt poca gent. A destacar la samarreta del regidor de joventut que porta una inscripció espectacular que diu ¡Ay que caló!. Molt mona i apropiada pel ple d’agost. Ah!, en castellà!.  Tot contravenint les previsions dels més pesimistes els punts de l’ordre del dia es van aprovar per unanimitat. L’excepció va ser el punt 5è sobre una nova ampliació de la delegació d’atribucions del Ple a favor de la Junta de Govern Local. (9 a favor PPOE. 7 en contra ERC-CIU-ICVEUA). Què hem de dir? No cal repetir els arguments de sempre, oi?. El punt important va ser el 8è sobre el projecte La Pilona en matèria d’atenció educativa a la diversitat de l’alumnat de l’educació secundària. Penso que és una bona proposta, perquè hi ha alumnes amb dificultats d’aprenentatge als que cal donar respostes per facilitar la seva integració escolar, social i laboral. L’escola ha de ser comprensiva, integrar i promocionar, però aquest objectiu requereix una visió i una actuació global de l’escola i l’administració. Aquest projecte suposa diversificar el currículum i que els alumnes puguin combinar estudiar i treballar en algunes empreses. Es va aprovar per unanimitat. A continuació el punt 9è, va consistir en imposar medalles al mèrit professional a cinc agents de la policia local. Bé, és una nova iniciativa i no ens sembla pas malament. Són persones de llarga trajectòria al cos de policia i de servei als ciutadans, amb un bon expedient. Un acte de reconeixement a la seva tasca. També es va donar compte de  l’acord de la Junta de Govern de comparèixer en el recurs contenciós-administratiu interposat per la plataforma de l’arbreda i altres persones de Malgrat contra l’acord del Ple del 10 de gener de 2008 que sol·licita continuar les obres de canalització de la Riera. L’alcaldessa ho va explicar com qui explica un càstig o pateix  una malaltia. Penso que ho treu de context. A la fi, la llei dona la possibilitat d’anar als tribunals si penses que no s’ha actuat correctament. No cal fer més voltes.  Per acabar tres mocions d’aquelles difícils d’explicar i de consensuar. Moció d’ICVEUA contra la Directiva europea del temps de treball. El nostre vot va ser d’abstenció. També estem contra la Directiva, però no compartim la demagògia d’una moció que d’entrada parla de la dreta europea i posa al mateix sac al Sarkozy i al Brown. Home!. El Partit Laborista del Regne Unit és la principal força d’esquerres d’aquell país i el seu origen el té en les organitzacions de treballadors. Les coses s’han de dir com són. Tampoc el debat és passar de 40 hores a 60 hores, perquè això actualment a Espanya ja és legal. Actualment a Espanya el límit setmanal no són 40 hores, sinó 63 hores. El límit de promig anual per setmana són 40 hores. És a dir, total d’hores l’any que fixa la llei dividit pel número de setmanes l’any, no pot superar les 40 hores. Però avui la legalitat espanyola permet treballar fins a 63 hores, sempre i quan després es descansi en setmanes següents per tal que al final de l’any la mitja  no en doni més de 40. En fi, que la Directiva es troba en segona lectura i poden passar moltes coses. L’altra Moció d’ICVEUA va ser contra la Directiva de retorn. El nostre vot va ser en contra. Carai!, si volem polítiques europees d’immigració hem de ser realistes. Al voltant de la Directiva s’han dit moltes coses, però en realitat la majoria dels que opinen ni s’han llegit la Directiva. Segur. En el fons, la Directiva és una norma de mínims que permet millores en molts aspectes. Per últim, la Moció en suport del català com a eina d’inclusió social dels nouvinguts. No cal parlar-ne massa. Ràpidament vaig entendre que quan no es pot introduir cap matís ni a una sola paraula d’un text és per alguna raó de pes. Una moció estranya que en el títol parla d’inclusió, però els acords que proposa són ben negatius. Es tracta de condemnar, mostrar rebuig, i reprovar. En la defensa de la llengua sempre ens hi trobaran, però quan es tracta de no sabem què més val una abstenció. Sap greu, però per fer que el català sigui una eina d’integració cal exigir que el govern actual posi la llengua  a la seva agenda política. No fem res traslladant la culpa a iniciatives absurdes com el “Manifiesto”. Aquest no és el perill del català. L’autèntic perill és que es trobin congelats els fons del Consorci de Normalització, la tercera hora del castellà, que es presenti al ple una moció de suport al model d’immersió lingüística català i el PSC no la voti…..en fi,,,,,,tantes i tantes altres coses que m’estalvio. El que cal és exigir a les administracions i als poders públics mitjans perquè tothom pugui aprendre el català. La defensa del català no es fa amb condemnes ni reprovacions. Sobre les preguntes al ple en parlaré a la tornada. També parlarem del nou dinamitzador de joventut. Us avanço el que ja vaig dir fa uns dies “de llevant o de ponent, sempre millor que siguis parent”. Ara podem afegir “Si ets parent d’una ex-regidora socialista també és molt convenient”. Sobre la càmera del ple, per ara sembla que només serveix per fer aquesta modesta crónica i poca cosa més. És el regal de casament que els pobres ciutadans de Malgrat vam fer a una senyora que plorava molt. El que s’ha de veure en aquest poble, Senyor!.

Tweet