LA VERITAT INCÒMODA

He dormit poc avui. El sopar de la policía local va acabar molt tard, i m’ha costat agafar el son. Lògic, sobretot si penses que vaig haver de sopar a la mateixa taula de la persona que insisteix en portar-me davant un tribunal sense cap mena de raó. Ho vaig trobar de molt mal gust, però a casa m’han educat en el respecte als altres, i no era cosa d’amargar el sopar a qui no té cap culpa. Tot i no haver dormit gaire, a les 8 del matí ja estava desperta i a punt per participar a la pedalada contra el canvi climàtic.  Ens hem trobat una bona colla a la plaça de Catalunya. Tots amb samarreta negra. Després, un cop col·locats els cartells a favor de l’arbreda hem anat al punt de sortida, davant  l’Ajuntament. La regidora del medi –que no pedala ni camina contra el canvi climàtic- m’ha entregat una bossa de regal. El circuit ha estat molt animat, ens hem ben passejat pel poble amb els cartells de la Plataforma de l’Arbreda i la policia obrint pas. La gent estaba molt engrescada, però tinc l’impressió que el nostre govern local no s’ho creu massa això del mediambient. La Sra. Alcladessa no encapçala ni lidera mai cap acte d’aquesta mena. A ella li van més actes d’anar en cotxe i seure. Els de caminar o pedalar els deixa al seu fill que s’apunta a tot. Estic pensant en fer jo el mateix. Al proper ple que hi vagi el meu fill. Que faci de portaveu i ocupi el meu lloc. Sense voler ofendre a ningú, considero que un alcalde o alcaldessa ha de liderar temes significatius com aquest, perquè no té cap sentit que demanem als ciutadans canviar de costums i tenir més sensibilitat si els polítics no estem disposats a predicar amb l’exemple i pedalar. Total, que de regidors del PSC pedalant n’he vist una. Ahir al pica-pica n’hi havien un grapat.  A pedalar, com a tantes coses, erem tots de l’oposició. Sincerament, no s’ho creuen això de la lluita contra el canvi climàtic, o tenen mandra que és pitjor. On era el regidor d’esports?. Què no pedala contra el canvi climàtic? I què dir de la regidora del PP?. Quan pensava que res d’aquesta dona em podía ja sorprendre, vaig i me la trobo a la porta del Parc Francesc Macià tota equipada amb marit i bici. No ha fet ni una pedalada, però ha entrat amb tot el grup i ha quedat la mar de bé. Senyor!. Ni s’ha despentinat. Això sí, bicicleta d’última generació i xandall tope guai. Si aquesta és la lluita contra el canvi climàtic d’aquest govern ho tenim perdut. D’això en podem dir una autèntica "veritat incòmoda", oi?. De compromís per anar en bici no n’he fet massa. Jo vaig sempre a peu, i anar al cinema en bici des de Malgrat m’ha semblat excessiu. Què vols que et digui!. Si la pel·lícula és al centre cultural em comprometo a anar-hi en bicicleta. Ara, que no me la robi ningú, si us plau, que a casa no guanyem per bicicletes.

Tweet