Avui hem celebrat un any més la festa de la policia local. L’acte ha començat com sempre amb un girigai del protocol típic de la nostra Casa de la Vila. No hi ha manera. Més enllà de l’anècdota, però, considero que aquest és el millor moment per recordar el paper i la feina de la policía local de Malgrat i que és important que els regidors siguem del govern o no hi participem. per a mi és una manera de mostrar el nostre suport a la seva feina sovint ingrata. Cal tenir en compte que el policía local és la relació primera i directa del ciutadà amb l’administració. Vull dir que la seva presència al carrer és important per la seguretat, però també és una oportunitat per transmetre el rostre amable i solidari de l’Ajuntament cap al ciutadà. El seu treball és molt proper al dia a dia de la gent. Això fa difícil la seva tasca, però també el converteix en un receptor privilegiat de les inquietuds, queixes o suggeriments de la gent. Avui, la celebració ha coincidit amb la posada de la primera pedra de la nova caserna, un projecte al que nosaltres sempre hem donat suport. No sé per quin motiu costa dir-ho obertament quan es fa un acte d’aquest tipus. El gest és important a vegades, i tampoc pensó que sigui complicat dir les coses tal com son. Nosaltres hem valorat des del principi que el creixement de Malgrat ens ha portat a un augment progressiu també de les necessitats i dels efectius del cos. Trobem noves situacions a cada pas, i la PL ha de poguer-hi fer front dotada de recursos; més espai, més mitjans, millor salari, més formació, més tecnología. Tot plegat al meu entendre justifica l’esforç de la maquinaria municipal per fer realitat una nova caserna més moderna. Després de la col·locació de la pedra hem tornat al centre cultural. [@more@]L’acte allà ha començat amb una mena de documental sobre les tasques que han d’assumir els agents. La idea era bona, però al realitzador (que em perdoni) no li donaran l’Oscar. La projecció era massa llarga i a estones la gravació semblava feta el dragon kan. A la primera part sortíen masses cotxes i poques persones. Algunes imatges no s’entenen prou, per exemple la d’una col·lecció d’ampolles de begudes alcohòliques. Per la gent del cos o per nosaltres poden ser entenedores, però segons qui hagi de veure la projecció pot pensar que són d’una festa i més val deixar-ho clar que són resultat de la feina. També m’ha sorprés veure en diferents imatges al meu fill Enric amb els companys d’escola. Carai!. Això no m’ho esperaba pas. Bé, són petits comentaris. Ja s’entén que era molt casolà, però és una llàstima, perquè l’objectiu està molt bé. Que ningú s’enfadi, eh?. Jo també sóc un desastre amb els vídeos familiars. Dels discursos millor no parlar-ne gaire. El de l’inspector molt correcte. Ell fa el paper que li toca defensant el seu equip i al cos. El regidor massa repetitiu, sobretot en el monotema del sacrifici. Jo sempre veig la professió de policía com la de polític, la de mestre, la d’advocat o la de metge. Són feines que es fan perquè t’agraden. Sense vocació és difícil poder fer una feina que crema i desgasta com aquesta, i si hi ha vocació tampoc es pensa gaire en el sacrifici. Va amb la feina. No sé, pensó que fer i treballar en allò que t’agrada i pel que t’has preparat en realitat és una sort.
Per tant, gràcies a tots els membres de la PL de Malgrat per la professionalitat, i l’esforç quotidià, però sobretot, gràcies per la vocació de servei públic.
