FELICITATS, PARELLA!

Avui m’he estrenat en el tema dels casaments. No m’he casat jo, eh?. He casat a l’Alícia i l’Abel. L’alcaldessa em va delegar i autoritzar per a celebrar el casament de la parella. Fa més de cinc anys que sóc regidora de l’Ajuntament de Malgrat i és el primer casament que celebro. Ara formo part dels membres de la família que hem casat algú: el meu pare com a jutge de pau, el seu cosí i el seu oncle com a capellans, i jo mateixa. Mira per on. M’he emocionat molt. Suposo que el fet de conèixer als nuvis des de fa tants anys ha fet encara més emotiu l’acte. Estava molt nerviosa. Ha estat una cerimònia molt senzilla, perquè he procurat respectar al màxim la voluntat de la parella que així m’ho va demanar. Tot i això, no volia equivocar-me. Ostres, és un acte molt important. Més enllà de la fredor del llenguatge jurídic que pots sentir llegint els articles del Codi Civil que parlen dels drets i deures del matrimoni, he notat la sala de plens del consistori a vessar de sentiments d’amor, amistat i afecte. L’escalfor de tots els que han volgut acompanyar als nuvis. Ha estat molt emotiu, i els desitjo tota la sort del món.     

Tweet