Fer política és un noble art, i val a dir que alguns són veritables artistes. Artistes, però tramposos. Escric això mentre escolto la deliciosa gravació del “Línia Directa amb l’alcaldessa” d’ahir que ofereix un conegut blog malgratenc. Una edició genuïna i suculenta del “chavisme” malgratenc. El populisme en tota la seva esplendor. La gran pregunta que una es fa tot escoltant aquest grapat d’incongruències aplegades en forma d’entrevista amable a la nostra excel·lentíssima és, com en tant poca estona es poden dir tantes coses deslligades i absurdes. Com es pot improvisar un grapat de demagògies tan gran?. Com es poden citar tantes canonades de memòria i no morir en l’intent només per justificar allò injustificable: que la sortida de la riera al mar és una vergonya, que fa pudor, i que mai s’ha prioritzar la solució. “És competència de l’ACA”, ens diu tota cofoia i es queda descansada. [@more@]
Això de fer competents als altres de les nostres incompetències és un deport molt saludable que la nostra excel·lentíssima practica amb el rigor del culte al cos. El que passa és que els ciutadans som tan innocents i, a vegades, tan mandrosos, que no ens aturem a destriar el gra de la palla. Ens empassem qualsevol mediocre explicació com si fos un xarop màgic. Apa!. Coll avall a veure si cura!. De fet l’art de la nostra manaire local és fruït d’una llarga i dilatada carrera. Això no se li pot negar. S’hi ha esforçat tant en l’art de la mentida i la demagògia que aviat la faran “honoris causa”. Per això, gairebé ens pot fer creure qualsevol cosa que diu. Sembla convincent, però no. Davant d’algunes respostes no cal ser llicenciat en res per pensar que “de fet, també és competència de l’ACA cobrir la riera i mira si s’ha espavilat l’Ajuntament a fer-ho, no?”.
També ens deia fins no fa massa que fer guarderies era competència de la Generalitat, però resulta que finalment l’ha fet l’Ajuntament. Això si, va haver de perdre la majoria el PSC.
També ens va dir i assegurar, ple darrera ple, que no hi havia res a fer amb la Torre de Can Serra, que no es podia negociar amb els propietaris. La realitat és tossuda. Podríem fer una llista d’incongruències, demagògies i mentides dites per la manaire local, però ecològicament no seria sostenible. Massa paper.
El que us dic, qüestió de prioritats i prou. Llavors, el pobre ciutadà s’adona que no sempre es pot passar la pilota als altres per defugir la teva responsabilitat. Insisteixo. Si els ciutadans fan un mínim exercici de reflexió davant algunes respostes, no trigarien massa a expulsar del sistema polític al trampós i al manipulador. L’elector sabria ben aviat qui diu la veritat i qui menteix. El que passa és que els ciutadans, en general, estem enfeinats i no tenim massa ganes de complicar-nos la vida. Això és el que precisament l’interessa a l’excel·lentíssima, que els ciutadans no pensin gaire. No fos cas que s’adonessin de la gran comèdia que alguns s’han inventat per arribar a la jubilació.
De fet, els ciutadans es troben ben indefensos davant aquests manipuladors sense carnet. Més encara si disposen de mitjans que fan d’altaveu. Per això, quan una senyora truca per queixar-se de la pudor de la riera al pont del carrer Passada, just on comença el tram cobert, la nostra manaire local contesta carregant contra els que van aturar les obres. Ni per un moment escolta el que diu la senyora que ha trucat. Aquesta senyora diu que “fa 21 anys que viu a la riera i mai havia sentit aquesta pudor”. Just. Mentre la riera ha estat descoberta no ha fet mai pudor en aquest punt. Que m’ho diguin a mi que hi visc. La pudor, diu l’oient, és des d’aquest estiu. Evidentment, des que es van començar les obres i es va tapar el tram de més avall, oi?. Però, a la manaire local això no l’interessa. Ella el que vol és aprofitar l’oportunitat per carregar contra els contraris a la poda de Can Feliciano. El que l’interessa de veritat és carregar contra els que no pensem com ella. Contra els que fa temps que destrien el gra de la palla. Contra els que volen una manera nova de fer i de dir les coses.
Dures crítiques que fas aquí. Dedueixo que el «Línia Directa amb l’Alcaldessa» va ser la última gota d’un vas molt gros que s’ha anat omplit i avui ha desbordat.
I no hi ha mecanismes eficaços per fer arribar aquest missatge als Malgratencs? Tan gran és el desinterés del poble per a política? Tan ingenus som tots plegats que encara ens pensen que anem enlloc, amb els que governen ara?