I seguim al Ple. Estem al punt 5è, a la iniciativa privada de modificar el POUM i a la història de la parcel.la més famosa de Malgrat. Aquesta història comença de forma oficial al Ple del 10 de maig de 2001, un Ple que curiosament porta a l’ordre del dia dues propostes contradictòries: d’una banda, la proposta relativa a l’avanç de modificació del Pla General per requalificació de terrenys com a sistema d’equipaments per a us residencial-geriàtric i sanitari assistencial; i d’altra banda, l’inici del treballs de Revisió del Pla General.
Aquesta coincidència de propostes ja comporta en aquell moment seriosos dubtes sobre l’oportunitat de proposar una requalificació a les portes de revisar el Pla General. De fet, tots els portaveus dels grups representats al consistori l’any 2001 es van manifestar en aquest sentit. Fins i tot el PP s’hi va oposar. És clar, eren temps de majoria absoluta del PSC a Malgrat i al cosa va tirar endavant. [@more@]
Els arguments per justificar la urgència sempre han estat els mateixos, la pressa per fer una residència per a la tercera edat, una pressa que el temps ha posat també de manifest no era tanta com ens van voler fer creure. En aquells moments, però, la Sra. Alcaldessa ho va justificar amb el fet que la Generalitat imposava com a condició “que es tractés d’una parcel.la única”. És clar, eren altres temps, oi?. Doncs bé, han passat els anys i ara els propietaris ens venen a dir que amb els paràmetres fixats –que el POUM va ratificar el 2005 per ampli consens- la parcel.la “no ha tingut sortida al mercat”. Ara demanen un canvi de paràmetres i ens detallen els usos que necessiten per anar bé. Així l’index d’edificabilitat que va passar durant la tramitació anterior del 0,51% al 0,63% s’augmenta novament i es fixa ara al 0,70%, el que representa un increment de sostre de 2.044 m2 (uns 20 pisos així per sobre), es veu que només així garantim la viabilitat econòmica del sector, i és clar, el més important és garantir aquesta viabilitat, no?. Per això hi afegim més de 800 m2 d’usos comercials no previstos (i el POEC?).
Però per si això no fos suficient, els propietaris es reserven la potestad de retirar la proposta si es produeix cap canvi contrari als seus interessos. Ànimes de càntir!. És a dir, l’Ajuntament engega la maquinària per modificar el POUM, vinga informes de técnics, vinga reunions, vinga publicacions als butlletins oficials de la província i vinga despesa, però alerta, si al privat no l’interessa la proposta que en surt es reserva poder-se fer enrera i retirar-la en qualsevol moment. Aplaudiments! D’això se’n diu treballar per l’interés públic. Sí, senyor.
Que més us puc dir. Doncs que no hi ha cap compromís en ferm relatiu al suposat tanatori (privat, eh?), ni al suposat nou CAP. D’altra banda, no deixa de resultar estrany que en temps de crisi es planifiqui construir un nou CAP a un extrem del poble quan tenim un CAP nou de trinca que permet l’ampliació amb facilitat i que es troba ubicat en un lloc molt més céntric.
També puc dir més coses, fa quatre dies l’alcaldessa volia fer el centre de salut mental a la Pomareda. De fet, ho volia deixar tot lligat abans de les eleccions municipals del 2007. Mira per on, ara resulta que el centre ha anat a a parar a l’entrada de Malgrat. D’això se’n diu planificar amb el cap, no?. Amb el cap i amb el cor. (cont)
