El Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística de Malgrat té per objecte la protecció, conservació, acreixement, investigació, difusió i foment del patrimoni històric-artístic de Malgrat de Mar. Aquest patrimoni està integrat per tots els bens i elements mobles i immobles relacionats amb la història i la cultura del poble, que pel seu valor històric, artístic, arquitectònic o documental mereixen una protecció i una defensa especial. El propi Catàleg ens diu que la protecció dels edificis no és només una raó d’ estètica, sinó que el patrimoni arquitectònic ens mostra a través de la seva lectura, l’evolució de la tipologia edificatòria que no és més que el reflex de l’evolució històrica i la manera de viure en cada època.
Així, doncs, no hi ha dubte que quan els nostres descendents intentin fer en el futur qualsevol lectura del resultat de les obres que s’executen actualment a les escales del carrer Hug Descolomer obtindràn dades significatives del que ha estat i és l’esdevenir d’aquest poble. Sobretot, podràn obtenir una visió ajustada sobre el coneixement i concepte que alguns tenen en ple segle XXI del patrimoni local i, sobretot, de com cal tractar-lo. També del nivell de sensibilitat i gust dels responsables locals. Material per escriure un llibre.
Diuen que les pedres són testimoni de la història i és cert. El formigó també. Estic francament decebuda pel resultat de les obres a les escales del carrer Hug Descolomer. M’estalvio els adjectius. Un apersona que m’ha escrit un mail ho anomena “llófia”, paraula que no sé si és correcta en català, però que ben segur és molt adequada per descriure el resultat. Us asseguro que qui fa la definició és més expert que no pas jo.
No deixa de ser ben curiós que el nostre catàleg dediqui una fitxa (nº 40) a protegir amb un Nivell C el conjunt de l’àmbit del carrer dels Arcs, Passada i Hug Descolomer. Que faci una descripció de les escales del carrer Hug Descolomer i dels patis davanters enjardinats, que defineix com a “carrers de Malgrat amb personalitat pròpia” i, a continuació, el govern de Malgrat executi una actuació de "millora" amb tan poc respecte pel conjunt.
Per què tanta feina? Suposo que per complir un tràmit legal. S’havia de fer un catàleg i punt. Però, per què catalogar àmbits o edificis, si després hem d’acabar vestint de formigó tot el que fem?. Per què a un particular el cosim a normatives i condicions quan té l’edifici catalogat i resulta que després l’Ajuntament actúa amb aquesta desídia? Per què tanta estima pel formigó? Els veïns del carrer Hug Descolomer diuen estar molestos. Amb raó. Que t’arreglin unes escales que el consistori ha mantingut en total abandó durant anys i panys i t’acabin fent aquesta “llófia” és per emprenyar-se. Em diuen que a les reunions “participatives” ja ho van avisar. Que alguns van insistir en la necessitat d’emprar materials més adients a l’àmbit com la pedra natural. (Nosaltres no ho sabem, perquè no estem convidats a les reunions “participatives” i menys si es preveu l’assistència dels veïns. Ja ho sabeu, no?). És clar que demanar coses com aquestes als actuals manaires ja sabem que no serveix per gaire res. Salta a la vista. Hi ha una dita catalana que ho expressa molt bé, diu que “ja pots xiular ja, que si l’ase no vol beure…..”. Suposo que és això. No escoltar. Així ens va. Nyap + Nyap.
No vull dir amb això que tot la millora sigui un desastre. No. L’actuació s’havia de fer. Personalment penso que fa anys que calia fer una millora, però no qualsevol. Aquest és un dels indrets del poble més singulars. Sovint apareix a moltes pintures de Malgrat. També a poemes i escrits de gent de Malgrat. La raó és senzilla. És un racó molt particular del nostre poble que reconeixes immediatament. Pertany a l’imaginari col.lectiu. Per això un expert va considerar adient incloure l’àmbit a Catàleg de patrimoni local.
Les escales anteriors estaven fetes de qualsevol manera i el seu estat era un perill. Ja sabem que era necessària una actuació. Un encert treure el cablejat dels murs de l’Antic Hospital. Però el formigó en aquest indret és una “llófia”. Caldrà esperar a veure com s’acaba i caldrà veure fins on fan arribar el formigó més endavant, perquè l’afany de convertir Malgrat en una grisó absoluta no té fi. Una autèntica metàfora del que és la gent que ens governa. Gris sobre gris. Només calia posar-hi una mica d’estima i sensibilitat. Sembla tan senzill, oi?.
Resulta fins i tot cómic que la fitxa nº 40 enumeri els materials expressament prohibits: obra vista, bloc de formigó, etc, o que a les façanes de l’àmbit només es pugui utilitzar pedra natural llisa (arenisca o calcària), arrebossats de calç amb colors de la gama dels terrosos, ocres o estucades, etc. Sembla una broma, no?
En definitiva, el que es porta aquesta temporada d’estiu és el gris sobre gris. Com cada any.
