GÈNESIS

Aquesta tarda hem anat a veure la pel.lícula Génesis al Centre Cultural. La proposta s´emmarca dins la Setmana de la Mobilitat i m´ha semblat interessant. De fet és més un documental. Explica el començament de la terra a la manera d´un conte. Com a documental l`estructura és magnífica. Estèticament també és molt bona. No sé, a mi m´ha semblat molt didàctica i una oportunitat de veure una cosa diferent. De petita m´hagués agradat veure una pel.lícula com aquesta, perquè explica molt bé l´aparició de la vida al nostre planeta. Llàstima que hi havia poca gent a la sala. Crec que no s´ha fet prou difussió. Per cert, algú pot arreglar les butaques del centre? No he anat mai a una sala on les butaques grinyolin tant. És molt molest, i no sembla normal que això passi  a una sala relativament nova.

[@more@]

1 comentari

PARAULES SAVIES

"… I ara penso també que potser anaven una mica errats de comptes els homes distingits que, en temps de pau, conreaven, en cercles tancats, determinades formes de cultura i potser oblidaven que el punt més alt de civilització en una societat digna d'aquest nom, consistia, simplement, a practicar la convivència i el respecte mutu; i que no hi ha cap moral superior a la de viure i deixar viure:"

Artur Bladé i Desumvila. L'exiliada

 

[@more@]

2 comentaris

FENT PARAULES

Ja hem gravat una nova edició del “Fent paraules”. Ahir van venir molts col.laboradors: la Carme, la Montse, en Javier, la Georgina, la Isa i jo mateixa. La cosa es va anar animant i, al final, el programa va quedar més llarg del compte. Bé, tampoc passa res. Passa que t’engresques i no t’adones que el temps corre. La idea del programa va nèixer d’una conversa amb la Montse, que és la organitzadora. Amb la Montse havia parlat moltes vegades, en aquelles estones que et queden als jutjats, de la nostra afició a la lectura i l’escriptura. Moltes vegades també havíem comentat que ens agradaria intentar fer un grup a Malgrat de gent que fos aficionada a escriure, més que res per intercanviar opinions, llegir treballs o aconsellar. Les primeres trobades quasi furtives van ser a la cantina de l’IES Ramón Turró. D’aquí va sortir el fer un programa de ràdio. Després s’havia d’escollir un nom i l’opció va ser “Fent paraules”. Ens ho hem agafat amb entusiasme, i tenim moltes idees per dur a terme per aquesta temporada. El programa té una intencionalitat essencialment literària. No té cap pretensió acadèmica ni erudita. Volem mostrar bocins de la literatura que ens agrada (poemes, cançons, contes…), petites notes i reflexions sobre coses que llegim. Normalment acaba convertint-se en un mosaic on cadascú aboca el que vol. Fins ara ens ho passem molt bé, però hem de millorar molts aspectes. Els companys em diuen que els agradaria rebre suggeriments i opinions i em donen un e-mail per fer-ne difusió: fentparaules@hotmail.com. Per cert, el podeu escoltar els dilluns al migdia després de les notícies a Ràdio Malgrat. El proper dilluns regalem un llibre de Woody Allen. Som-hi!  [@more@]

3 comentaris

SOSTENIBILITAT I SENSIBILITAT

Comença una nova Setmana per la mobilitat sostenible i segura a Malgrat. L’objectiu d’aquesta iniciativa, que s’emmarca en la setmana europea del mateix nom, és estimular un comportament ciutadà que faci compatible l’ús del transport públic, el transport privat i el desenvolupament sostenible. Aquesta setmana és un bon moment per promoure el debat sobre mobilitat, però curiosament el Consell Municipal de Medi Ambient brilla per l’absència, i en el programa previst per la regidoria de Medi Ambient i Governació ens trobem la sorpresa de la presentació del Pla Local de Seguretat Viària.  

 

[@more@]És una sorpresa, perquè el Pla no tinc constància que s’hagi aprovat a cap Ple, ni hagi estat objecte de debat amb els diferents grups polítics. Ni tan sols em consta que s’hagi aprovat a una Junta de Govern. Tot i així, algú ha pensat que no cal explicar-ho ni exposar-ho primer als polítics. Total. Què hi fem a l’Ajuntament? Només estem “per tocar els nassos”, no?. Em fa gràcia, perquè la regidora de Medi Ambient, amb un gest simpàtic, ens va convidar a col.laborar i participar dels diferents actes. Mira que bé!. La col.laboració i la participació comença per oferir informació d’un Pla que ens implicarà a tots. Com m’interessa conèixer el contingut del Pla abans de la seva presentació pública l’he demanat i l’estic estudiant. Hagués estat més fàcil que els redactors ens l’expliquessin, però sembla que no serà així. Repasso el Pla i constato que un Pla Local de Seguretat ha de definir objectius, per tant, les decisions polítiques són importants. El Pla parla de necessitat d’un “canvi cultural” i això vol dir la implicació de tots, no?. El Manual Guia que el Servei Català del Trànsit ofereix per elaborar un Pla Local de Seguretat Viària assenyala que abans d’iniciar l’elaboració del Pla convé entre altres coses: 1.- “involucrar els polítics municipals des del principi per assegurar el seu suport i la seva implicació”.2.- “per aconseguir una bona acceptació del Pla és interessant crear un grup de seguiment, amb la participació de representants polítics i tècnics, policia local i altres persones clau possibles”.3.- El Manual parla de participació ciutadana. (¿?). Bé, ho deixo aquí, però és notable la manca de sensibilitat del govern del PSC al presentar en un acte públic un Pla de Seguretat Viària que no ha estat aprovat, ni presentat formalment als regidors. Sense donar-nos ni tan sols la possibilitat de valorar-ho abans als grups municipals. Alguna cosa haurem de dir els polítics, no?.

Comentaris tancats a SOSTENIBILITAT I SENSIBILITAT

POSANT FIL A L’AGULLA

Avui teniem reunió amb el Director de l’ACA sobre el tema de Can Feliciano i les obres de canalització de la riera entre els carrers Passada i Riera. La convocatòria era a dos quarts d’una, i a l’hora prevista estàvem tots –regidors, tècnics municipals i tècnics de l’ACA a la Sala de Plens. Quan faltaven vint minuts per ser l’una del migdia han arribat el Director de l’ACA, l’Alcaldessa, l’assessora jurídica de l’Ajuntament, i dos regidors del PSC, i hem començat. A la Sala hi havia unes 24 persones he contat. El Director de l’ACA ha exposat que el motiu de la reunió era donar resposta a la moció aprovada pel Ple de l’Ajuntament de Malgrat i que, per tant, estem obligats a buscar un acord, si és possible conciliant dos criteris: la seguretat hidràulica i un tractament el més ambiental possible. Segons el Director s’ha ordenat a l’empresa contractista que treballi aigües amunt i aigües avall per donar-nos temps a trobar una solució. Els documents els donarà a l’alcaldessa per tal que ens els faci arribar.

És a dir, per tenir marge de maniobra.

[@more@]En principi, diu que s’ha encarregat a l’empresa NATURALEA, SL -empresa especialitzada en treballs de bioenginyeria- que redacti un nou projecte i que ha demanat una revisió dels càlculs. L’objectiu és que en un termini de 15 ó 20 dies ens pugui presentar un primer dibuix del projecte. A la reunió també estava el Sr.Pascual –representant de l’empresa contractista-, ja que s’ha afectat al contracte al no permetre l’execució lineal de les obres. Per ara sembla que hi ha bona disposició per part de l’empresa. A continuació, hem parlat de la comissió que es vol constituir. El Director de l’ACA diu que encapçalarà aquesta comissió i que s’hi aniran incorporant tècnics en funció del que s’hagi de parlar. Sobre la representació municipal pensa que és important que hi siguem els portaveus de cada grup municipal, perquè en la situació actual la solució ja no és sobre conveni ACA-Ajuntament, sinó política. La comissió diu que ha de ser un instrument de debat i de presa de decisions. La Verdaguer ha preguntat si hi podrà haver un representant de la plataforma, però el Director de l’ACA li ha contestat que creu que som els grups polítics els que hauríem d’informar a la gent. Tampoc, però, ha tancat la possibilitat. El cert, és que l’ACA podia haver vingut avui amb un NO per resposta, però ha vingut amb  voluntat de dialogar i de procurar trobar solucions per encaixar criteris en el projecte i atendre voluntats. El que si ens ha demanat l’ACA és voluntat de trobar solucions i que no ho convertim en una lluita més enllà del projecte. En aquest punt, l’alcaldessa que ha estat molt silenciosa tota l’estona, ha fet un gest com dient “sí, sí…”. El Sr. Director de l’ACA ha insistit  que estem parlant d’un espai que té un valor de record en l’imaginari dels malgratencs, i que hem d’intentar posar-nos d’acord tots els grups, però que no ens posem en un carreró sense sortida. Cal buscar la màxima naturalització de l’espai i ens demana un esforç per fer-ho tot compatible. Fins i tot, un dels tècnics ha parlat d’evitar un projecte visualment aparatós i de fort impacte, i ha insistit en que l’empresa escollida té relació amb bioenginyeria a nivell europeu i experiència en el territori i que es vol encaixar l’hidràulica amb la naturalització. Abans d’acabar la sessió s’ha posat sobre la taula el tema de la denúncia de l’Ajuntament i de l’empresa contractista contra alguns veïns de Malgrat. Val a dir, que l’ACA ha actuat amb molta prudència en el tema i ha evitat per exemple fer intervenir als Mossos de forma innecessària. L’únic aspecte negatiu de la reunió ha estat la negativa de l’alcaldessa a participar en la comissió. L’aspecte positiu, la capacitat dels altres grups d’unificar criteris per anar plegats. Com a mínim hi ha bona voluntat. Per ara, queda clar que aturar l'execució de les obres no era cap bestiesa. Com diu el Director de l'ACA, això ens dona marge de maniobra i temps per buscar una solució. Em preocupa que la solució s'hagi d'encaixar en el projecte actual, però val la pena intentar-ho.    

Comentaris tancats a POSANT FIL A L’AGULLA

ESCOLA D’ESTIU

Dissabte vaig assistir a la XVIII Escola d’Estiu Ramon Juncosa, l’escola d’estiu que organitza cada any CDC. Va bé per posar-te les piles cara el nou curs polític que comença, retrobes a companys i amics, i tens l’oportunitat d’escoltar la veu de persones que tenen molt a dir. Enguany el programa m’ha semblat molt interessant, sobretot, la taula rodona al voltant de “Galeuscat: una tercera via a Espanya?”.

[@more@]Villatoro, que era un dels ponents de la taula, va fer pujar el to del debat proclamant d’entrada que Galeuscat no és una tercera via, sinó l’alternativa. És l’altra via, l’única que hi ha davant la que representen, amb diferents matisos, PP i PSOE. A continuació, ponents de luxe: Artur Mas (CDC), Anxo Quintana (BNG) i Josu Jon Imaz (PNV). La sala era plena de gom a gom, i quan va entrar l’Imaz tothom es va posar a aplaudir. Lògic, perquè només feia dos dies que havia anunciat la seva renuncia a la reelecció com a president de l’Euzkadi Buru Batzar. Al Josu Jon Imaz el vaig conèixer personalment a la seu del PNB a Bilbao, i em va semblar des del primer moment una persona molt autèntica. Em sap greu que digui que se’n va. La seva intervenció va estar molt bé i molt en el seu estil, molt gràfica quan ens va comparar amb David i Goliat: “David només va guanyar una vegada a Goliat i d’això fa més de 3000 anys”, “nosaltres som David, i l’Estat és Goliat, i amb Goliat només hi ha dues maneres de relacionar-se: la confrontació i la cooperació. Cooperació, primer entre nosaltres i després amb els sectors oberts i democràtics de la política espanyola”. L’Artur Mas va estar més contundent i va proposar la necessitat de fer un front comú entre CIU, BNG, i PNB per condicionar junts el proper govern espanyol, de manera que la decisió de qui ha de ser el proper habitant de la Moncloa estigui condicionada per partits nacionalistes. Després de dinar vam tenir una altra taula de nivell: café-col.loqui amb Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial i autor del llibre “Catalunya sota Espanya” i Patrícia Gabancho; i, conferència-col.loqui amb Agustí Colomines, Director de la Unesco de Catalunya i Josep Termes, historiador, parlant del catalanisme, ahir i avui, del paper de centralitat de CDC, i de la idea de “casa gran o comuna” del catalanisme polític. Segons Colomines no és la primera vegada que el catalanisme decideix remar en dues direccions, ja ha passat abans, però és necessari que trobem altre cop la manera de remar en una única direcció. És absurd parlar de referendums el 2014 quan el catalanisme va en dues direccions diferents. Per acabar, un President Pujol en plena forma ens va demanar que estiguem ben desperts.

4 comentaris

UN CARRER A LA MEMÒRIA DE XIRINACS?. PER QUÈ NO?

Avui he llegit que en el Ple d’alguns municipis s’estan aprovant mocions per posar el nom de Xirinacs a un carrer. Fa poc que vam rebre la notícia de la mort de Lluís M. Xirinacs i, tot i que confesso que no ha estat per a mi un personatge d’aquest “de capçalera”, crec que cal fer-li justícia i revisar la seva figura. A mi sempre em va resultar una figura peculiar. La persona de Xirinacs apareix inevitablement a moltes de les imatges del catalanisme, la lluita, i la reivindicació que tinc lligades a la memòria. Judicis, presó, vagues de fam. S’ha de dir que va ser un home decidit i autèntic. Un home d’aquests que no es troben sovint. Sense pèls a la llengua. Capaç d’interrogar de manera implacable als nostres líders polítics. Un home d’aquests que lluiten pel que creuen, però un home de pau. Un home, com diu la Marta Alòs  “ que encenia les galtes de ciment armat de tota aquesta genteta que es creu important i que se’ns vol rifar cada dos per tres”. Un patriota. Un lluitador de les llibertats. Fora una bona idea dedicar-li un carrer a Malgrat.  Per què no?

Aprofito que estem en ple debat sobre el futur del catalanisme per enllaçar amb un nou bloc de reflexions sobre el sobiranisme: "nou sobiranisme" / http:// reset-cat.blogspot.com

[@more@]

2 comentaris

RECUPEREM LA RUTINA!

Si hi ha una cosa que marca definitivament la fi de les vacances d’estiu és el retorn a l’escola dels fills. Avui era el gran dia. Per fi comença el curs després de tres mesos de vacances i d’anarquia d’horaris. Jo en tenia ganes, però els meus fills més encara. Ahir vam deixar a punt motxilles, llibres, llibretes, estoig, gomes, llapis, etc. A mi la tornada a l’escola em retorna sempre una mica als meus anys escolars. M’encanta anar a recollir els llibres, repassar el material i comprovar que estigui tot a punt. Em produeix certa sorpresa descobrir que, sovint, acabo fent les mateixes coses que feia la meva mare. Llavors recordo amb afecte la cura que els meus pares tenien per totes les nostres coses, sobretot les escolars. Les dificultats que a vegades tenien. El rostre de la meva mare quan ens deixava davant el col.legi, quan ens feia adéu amb la mà des del seu vell Citroen 2CV. [@more@]Avui ens hem aixecat molt aviat per esmorzar tots junts abans d’anar a l’escola. En Xavier ha estat el primer de marxar i l’he vist molt content. Aquest curs comença 4rt d’ESO, i crec que és conscient que s’acaba una etapa important de la seva vida. L’Enric ha fet el mandrós una estona, però anàvem bé de temps. De cop, ha agafat la seva motxilla molt decidit i ha començat a baixar les escales. T’espero a baix!. Crec que tots desitjàvem recuperar la rutina escolar. Ara desitjo que siguin les cinc de la tarda per saber com ha anat el seu primer dia de  classe. El que us deia. Com la meva mare.    

2 comentaris

COMENTARIS POST DIADA

De la Diada d’ahir m’ha quedat la sensació de sentir-me molt acompanyada i de comptar amb un bon equip. A primera hora ja estàvem muntant les coses a Can Campassol per a la celebració. La que fa l’agrupació local de CiU des de fa anys el dia 11 de setembre. La nit abans, però, ja vaig assistir a la celebració institucional que es fa amb lectura de manifest, la senyera i Els Segadors. Procuro no faltar-hi mai, més que res, perquè a mi m’agrada reconèixer l’esforç i la voluntat de cadascú. Sóc de les que penso que la celebració institucional de la Diada a Malgrat –que cal recordar es va iniciar a partir de la nostra entrada al govern municipal el 2003- es trobava a faltar. Podem discutir si seria millor fer-ho el mateix dia 11 al matí, però cal ser objectius i veure en la celebració actual un gest de voluntat de fer un acte digne al que ens puguem sumar tots. Per a mi el més important no era fer-ho el dia 10 o el dia 11, sinó trobar un consens per celebrar-ho plegats. En aquest punt si que vam trobar a la Sra. Campoy disposada –cal dir-ho-. Per tant,  vull veure de manera positiva l’esforç que s’ha fet per dignificar l’acte i fer-lo solemne i auster. Quan veig  la policia local -uniformada per l’ocasió- saludar la senyera que hissen mentre cantem Els Segadors sento una emoció especial. Que més dona si és el dia 10 a la nit o l’11 al matí! El que és realment important és aplegar a la gent al voltant d’un acte de reafirmació de la nostra identitat com a nació. Com va dir ahir el President Pujol “Catalunya com a país, com a nació no és un invent d’abans d’ahir. És una realitat històrica, de matèria i d’esperit, de cos i d’ànima, de sentiment i d’institució. Que ve de lluny. Catalunya no és fruit de cap constitució, ni de cap pacte polític ni de cap programa electoral. Ve de molt més lluny, i de molt més fondo. Ni és cap abstracció. Per tant, no és Catalunya que s’ha d’adaptar a una Constitució, sinó la Constitució, la que sigui, que s’ha d’adaptar a Catalunya…..Ens volen igualar en tot, ens volen harmonitzar. En realitat ens volen arranar. Però no ens podran reduir a un mínim, a un molt mínim comú denominador….”. Genial el discurs de Pujol. Avui tothom parla del discurs de Maragall (que va estar molt bé), però a mi em va arribar el del president Pujol. Potser per aquesta sensació que tenim els catalanistes a dins des de fa un temps. També reconec que és bona l’estratègia de Montilla d’atorgar-li un reconeixement i aprofitar per revestir-se de president al costat de Pujol i de Maragall. El que passa és que hi ha qui té de President de la Generalitat el cos i la matèria, però li falta l’ànima. [@more@]

2 comentaris

ONZE DE SETEMBRE. DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

[@more@]

Allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.                                 

Vicent Andrés Estellés 

Catalunya, València, les Illes,

Tot plegat Catalunya, la gran,

amb la gent i la terra i la llengua,

I el passat i el present,

I el futur que ens espera,

Bo o dolent, infal.lible!   

(Versos elementals als catalans. 1969. Joan Oliver. Pere Quart)

BONA DIADA A TOTHOM!

2 comentaris