El Bloc de la Neus Serra

Dijous 6 de setembre. Tornem-hi!. Avui toca Ple. Aquesta setmana doble ració, però el Ple de dimarts passat, inoblidable. Falten cinc minuts per les set de la tarda i avui a la Sala hi ha gent asseguda. Conto 27 persones. No està malament, penso. Això sí, totes conegudes. Reconec molts socialistes que deuen haver vingut per donar suport moral. També reconec algunes cares de les que aquests darrers dies he vist a Can Feliciano. Sóc la primera d’entrar a la Sala i, només d’arribar a la meva cadira una noia es presenta amb una càmera de fotos. És la Marta, i diu que farà la substitució de la baixa de maternitat de la nostra cap de premsa, la Montse. Em vol fer una foto i procuro posar bona cara i no de circumstàncies que és la que porto darrerament, perquè vaig de bòlit. Mare meva! Mira que m’agraden poc les fotos! . Després veig que fa una foto a cada regidor, inclosa l’alcaldessa, que no sé per quin motiu li contesta d’una manera força brusca quan s’adreça a ella. Es nota que està tensa. L’alcaldessa vull dir. No ho ha paït. Saluda. Bona nit a tothom. Passen dos minuts de les set. [@more@]El Secretari demana si s’aprova l’acta anterior. S’aprova. A continuació comença pel primer punt de l’ordre del dia: “adjudicació de la concessió administrativa per la prestació del servei de llar d’infants  “Els fesolets”. L’alcaldessa es posa el dit a l’orella i demana l públic si s'escolta. La gent diu que més o menys. Seguim. Ara el Secretari llegeix l’esmena que ens ha passat per mail als regidors. Passen 10 minuts de les set. Intervé la Carme Aubanell. Explica que el Ple del 10 de maig de 2007 es va aprovar l’inici de l’expedient que aprova el preu públic del servei. Un cop estudiada la proposta, la valoració atorga el servei a l’empresa CLECE per tal d’iniciar-se el més aviat possible. ICV-EuiA anuncia la seva abstenció, per coherència diu. Des de CIU exposem també el sentit del nostre vot i els motius de la nostra abstenció. Després és el PP que diu que votarà a favor per coherència. Vols dir que voler el servei de llar d’infants té res a veure amb l’adjudicació del servei?. Nosaltres també hem impulsat la creació d’una llar d’infants, però hi ha alguns aspectes de la valoració que ens han portat a ser prudents. Ara bé, no votem en contra. Li ho explico a la Carme Aubanell i m’adono que en aquest poble la gent té un sentit estrany de la coherència. Votació. A favor: ERC, PSC, PP. Abstencions: CIU, ICV-EuiA. En contra: ningú. El Secretari llegeix el tercer punt: “modificació del marc d’infraccions i sancions de l’ordenança municipal de circulació”. S’aprova. El quart punt és el de: “proposta relativa a les festes locals per l’any 2008”. S’aprova. El cinquè punt: “”Aprovació inicial del projecte executiu de la xarxa d’aigua potable i clavegueram  del sector de La Balconada”. La Lluïsa Mérida agafa la paraula i explica que estem en l’aprovació inicial i en tornarem a parlar. S’aprofita que a Ciutat jardí s’està fent la connexió al clavegueram i s’ofereix als veïns el servei en aquest sector. S’aprova.  El Secretari llegeix ara el punt sisè: “Moció del grup d’ICV-EuiA sobre la nova campanya que la Comissió de la Dignitat ha endegat pel retorn dels Papers de Salamanca”. ERC fa la seva exposició. A continuació jo també exposo la postura del grup de CIU. Votarem a favor de la moció, perquè el govern espanyol (el del talante) no compleix la llei que ell mateix va aprovar i que marca un termini pel retorn. Aprofito per instar als regidors del PSC a fer pressió al seu partit. Ui,ui! Què he fet!. La Sra. Alcaldessa se m’empipa i diu que anava a votar a favor, però ara li agradaria votar en contra, però que no ho farà. No li agrada la “puntilla”. Noi, darrerament està molt sensible. Penso que no n’hi ha per tant. A més, només diem la veritat, i sinó que el senyor “Talante” no vingui durant la campanya a prendre el pèl als catalans una vegada més, no?. Arribem als precs i preguntes. ICV-EUiA es queixa de les normes d’aforament del darrer Ple Extraordinari. Diu que no recorda una situació igual i que espera que no es repeteixi. Alcaldessa diu que per raó de seguretat no va deixar pujar a la gent. A mi em sona estrany, perquè al final pensaré que estem a un Ajuntament que amenaça ruïna, i això és d’irresponsables: els Reis no es poden fer per si cau el balcó, la gent no pot pujar per si s’ensorra la sala de plens…..ERC parla dels horaris dels aparcaments. Demana que es faci rotatiu el del CAP. La Sra. Alcaldessa diu que el CAP és una altra història. En Valentí que s’ha demanat un estudi a la Policia. Cap més prec i pregunta. El públic tampoc té preguntes, i s’aixeca el Ple abans de les vuit. Carai!, un record!. M’adono que el PP ha votat a favor del retorn dels Papers de Salamanca. Ostres!

Tweet

Ahir era el dia desprès. Tot el matí vaig intentar recuperar el temps perdut a la feina i posar-me al dia, desprès vaig anar a l’Ajuntament, perquè avui a les set tornem a tenir Ple. Amb en Pep i la Sandra vam repassar un a un tots els decrets d’alcaldia, una feina feixuga que s’ha de fer amb rigor. Per la tarda, altre cop a la feina. També vaig aprofitar per fer el xafarder pels blogs a veure els comentaris. Sorpresa! El blog Malgrat Confidencial estava tancat. Ho vaig provar en diferents ocasions i res. Més tard, la Sandra em va comentar que en Serrano havia tancat el blog. Què estrany!. Això és que hi ha algun problema tècnic. No. El mateix Albert em confirmava que ha decidit tancar el blog.

[@more@]Una decisió que tampoc em sorprèn, perquè fa algunes setmanes ja em va dir que tenia un projecte diferent entre mans. El que si resulta estrany és que el tanqui justament ara. Això em fa pensar que les coses no han anat com ell pensava. No tinc cap dubte del que hi ha darrera el Malgrat Confidencial. Només cal veure qui surt i de qui parla, però avui trobo que hi ha massa silenci. El trobaré a faltar. A mi m’agradava llegir de tant en tant el Malgrat Confidencial. Era com una finestreta oberta. Ara tanca i no ens deixa ni una cançó, ni un post de comiat. Val a dir que tampoc em sap cap greu. El món és gran, hi ha molts blogs també. Quan una cosa acaba, una altra comença. L’Albert diu que està fora de servei per voluntat pròpia. Senyal que li va bé la vida. Sort!   

Tweet

Avui Malgrat s’ha llevat amb un dia radiant de sol i un cel d’un blau intens. Potser, perquè ahir es va fer bo allò de “abans de canviar el món, fes un tomb per casa teva” i , desprès d’una setmana realment complicada, a l’ha que s’hi ha afegit un periple negociador per cercar solucions, comprovant alternatives, mirant planells, cotes, etc…,finalment una majoria votava a favor que l’ACA suspengui les obres de canalització de la riera al tram entre carrer Passada i carrer Ponent. La cosa no ha estat senzilla per ningú i, personalment, crec que al govern li ha faltat agilitat i cintura. El govern de Malgrat mostra símptomes de fatiga crònica. Hauria hagut de ser més àgil en la resolució del conflicte, i no caure en el parany de personalitzar el clam de tanta gent que volia una solució diferent. El govern ha mantingut una actitud sorprenent del “aquí mando yo” caigui pluja o calamarsa. Penso que s’ha equivocat. Sé que l’acord que ahir es va prendre al Ple no agradarà a tothom, però crec sincerament que és la millor solució possible.

[@more@]Amb la suspensió no hi perdem res i ens donem una oportunitat. Amb la suspensió recuperem la credibilitat de la bona gent que confia en els polítics per cercar solucions. Amb la suspensió de l’obra podem treballa de valent i buscar l’alternativa. Aquests dies ja s’ha dit. Tots en som culpables i responsables, però alguns hem intentat trobar punts d’entesa pel benefici del poble i altres no. Així de senzill. Per acabar, vull agraïr molt sincerament el que han fet tantes i tantes persones aquests dies: deixar la feina a les set de la tarda i concentrar-se, recollir signatures, anar fins a Can Feliciano tot i estar malats o fent repòs, els que han dormit dia rera dia sota l’arbreda, els joves que mostren sovint més seny que els vells. Gràcies també a la policia. No és fàcil el seu paper quan tots som veïns. Gràcies també als regidors de l’Ajuntament -companys de viatge d’aquest conflicte- per l’aportació de cadascú. Si cal serem una “gota malaia”.  

Tweet

[@more@]

Tweet

Començaré per dir que aquests darrers dies les he sentit de tots colors. M’han felicitat, m’han insultat, m’han donat suport i m’han criticat. Bé, aquestes coses les hem d’assumir com a part del preu d’actuar en consciència i tampoc cal dramatitzar-les. Si vull dir, que des que anava a escola he sentit una aversió especial per aquella gent que, de petits, quan la “senyu” sortia de classe s’aixecaven ràpid cap a la pissarra guix en mà, disposats a apuntar el nom de tot aquell que parlés o fes gresca, amb l’única intenció de gaudir quan la “senyu” tornava veient com renyava o castigava als infractors. No cal dir que jo acostumava a ser de les que rebia la bronca ja que al costat del meu nom hi havia sempre alguna ratlleta o creueta feta pel “xivato” de torn. Aquests companys que tots hem conegut,  de grans, acostumen a fer el mateix. Per davant et parlen de civisme i sostenibilitat, però per darrera recorden a “la senyu” els nom dels qui quan ella surt s’aixequen, parlen i fan gresca. Un fàstic. Dic això, perquè em sap molt greu que una bona persona -i entranyable amiga- rebi recomanacions dels seus caps per tal que no vagi a la concentració davant de l’Ajuntament. Quin poble! A vegades sembla el poble de “Chanquete”.  [@more@]De sempre m’han indignat les injustícies. De fet, penso que el sentit de fer justícia em va portar a escollir la meva professió i a convertir-me sovint en defensora de “causes impossibles”. Val a dir que amb els anys també m’ha portat a descobrir que moltes d’aquestes “causes impossibles”, que altres desestimaven d’entrada, si es defensen amb ganes i entusiasme acaben produint grans satisfaccions i resultats inesperats.  Per això faig una crida a tots els que entreu en el blog, als que deixeu escrits, als que no ho feu, als que ens voteu i als que no ho feu, als que sentiu simpatia per la meva persona, i als que us caigui malament. Aquesta tarda participeu a les activitats que es faran a Can Feliciano, signeu els fulls donant suport a la paralització del projecte i la preservació de l’espai de Can Feliciano, i veniu dimarts a les set de la tarda al Ple Extraordinari convocat per l’alcaldia. Tingueu ben clar que aprovar la moció és un pas important per salvar els arbres, que no produeix cap perjudici insalvable a tercers ni a l’Ajuntament, i que qui no l’aprovi quedarà desautoritzat per parlar-nos mai més de “sostenibilitat i civisme” a Malgrat.  

Tweet

"Si sabés que el  món s'ha d'acabar demà, encara avui plantaria un arbre"  (Martin Luther King) 

Podria parlar de molts tòpics sobre les vacances. Agost és per a mi el mes de la desconnexió (no en tinc d’altre), el mes de penjar el “tancat per vacances”, de deixar passar el temps, d’estar amb la familia i compartir estones sense pressa ni les obligacions quotidianes. Però, evidentment, darrera la metàfora de la porta tancada, hi ha una activitat que no s’atura. Tot just deixava les maletes a casa de tornada de les meves curtes vacances quan el mateix dilluns esclatava el conflicte. Des de primera hora del matí no vaig parar de rebre trucades al mòbil. Vint i vuit trucades al meu pobre mòbil entre les 9,30 i les 11 del matí. S’havien començat a talar arbres a Can Feliciano!.

[@more@]Una sorpresa, perquè abans de marxar un important tècnic de l’Ajuntament em va assegurar que les obres no començaven fins el setembre. Una altra sorpresa, el projecte es va informar el 2004, però jo recordava bastant bé els termes amb els que s’havia aprovat i el debat que s’havia fet. Mai es va parlar de tallar els arbres, sinó que sempre es va assegurar que el projecte contemplava les mesures adequades per garantir l’arbreda i replantar i protegir el major número possible d’arbres. No tinc cap mena d’inconvenient en dir que el projecte d’aquest segon tram de la riera a mi particularment no m’ha convençut mai. Bona prova d’això és que en l’acta del Ple de 8 de juliol que l’aprova ja vaig esmentar la conveniència de repensar-lo pel que fa al tram des de carrer Passada al Parc Francesc Macià. Que ara es digui que no sóc coherent em fa riure. No és coherent aquella que en el mateix Ple va dir i així consta que en relació al tram en qüestió es podien obrir converses amb l’ACA i ara diu que no es pot fer. No és coherent tampoc qui no sap escoltar a la gent,  la votin o no. O no?. Aquella que diu que ens representa i en qualsevol reunió gosa tractar-nos d’irresponsables als que no compartim la seva manera de fer i actuar. O no?. Qui ens acusa d'agitadors per donar la cara i parlar amb els que protesten. Una cosa és cobrir una riera en la trama urbana  que pots estar-hi d’acord o no i, una altra, posar un caixó de formigó en el llit d’una riera que forma un espai verd força singular. Les raons d’aquesta obra sempre han estat les de la seguretat. La seguretat és, sens dubte, un bon argument, però també és un bon argument procurar que els arbres de Can Feliciano es puguin preservar. El projecte així ho deia i una cosa és certa: en el projecte consta de forma gràfica i expressa que es mantindran el major número possible d’arbres. Parla d’extracció i replantació i, per tant, de preservació. No hem trobat cap informe posterior d’un tècnic que justifiqui la no conservació d’aquests arbres. Ara l’Ajuntament ha encarregat un informe botànic amb caràcter urgent. Això vol dir que fins al darrer moment no hi ha existit cap voluntat real d’adoptar mesures de protecció. Cal saber que durant les obres del primer tram de cobertura de la riera es va fer tot el necessari per salvar un sol arbre. Per què ara no es pot fer? Ahir vam mantenir una llarga reunió amb el Director General de l’ACA que va parlar de voluntat de fer millores ambientals en aquest punt i d’extremar les mesures per mantenir els arbres. Va estar molt bé, però les seves declaracions posteriors a Ràdio Malgrat no em convencen. De tot el conflicte el que més greu em sap és que em diguin que s’ha de saber llegir entre línies i que quan es posa “conservar” vol dir “si es pot”. Demanar garanties que es farà “tot el possible” per protegir l’espai verd i els arbres de Can Feliciano no crec que sigui demanar tant ni considero que sigui ser un irresponsable.  

Tweet

"Si tot l'any fos festa, divertir-se seria més aborrit que treballar". Shakespeare

 M'he fet el propòsit de desconnectar i oblidar-me durant 10 dies del mòbil, internet, bloc, tv, i qualsevol artilugi que tingui tecles. Fins aviat!

                                         Neus

[@more@]

Tweet

És dijous i hi ha Ple. Falten deu minuts per les set de la tarda, i els tres regidors de CIU  ja ens trobem asseguts al nostre lloc. Que no es digui que fem tard. A la sala només hi ha en Pigrau, la Cati i 2 regidors del PSC. Ah!, també la càmera del Ple. Repassem els punts de l’ordre del dia i fem temps. Falten cinc minuts per la set i no arriba ningú més. Ens assabentem que el Ple no es farà en directe, perquè en Creus és de vacances. Mare de Déu! Quin desplegament de mitjans!. Arriba l’Anna Raja i ens saluda. L’Anna és molt bona gent. Algú fa sonar la campana de Seynod. Ara arriben la Verdura, tres persones del públic, en Gelpí i la Verdaguer. Dos persones més del públic. Després Monguilod, Las Heras, Vega, Valentí, Jaume, el secretari, i tanca la comitiva l’alcaldessa de Malgrat. Són les set en punt, però avui no hi ha pressa. Avui fins i tot es fa una mica de brometa  abans de començar. A la sala som disset regidors i nou persones al públic. Ui, ui! Quin èxit!. Ara arriba el senyor de la barba. Total deu assistents. Petem la xerrada. Parlem de l’aire acondicionat. De si volem aigua. -A veure si arriba algú- pensa l’alcaldessa. Comença el Ple. Arriba una altra persona mentre el portaveu d’ICV fa una esmena de l’acta anterior. [@more@]. Xissst. S’aprova!. Per ara hi ha més gent a dalt que al públic. El secretari llegeix el tercer punt mentre veig pujar dos persones més l’escala. Ah! És la senyora que fa catequesis al meu fill i l’acompanyant. L’altre dia ja hi eren. Ara arriba en Joan Pau. Encara som més a dalt que al públic. M’adono que en Romero està assegut a la cadira d’en Tagua. Tot un presagi del que passarà després. Ara en Puignou pren la paraula. Parla de les contribucions especials de les obres del Passeig de Llevant. L’home es nota que s’ho ha preparat i ho explica bé. S’aprova per assentiment. Ara arriba més gent. Són una parella que abans he vist sortir del despatx de la Mérida. Queda clar que per la majoria de la gent les set és una mica massa aviat. Quan es comença a veure públic a la Sala són quasi les vuit del vespre. Punt quatre de l’ordre del dia. Pren la paraula l’Aubanell. Parla de les millores al Cubí. Mentre ella parla arriba la Tresa Márquez d’El Punt. S’aprova per assentiment. Punt número cinc, aprovació del conveni entre l’Ajuntament i Educació per assumir competències delegades del procés de preinscripció de la llar d’infants. L’Aubanell diu que es va demanar per canviar les dates de matriculació. Mentre parla penso en la desgana que hi havia per fer la llar d’infants. Desgana, sobretot, per part dels que després faran la gran inauguració. Penso en les vegades que el regidor em va demanar el suport per imposar terminis i que no s’aturés el projecte. Ara ningú se’n recordarà. El regidor menys que ningú, però tindrem llar d’infants. M’adono que avui l’alcaldessa no està gaire parladora, però m’enganyo. Està clar que no cal demanar cadires, perquè en sobren. Se m’ha adormit un peu. Ostres!. Intento estirar la cama, però la taula és molt baixa per a mi i haig de fer moviments estranys per sota la taula. Uff!. El Ple per ara va ràpid, però arribem al vuitè punt. Presa de raó de la “cagadeta” de la CTU sobre la modificació puntual del POUM, és a dir, la Torre de Can Serra. Aquí el seny i la prudència ens aconsellen contenció. L’alcaldessa no en fa mostra d’aquesta contenció (fora estrany). Contesta ofesa un comentari d’ERC. -“ja m’estranyava que el Ple fos tan tranquil”- comenta molesta. –“Ja ha rebut”, penso. No n’hi ha per tant. Fins ara tots els punts s’han aprovat per assentiment. Però aquí és necessari fer un incís. Diu que un dia parlarà del tema de les converses de Can Serra. Bé. En parlarem tots. Jo també. Començarem per parlar de la bestiesa que un dia va fer de delegar públicament el tema en la portaveu d’ERC. Ho va fer com una gràcia, però cal dir que ho va fer pensant que no hi havia solució. Però vet aquí, que per aquelles coses de la vida li va sortir el tiro per la culata. Entre tots li vam demostrar que sempre hi ha solució si es vol i es tenen ganes.  És la segona vegada que es fa una esmena del tema i cal dir-ho. No s’ha portat prou bé. El senyor d’ICV diu altra vegada que ell no va participar i l’alcaldessa es disculpa. A mi no em sap cap greu. Bona mostra de l’interès que tenia en el tema, no? Els demés hi vam ser tots, perquè tots ens vam mullar. Passem al punt nou i s’aprova. Ara toca el desè. El senyor Viñolas explica com pot el projecte del nou camp de futbol. Comença per dir que és un projecte molt esperat. Mira que és de la broma l’home!. Llavors diu que s’ha de fer urgentment, perquè s’ha de cedir el camp vell. Home!, La veritat és que d’urgència fa anys que n’hi ha. No vindrà de les obres, no? . Mentre parla en Viñolas l’alcaldessa passa recadets a l’orella de la Mérida (es nota que la Mérida és la nineta dels seus ulls ara), la Mérida a l’Aubanell, i l’Aubanell a l’Antonio. Ara ERC pren la paraula. El regidor Viñolas parla d’una cosa que ha descobert fa poc que es diu MIEM. El nostre grup parla també del camp de futbol. No volem votar en contra, però no podem votar a favor d’un projecte sense visió de futur. No s’ha de ser un expert per veure que l’actual camp s’ha de substituir, però canviar un camp per un altre és mal negoci per un poble que creix i que no va sobrat d’equipaments esportius. Felicito a ERC per haver canviat d’opinió sobre la nova ubicació del camp, i per entendre ara els avantatges que té planificar una instal.lació com aquesta en una zona de creixement que s’ha de desenvolupar. L’alcaldessa diu que no ho entén i s’embolica parlant del Pla de Pineda. A vegades, confesso que em desorienta. Tots estem al Camí del Pla i ella al Pla de Pineda. Explico que hagués estat bé poder mantenir una trobada amb els responsables del projecte abans del Ple per preguntar dubtes. S’ha fet en altres projectes. El regidor diu que no ha volgut utilitzar el tema durant la campanya. Ai! les dents! Ens consta que el projecte l’ha mostrat on ha fet falta per recollir vots. També el va penjar a la web municipal. Per tant, temps hi havia de parlar-ho abans del Ple. Abstenció. Però ens convida a participar d’ara endavant. Molt bé, encantats. Finalment, arriben les Mocions. Quina emoció! Primera moció de CIU tombada. I què t’esperaves? Això em fa sentir bé. Ara ja som autèntica oposició!. Cap sorpresa: ja m’he adonat que en aquesta legislatura ICV i PP comparteixen molts punts de vista.  ERC ens recolza. Simplement proposem crear una comissió de queixes i suggeriments per millorar el circuit de queixes que fan els ciutadans i poder utilitzar-les com una oportunitat de millora. Ens diuen que no. Que comencem la taula per la teulada. Que si això, que si allò. La qüestió és dir que no a una proposta de millora, sobretot, si és de CIU. El fet curiós és que la portaveu del PP no obre la boca fins ara. Aquest punt el porta fins i tot apuntat. No fos cas que s’equivoqui. Ho porta escrit i ho llegeix. Carai, noi! Si que som importants! Està clar que les ordres que ha rebut és votar en contra. M’encanta!.  Ara la moció d’ERC sobre la càmera. Tots a favor, fins i tot el PP. Ooooohhhh!. Jo també crec que és més raonable utilitzar la càmera per gravar un Ple que per fer casaments. No crec que l’Ajuntament hagi de fer despeses per actes privats. Abans d’acabar el Ple preguntem per les greus deficiències del servei de recollida d’escombraries de Malgrat i per la depuradora. Ai, ai!. Perill. Aquí l’alcaldessa s’emprenya. Hem tocat un punt que fa mal. Primer diu que no hi ha converses, després que no pot parlar de les converses, que ella és molt responsable. De fet, en parlen a tot arreu. D’ella vull dir. Total suport a la decisió del conseller. Però no l’havia pres ja la decisió el conseller? No era tema tancat? L’anècdota: el senyor d’ICV recomanant-nos als convergents que aprenguem a respectar  les decisions dels governs. Viure per veure. Al parlar de la MAT, del túnel de Bracons, o del quart cinturó hi pensarem.  

Tweet

“El significat de les coses no està a les coses mateixes, sinó en la nostra actitud cap a elles.”  Antoine de Saint Exupery [@more@]

Ahir al vespre em van convidar a sopar. A mig sopar em van regalar un preciós ram de flors. Em van deixar tan sorpresa que no sabia que dir. És el primer ram de flors que rebo per fer una feina. És molt d’agrair que algú pensi en allò que fas. Que algú et digui que s’adona que ho fas de veritat, que t'ho creus, que hi poses entusiasme i voluntat. També és encertat fer-ho ara. En aquests moments valoro més que mai el suport i l’alè que em fa arribar la gent. Tot canvi demana temps, i el temps del canvi sempre acaba arribant. Tard o d’hora. Només cal estar preparat per quan arribi el moment. Ahir em van donar un motiu més per continuar treballant en tot allò que crec i m’estimo. Gràcies, de veritat.  

Tweet

Fa un cert temps, abans de les eleccions municipals vaig escriure sobre la depuradora de l’Alt Maresme. L’espiral de la campanya electoral, el fet que a nivell local no es posés sobre la taula el tema de la depuradora durant la campanya, i les declaracions del conseller de Medi Ambient als mitjans feien pensar que era un tema més que tancat. Avui el bloc d’en Serrano en parla i crec que toca que en parlem tots d’una vegada. De fet, l’alerta va sortir el dia abans de la jornada de reflexió quan la candidata del PSC en una entrevista a Ràdio Malgrat va treure el tema. -Què estrany! –vaig pensar. -Per què no ho ha parlat obertament durant la campanya?. Tot semblava quedar en un comentari. Després de les municipals es torna a parlar de la depuradora però ningú diu res a Malgrat, tot i que el nom del nostre poble sempre acaba sortint pel mig. El silenci sobre el tema em fa desconfiar i molt. El fet que des d’altres municipis s’hagin aprovat mocions relatives al nostre territori no m’agrada. En el darrer Ple de l’Ajuntament de Pineda de Mar a la passada legislatura el grup del PSC va presentar una nova moció contra la ubicació de la depuradora a primera línia de mar, moció que van aprovar tots els grups i que proposava ubicar-la a Malgrat de Mar. Mutis a Malgrat. Sembla ser que l’avantprojecte de la depuradora que es va presentar per un govern tant “d’esquerres, catalanista i ecologista” no satisfà ningú de Pineda de Mar (res de soterrada) i ja hi tornem a ser. [@more@]La depuradora (EDAR), o com es digui, és una infraestructura del tot necessària i urgent. Volem les platges netes i la qualitat ambiental pel bé del desenvolupament econòmic dels municipis de l’Alt Maresme, però la situació sembla bloquejada altra vegada. Aquesta discussió s’ha allargat durant molt temps. Tothom demanda consens, però a l’hora de la veritat això s’assembla massa a un circ. Un circ de malabaristes fent equilibris entre protestes de veïns, protestes d’ecologistes, l’interès públic i, sobretot, l’interès polític. Mentre, les necessitats de la zona i de la gent que hi vivim passen a segon terme per raons que a vegades se m’escapen. Suposo que el tema va sortir de nou per raons electorals, però el cert és que algú va aconseguir una alcaldia fent promeses. Ara, el que realment em preocupa és que es torna a parlar d’una possible ubicació a Malgrat, i a més es parla al Ple d’altres municipis veïns, als diaris, als blocs, al consell comarcal i, sobretot, al PSC. A Malgrat res de res. El tema de la Depuradora ha donat moltes voltes des que l’any 94 l’extinta Junta de Sanejament va redactar el projecte de l’EDAR del sistema de sanejament del Maresme Nord. Tot i que es va efectuar la licitació mai es van poder iniciar les obres, ateses les fortes discrepàncies entre els ajuntaments beneficiaris per a la ubicació de la planta. L’any 99, els ajuntaments de Pineda, Calella, Malgrat, Palafolls i Santa Susanna van proposar com alternativa a l’emplaçament inicial els terrenys de la pedrera de Montpalau (si m’equivoco, corregiu-me). El projecte redactat a l’efecte va ser aprovat definitivament l’any 2002, adjudicant-se les obres el gener del 2004. Amb el canvi de govern i la nova direcció de l’ACA, es van aturar els tràmits d’expropiació i es va plantejar triar una ubicació alternativa. Apareix una nova proposta –Malgrat de Mar- que l’ACA no veu viable i que per contra adquireix força sota el supòsit de ser utilitzada per recarregar l’aqüifer de la Tordera. L’ACA ho descarta, des del principi, pel gran impacte urbà i social sobre la xarxa viària de Santa Susanna i Malgrat, ja que s’hauria de construir una xarxa nova de col.lectors per impulsar les aigües residuals cap a la cota elevada. La construcció d’aquests col.lectors sota els carrers de Santa Susanna i Malgrat crearien un gran impacte i suposaria una greu afectació del territori. També es tenen en compte altres dificultats com possibles problemes de septicitat a l’aigua residual, l’afectació d’importants serveis, i la dificultat en la construcció d’un emissari submarí en el delta. D’altra banda, es diu que el paper de recarregar l’aqüifer es produirà amb les actuacions ja realitzades o pendents del Terciari de l’EDAR de Blanes. L’ única avantatge, doncs: que es tracta d’un emplaçament amb previsible poca oposició.  Declaracions i contradeclaracions. Queden molts interrogants: -Què no s’han estudiat a fons totes les possibilitats? S’ha optat per la solució tècnicament més fàci i prou? Hem de tenir una depuradora a Malgrat, perquè aquí no es preveuen protestes? És igual que els terrenys on es vol posar siguin de gran valor ambiental? És evident que algunes indecisions surten ben cares. Ens surten cares, perquè ens fan perdre temps, esforç i diners. Però, sobretot, ens surten cares, perquè donen una imatge de l’administració pública d’incapacitat, lentitud i ineficàcia davant el ciutadà. Sobretot, però, dona la sensació que els interessos polítics són primer que les persones. Tot plegat, frustrant i penós. Per això, l’escrit d’en Pep Montes que recull l’Albert em sembla poc sincer. Vinga! Si hem de parlar de la depuradora, parlem-ne!, però sense escombrar cap a casa. Parlem-ne amb totes les conseqüències i amb sinceritat. No ens deixem res al calaix. Si ara és bó l'emplaçament de Malgrat algú ens haurà de dir perquè abans no ho era, no? Algú ens haurà de mostrar un projecte, no? Algú ens haurà d'explicar com ens afectarà al territori, no? Es tracta de donar només una solució al conflicte de Pineda?

Tweet