DE TOTS COLORS

Començaré per dir que aquests darrers dies les he sentit de tots colors. M’han felicitat, m’han insultat, m’han donat suport i m’han criticat. Bé, aquestes coses les hem d’assumir com a part del preu d’actuar en consciència i tampoc cal dramatitzar-les. Si vull dir, que des que anava a escola he sentit una aversió especial per aquella gent que, de petits, quan la “senyu” sortia de classe s’aixecaven ràpid cap a la pissarra guix en mà, disposats a apuntar el nom de tot aquell que parlés o fes gresca, amb l’única intenció de gaudir quan la “senyu” tornava veient com renyava o castigava als infractors. No cal dir que jo acostumava a ser de les que rebia la bronca ja que al costat del meu nom hi havia sempre alguna ratlleta o creueta feta pel “xivato” de torn. Aquests companys que tots hem conegut,  de grans, acostumen a fer el mateix. Per davant et parlen de civisme i sostenibilitat, però per darrera recorden a “la senyu” els nom dels qui quan ella surt s’aixequen, parlen i fan gresca. Un fàstic. Dic això, perquè em sap molt greu que una bona persona -i entranyable amiga- rebi recomanacions dels seus caps per tal que no vagi a la concentració davant de l’Ajuntament. Quin poble! A vegades sembla el poble de “Chanquete”.  [@more@]De sempre m’han indignat les injustícies. De fet, penso que el sentit de fer justícia em va portar a escollir la meva professió i a convertir-me sovint en defensora de “causes impossibles”. Val a dir que amb els anys també m’ha portat a descobrir que moltes d’aquestes “causes impossibles”, que altres desestimaven d’entrada, si es defensen amb ganes i entusiasme acaben produint grans satisfaccions i resultats inesperats.  Per això faig una crida a tots els que entreu en el blog, als que deixeu escrits, als que no ho feu, als que ens voteu i als que no ho feu, als que sentiu simpatia per la meva persona, i als que us caigui malament. Aquesta tarda participeu a les activitats que es faran a Can Feliciano, signeu els fulls donant suport a la paralització del projecte i la preservació de l’espai de Can Feliciano, i veniu dimarts a les set de la tarda al Ple Extraordinari convocat per l’alcaldia. Tingueu ben clar que aprovar la moció és un pas important per salvar els arbres, que no produeix cap perjudici insalvable a tercers ni a l’Ajuntament, i que qui no l’aprovi quedarà desautoritzat per parlar-nos mai més de “sostenibilitat i civisme” a Malgrat.  

Tweet