CONFLICTE A CAN FELICIANO

"Si sabés que el  món s'ha d'acabar demà, encara avui plantaria un arbre"  (Martin Luther King) 

Podria parlar de molts tòpics sobre les vacances. Agost és per a mi el mes de la desconnexió (no en tinc d’altre), el mes de penjar el “tancat per vacances”, de deixar passar el temps, d’estar amb la familia i compartir estones sense pressa ni les obligacions quotidianes. Però, evidentment, darrera la metàfora de la porta tancada, hi ha una activitat que no s’atura. Tot just deixava les maletes a casa de tornada de les meves curtes vacances quan el mateix dilluns esclatava el conflicte. Des de primera hora del matí no vaig parar de rebre trucades al mòbil. Vint i vuit trucades al meu pobre mòbil entre les 9,30 i les 11 del matí. S’havien començat a talar arbres a Can Feliciano!.

[@more@]Una sorpresa, perquè abans de marxar un important tècnic de l’Ajuntament em va assegurar que les obres no començaven fins el setembre. Una altra sorpresa, el projecte es va informar el 2004, però jo recordava bastant bé els termes amb els que s’havia aprovat i el debat que s’havia fet. Mai es va parlar de tallar els arbres, sinó que sempre es va assegurar que el projecte contemplava les mesures adequades per garantir l’arbreda i replantar i protegir el major número possible d’arbres. No tinc cap mena d’inconvenient en dir que el projecte d’aquest segon tram de la riera a mi particularment no m’ha convençut mai. Bona prova d’això és que en l’acta del Ple de 8 de juliol que l’aprova ja vaig esmentar la conveniència de repensar-lo pel que fa al tram des de carrer Passada al Parc Francesc Macià. Que ara es digui que no sóc coherent em fa riure. No és coherent aquella que en el mateix Ple va dir i així consta que en relació al tram en qüestió es podien obrir converses amb l’ACA i ara diu que no es pot fer. No és coherent tampoc qui no sap escoltar a la gent,  la votin o no. O no?. Aquella que diu que ens representa i en qualsevol reunió gosa tractar-nos d’irresponsables als que no compartim la seva manera de fer i actuar. O no?. Qui ens acusa d'agitadors per donar la cara i parlar amb els que protesten. Una cosa és cobrir una riera en la trama urbana  que pots estar-hi d’acord o no i, una altra, posar un caixó de formigó en el llit d’una riera que forma un espai verd força singular. Les raons d’aquesta obra sempre han estat les de la seguretat. La seguretat és, sens dubte, un bon argument, però també és un bon argument procurar que els arbres de Can Feliciano es puguin preservar. El projecte així ho deia i una cosa és certa: en el projecte consta de forma gràfica i expressa que es mantindran el major número possible d’arbres. Parla d’extracció i replantació i, per tant, de preservació. No hem trobat cap informe posterior d’un tècnic que justifiqui la no conservació d’aquests arbres. Ara l’Ajuntament ha encarregat un informe botànic amb caràcter urgent. Això vol dir que fins al darrer moment no hi ha existit cap voluntat real d’adoptar mesures de protecció. Cal saber que durant les obres del primer tram de cobertura de la riera es va fer tot el necessari per salvar un sol arbre. Per què ara no es pot fer? Ahir vam mantenir una llarga reunió amb el Director General de l’ACA que va parlar de voluntat de fer millores ambientals en aquest punt i d’extremar les mesures per mantenir els arbres. Va estar molt bé, però les seves declaracions posteriors a Ràdio Malgrat no em convencen. De tot el conflicte el que més greu em sap és que em diguin que s’ha de saber llegir entre línies i que quan es posa “conservar” vol dir “si es pot”. Demanar garanties que es farà “tot el possible” per protegir l’espai verd i els arbres de Can Feliciano no crec que sigui demanar tant ni considero que sigui ser un irresponsable.  

Tweet