El Bloc de la Neus Serra

Fa un cert temps, abans de les eleccions municipals vaig escriure sobre la depuradora de l’Alt Maresme. L’espiral de la campanya electoral, i el fet que a nivell local no es posés sobre la taula el tema de la depuradora durant la mateixa campanya em va fer creure que era un tema més que tancat. Avui el bloc d’en Serrano en parla i crec que toca que en parlem tots d’una vegada. De fet, l’alerta va sortir el dia abans de la jornada de reflexió quan la candidata del PSC en una entrevista a Ràdio Malgrat va treure el tema. -Què estrany! –vaig pensar. -Per què no ha tret el tema d’una manera pública durant la campanya?. Tot va quedar en un comentari. Després de les municipals es torna a parlar del tema, però ningú diu res a Malgrat, tot i que el nom del nostre poble sempre acaba sortint pel mig. El silenci sobre el tema em fa desconfiar i molt. El fet que des d’altres municipis s’hagin aprovat mocions relatives al nostre territori no m’agrada. En el darrer Ple de l’Ajuntament de Pineda de Mar a la passada legislatura el grup del PSC va presentar una nova moció contra la ubicació de la depuradora a primera línia de mar, moció que van aprovar tots els grups. Mutis a Malgrat. Sembla ser que l’avantprojecte de la depuradora que es va presentar per un govern tant “d’esquerres i catalanista” no satisfà ningú (res de soterrada) i ja hi tornem a ser.  [@more@]La depuradora (EDAR), o com es digui, és una infraestructura del tot necessària i urgent. Volem les platges netes i la qualitat ambiental pel bé del desenvolupament econòmic dels municipis de l’Alt Maresme, però la situació sembla bloquejada altra vegada. Aquesta discussió s’ha allargat durant molt temps. Tothom demanda consens, però a l’hora de la veritat això s’assembla massa a un circ. Un circ de malabaristes fent equilibris entre protestes de veïns, protestes d’ecologistes, l’interès públic i, sobretot, l’interès polític. Mentre, les necessitats de la zona i de la gent que hi vivim passen a segon terme per raons que a vegades se m’escapen. No sé si el tema va sortir de nou per raons electorals, però és cert que algú ha aconseguit una alcaldia fent promeses. Ara, el que realment em preocupa és que es torna a parlar d’una possible ubicació a Malgrat, i a més es parla al Ple d’altres municipis veïns, als diaris, als blocs, al consell comarcal i, sobretot, al PSC. A Malgrat res de res. El tema de la Depuradora ha donat moltes voltes des que l’any 94 l’extinta Junta de Sanejament va redactar el projecte de l’EDAR del sistema de sanejament del Maresme Nord.

Tweet

Cap de setmana mogut. Divendres es va donar el tret de sortida de la nostra Festa Major d’estiu. La Festa de Sant Roc és la millor, perquè s’allarga més que cap altra. Comença amb una gran mascletà que deixa inutilitzat en ple mes d’agost l'aparcament el Liceo. Aquesta és una tradició molt arrelada al nostre poble. No. La mascletà, no. La de deixar inútil l'aparcament més cèntric de Malgrat en dies punters (Reis, Festa Major, etc). És una  tradició que ve de lluny, de quan els pirates navegaven per les nostres costes –no per la xarxa-. Des de la torre de guaita vigilaven els vaixells que s’aproximaven a les nostres platges. Llavors, el senyor de Palafolls ordenava als seus vassalls que baixessin a la costa, i deixessin inutilitzada una gran extensió de terreny  (avui l’aparcament del Liceo). Els vassalls ho feien, i els pirates en veure una gent que feien coses tan estranyes passaven de llarg. Bé, no sé si és exactament així la història, però cadascú que hi posi la seva. Més val agafar-ho amb sentit de l’humor!. [@more@]

Com us deia, doncs, ha començat la festa. Divendres al vespre vaig anar al sopar de les dones, un dels actes potser més senzills i que més m’agraden. Hi va haver com sempre mostra de truites i coques i “ballaruca” fins ben tard. Dissabte, dinar familiar amb sogres, nebots i cunyats, i al vespre sardanes a la plaça rodona, i botifarra amb mongetes del ganxet de Malgrat. Ostres! La nit de sardanes de la Festa Major m’encanta, sobretot, perquè es fa prop del mar i la sorra. Feia una nit deliciosa i la vetllada va estar molt bé. Ahir era el dia del meu sant, i vaig optar per una jornada tranquila i familiar. Ho necessitava!. Aquesta setmana tindrem ple i pregó, una proposta certament molt agosarada. A mi m’agrada la Festa Major, i m’agrada la festa del meu poble tot i que a vegades la trobo un pèl carrinclona. La tradició i una mica d'innovació és una bona recepta.  Ei! innovació no vol dir traslladar els actes al Francesc Macià que està molt bé, eh?       Innovar vol dir, obrir la festa a propostes noves, vol dir ser una mica trencadors, assumir riscos, escoltar altres veus, no sé,……..de moment el programa enguany es presenta amb un format molt refrescant -està bé dir-ho- i parla de barrejar tradició i innovació. Veurem que en surt de la barreja……Bona Festa major! 

Tweet

Estic de vacances, i aprofito estones per submergir-me entre revistes velles i arxius. Aquests matí, en Josep Mª,  m’ha ajudat a buscar números de la revista Som-hi! a l’arxiu municipal. He passat bona part del matí enfeinada rellegint articles des de l’any 79. L’objectiu és buscar informació de les primeres Diades que es van celebrar a Malgrat, però mentre rellegia i fullejava els Som-hi no he pogut evitar una mena de nostàlgia. Sovint diem que Malgrat ha canviat, però no ha canviat tant. Repassant he trobat el nom de la meva germana Carmina entre els alevins que feien atletisme. He vist fotos de persones entranyables que ja no hi són. [@more@]També entre els fulls d’un dels primers exemplars de la revista m’he trobat una relació de les persones que van anar a les primeres llistes electorals municipals. Molts noms de veterans de la política, entre d’altres, el de la il.lustre Conxita Campoy, que ja figurava a la primera llista del PSC de Malgrat. Constato que alguns ens porten molta avantatge, però constato també que en realitat a Malgrat sempre ha fet i desfet la mateixa gent. També comprovo que les queixes que fem els malgratencs tant sovint sobre l’aparcament, el turisme, la brutícia, el soroll, els sots als carrers, les voreres, etc apareixen ja a l’any 79. Una de dues, o ens queixem sempre del mateix, o aquí no s’arreglen les coses més elementals, no?. Una cosa que m’ha cridat l’atenció ha estat una portada en la que hi ha una foto que sembla de la Plaça Anselm Clavé (de la Barretina per tothom) on apareix una senyalització nova i en català que indica Centre Comercial i algunes coses més. Què va passar amb aquesta senyalització? Això vol dir que un dia Malgrat va tenir una senyalització nova de trinca al centre de la població?  Bé, el títol del post l’he tret d’un espai polític que el Som-hi! tenia en un principi i en el que es feien entrevistes a tots els regidors de l’Ajuntament. Els he llegit i m’ha semblat un espai molt interessant.Tots els regidors tenien el seu espai per dir la seva. Un espai ampli, i una entrevista exhaustiva i molt elaborada. Interessant. Sí, senyor.  Per què no recuperar-ho? Això sí, ara haurà de dir-se “Disset homes i dones per un Malgrat millor”. Els temps en això  han canviat, eh?

Tweet

Fa mesos un company de professió em va fer arribar el manifest PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. Em vaig adherir immediatament. Ja n’hi ha prou!. Un any més sortim de viatge i per arribar al nostre destí haurem de passar  per Madrid. Perderem una pila d'hores i farem més despesa de la prevista. Al fer la reserva de bitllets vaig estudiar totes les opcions per evitar-ho. Estic farta. L’any passat el mateix. A sobre l’equipatge no va arribar ni a Madrid. Però no hi ha res a fer. L’única companyia que vola a la nostra destinació només opera des de Madrid. Apa!. [@more@]Doncs, bé. Avui he rebut el segon butlletí digital editat per la Plataforma Aeroport Intercontinental i en, pocs mesos, més de 60.000 professionals de totes les professions imaginables s’han adherit al Manifest. L’aeroport interessa i preocupa, perquè és una eina de comunicació direccional fonamental. També és una eina política com s’ha vist. L’objectiu ara és arribar als cent mil adherits. Som-hi! Ara que molts anem de vacances reclamem un aeroport amb una gestió transparent i amb criteris objectius. Necessitem un nou model de gestió aeroportuària. Un model més proper als sistemes de gestió vigents a Europa i a la major part de països desenvolupats: més flexible, més dinàmic i més participatiu. Lluny de la concepció centralista i estatalista que s’aplica a l’Estat espanyol a través d’AENA. Es tracta de superar el que tenim ara. Us deixo l’adreça: www.aeroportintercontinental.cat /butlleti@aeroportintercontinental.cat Potser la nostra veu serà un gra de sorra, però no fer res és el pitjor que podem fer…….  

Tweet

Fa mesos un company de professió em va fer arribar el Manifest PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. Em vaig adherir immediatament. Ja n’hi ha prou!. Un any més sortim de viatge i per arribar al nostre destí haurem de passar altra vegada per Madrid. Al fer la reserva de bitllets vaig estudiar totes les opcions per evitar-ho. Estic farta. L’any passat el mateix. A sobre l’equipatge no va arribar ni a Madrid. Però no hi ha res a fer. L’única companyia que vola a la nostra destinació només opera des de Madrid. Apa!.  

Doncs, bé, avui he rebut el segon butlletí digital editat per la Plataforma Aeroport Intercontinental i en, pocs mesos, més de 60.000 professionals de totes les professions imaginables s’han adherit al Manifest. L’aeroport interessa i preocupa. És una eina de comunicació direccional fonamental. També és una eina política com s’ha vist. L’objectiu ara és arribar als cent mil adherits. Som-hi! Ara que molts anem de vacances reclamem un aeroport amb una gestió transparent i amb criteris objectius. Necessitem un nou model de gestió aeroportuària. Un model més proper als sistemes de gestió vigents a Europa i a la major part de països desenvolupats: més flexible, més dinàmic i més participatiu. Lluny de la concepció centralista i estatalista que s’aplica a l’Estat espanyol a través d’AENA.%2

[@more@]

Tweet

Això, semàfor vermell és el que posa avui La Vanguardia al nostre il.lustre Ministro de Industria. I és el mínim que es pot dir de les increïbles i surrealistes declaracions d’un senyor que l’han fet ministre per resoldre la seva sortida de l’Ajuntament de Barcelona. Al final els catalans i catalanes tindrem “una empanada” mental. Ho dic, perquè és evident que amb tanta contradicció només podem acabar pensant que ens volen a tots confosos i babaus. Com més babaus millor. Així, tenim 1) al conseller Castells que diu que la xarxa elèctrica de Catalunya és precària i perillosa; 2) al Ministre Clos que diu que d’això res, que la xarxa és fantàstica i fa llums de colors; i 3) surt el conseller Saura –que sap fer tots els papers de l’auca- i diu que no hi ha contradicció entre el que diu Castells i el que diu Clos (Senyor!). El que passa és que Clos fa servir dades del Gobierno i en Castells del Govern. (A veure si m’ho explica que m’he perdut). És el que té ser tant verd, que sempre tens una resposta per a totes les preguntes. Ara bé, el conseller Saura per no perdre el costum acaba dient que si en Duran i Lleida  demana la dimissió de Clos –una cosa de sentit comú- és, perquè en Duran vol ser Ministro (que és dir més o menys el que diuen la canalla quan es barallen).  

[@more@]

………….i el conseller Huguet ha marxat de vacances sense avisar als companys que l'esperavem a la darrera reunió del govern. En plena crisi. Quin Govern! .

Bé, avui és 1 d'agost. Dia que marca el començament de les meves vacances virtuals. Dic això de virtuals, perquè fins el 13 no crec que pugui fer vacances  reals. Sigui com sigui, el cert és que tinc una mica més de temps. Aprofito per enllaçar el bloc de Cimera Extraordinària. El meu amic Andreu m'ho demana fa temps, sobretot, per allò del seny i la rauxa. Us animo a fer una passadeta per aquest espai de tertúlia fet amb conya i una mica de mala llet que avui parla precisament de la rebuda que cal fer al "rei de les promeses" , en "Setapé". (Avís: no apte per socialistes i gent de pell molt fina)http://cimeraextra.blogspot.com/

Tweet

“Hi ha moltes classes de coneixements, però n’hi ha un de més important i autèntic que els altres: el coneixement de com cal viure. I aquest coneixement es menysprea".

Leon Tolstoi

[@more@]

Tweet

Avui dilluns dia 30 de juliol, s’ha constituït el Consell Comarcal del Maresme, o millor dit, el nou mandat polític del Consell Comarcal. Per ser més exactes comença el sisè mandat, un mandat que es vol allunyar de partidismes i personalismes i que pot coincidir amb el desplegament d’un Nou Estatut que dona un paper important als municipis. El portaveu de CIU, Joan Mora, ha parlat de nous escenaris polítics i de lideratge comarcal, de consens i diàleg per generar una cultura de mancomunitat amb criteris de racionalització de la despesa i eficàcia. També ens ha desitjat bona feina i sort. El mateix ple ha nomenat al socialista Josep Jo com a nou president del Consell Comarcal, nomenament que escenifica l’acord de govern PSC-CIU-ERC. Un acord de govern que trenca la formula de l’anterior mandat “tripartit” i que parteix d’un ampli acord per assolir objectius. En aquest ple també he estat nomenada, en representació de CIU i de Malgrat de Mar, consellera comarcal. [@more@]

El Consell Comarcal és una institució d’abast territorial comarcal i caràcter supra municipal que aplega interessos de gestió de 30 municipis del Maresme. Què puc aportar al Consell? Bé, això és difícil de mesurar o de calibrar, en qualsevol cas crec que és molt important que hi hagi presència de Malgrat de Mar al Consell i, sobretot, una veu del nostre poble en les decisions que es puguin fer. En principi, cal treballar per tal que el Maresme no perdi competitivitat econòmica, es fomenti l’ocupació i la formació, busquem punts de trobada, espais de debat, s’aposti per infraestructures necessàries al territori, es facin polítiques socials, etc. La importància de tenir veu ja l’he constatat avui només arribar, quan el nou president, Josep Jo, ens ha comentat durant la seva intervenció que el passat divendres 27 de juliol va tenir lloc una trobada  per parlar de la depuradora del Maresme (¿?). Ens ha assegurat que en pocs dies tindrem la solució (¿?). Quina sorpresa! Quina emoció!. Ningú ens informa, però sospito que el nom de Malgrat sortirà pel mig. Ara per ara, a Malgrat ningú no diu res, però ja veurem que passa. Tot apunta a que divendres passat va haver-hi una trobada d’alcaldes al nostre poble, amb presència d'una consellera, però com no ens van informar de res (tot un detall) no us puc tampoc informar sobre el tema. No patiu, ja trobaré informació. Pausa i gran foto de família.

A les 13:30 ha començat el primer ple del nou Consell, i en aquest ple s’ha constituït l’organigrama de gestió, les vicepresidències, les presidències dels organismes, etc. També s’han tractat  les retribucions i la periodicitat de les sessions:  en principi, crec que 100 euros per assistència al ple pels consellers i conselleres. Les sessions són el tercer dimarts dels mesos imparells. També s’han aprovat els nomenaments de representants del Consell Comarcal del Maresme a òrgans i institucions, i he estat nomenada com a representant a la Fundació Marpi. La propera sessió serà el mes de setembre, i ja us aniré explicant com va tot. Jo només puc dir ara que assumeixo el nomenament amb il.lusió i ganes d’aportar  el meu gra de sorra.    

Tweet

Per molts anys, Enric![@more@]

Tweet

Aquesta setmana han estat notícia la forta pluja i les inundacions a Anglaterra. De fet, sembla ser que es viuen les inundacions més importants dels últims 60 anys. Molta gent s’ha hagut de desplaçar per allotjar-se de forma preventiva a estadis de futbol. He llegit que unes 350.000 persones continuaven dijous sense aigua corrent, pendents del proveïment als supermercats, on hi havia llargues cues, i del repartiment d’ampolles per poder beure. Hi ha hagut solidaritat, i també abusos. Tot plegat, un gran desastre. Entre les informacions rebudes aquesta setmana m’ha cridat l’atenció una molt especialment. Ahir a La Vanguardia es va publicar un article del corresponsal a Londres, Rafael Ramos, titulat “La importancia de una taza de té”. El periodista venia a destacar que les inundacions han deixat en evidència l’efectivitat del que és local davant del que és global i posa un exemple molt clars. Assegura que davant la catàstrofe – precisament a les zones on el drama ha estat més gran, amb tallades de llum i sense aigua potable -els petits comerços han aguantat molt millor que les grans cadenes d’alimentació que han tancat les portes al quedar-se les seves neveres industrials i els sistemes informàtics de cobrament fora de servei. És una lliçó sobre el funcionament dels mercats davant una crisi i les conseqüències de la globalització. Només el petit comerç, aquest comerç  tradicional i de tota la vida, ha estat capaç de subministrar els productes necessaris per procedir a fer la neteja i recollida del desastre: les escombres, les bosses de plàstic, els guants de goma, martells, claus, desinfectant, etc…..[@more@]Una senyora diu: “els botiguers ens coneixen, cobren en efectiu o si cal et fien. A sobre t’ofereixen una bona tassa de te fet amb aigua mineral”. El comentari de la crònica m’ha fet pensar en totes aquelles botigues de Malgrat on acostumo a comprar. En aquestes botigues de sempre, en la Maria quan van a comprar els meus fills i els diu “ja ho arreglarà la mare”, en el forn que ja sap el pa que compro, en la peixatera de la plaça….Per això sempre m’ha agradat comprar prop de casa, i penso que és veritat el que diu el cronista, si aquí ens passés una cosa com aquesta a on podríem anar sense diners?, sense caixers automàtics per treure diners?, sense llum?….A la gran superfície que no sap qui som? No. Segur que aniríem  a la botiga de sempre i ni que fos amb una espelma la Maria ens obriria, faria els comptes en un tros de paper i, si fes falta ens fiaria.

Tweet