Dissabte 10 de febrer es va celebrar la quarta edició de la Fira d’Hivern. Durant tot el dia molta gent va poder passejar, mirar, badar o comprar pels carrers de Malgrat. Organitzar la fira pot semblar fàcil, però us puc assegurar que per tal que sigui un èxit s’ha de preparar molt i molt bé, amb el temps suficient, i tenint cura dels detalls que faran que els participants vulguin tornar i que, a la vegada, es compleixi l’objectiu de la fira que és el de ser una activitat lúdica que promocioni i fomenti el comerç local.
[@more@]La Fira d’Hivern forma part de les accions contemplades en el Pla de Dinamització comercial per fomentar i promocionar el comerç del centre de la població. El treball de la pròpia Associació de comerciants Malgrat Centre és molt important i es veu reflectit en el concepte de “Rebaixes al carrer” que promou la fira. Vol dir que els botiguers canvien per un dia la seva activitat comercial habitual per sortir al carrer, i oferir els seus articles rebaixats. Doncs bé, sembla que la Fira d’Hivern s’ha anat consolidant i això està bé, però encara em sembla molt més important el procés de consolidació de la pròpia associació de comerciants, que ha estat capaç d’impulsar una sèrie d’activitats i iniciatives lligades al seu Pla de Dinamització que permeten poc a poc recuperar el pols i el dinamisme comercial de Malgrat. El comerç local en una població com la nostra no ho té fàcil. Cada dia el comerciant ha de competir i lluitar amb nous centres i equipaments comercials. Fidelitzar al client i atraure el comprador es converteix en un repte. Cal molta imaginació i esforç per tirar endavant propostes i accions que permetin sobreviure al nostre comerç, i cal també que l’Ajuntament s’impliqui a fons en la política de suport al nostre comerç local . Us imagineu els carrers de Malgrat sense botigues? Hem de treballar per aquest model de comerç de proximitat. Hem de defensar aquest comerç davant les grans superfícies que volen només conquerir espais i quotes. El comerç a la trama urbana dona vida, i defensar el comerç de proximitat vol dir defensar el nostre model de poble mediterrani. Vol dir garantir un creixement econòmic sostenible i equilibrat. Cal seguir potenciant el comerç del centre, el que forma part del nostre paissatge i de la nostra identitat. Cal potenciar també el comerç de les noves zones de creixement que complementa la xarxa i l’oferta de comerç local. Cal potenciar el comerç de barri, el que beneficia a la gent gran que no pot desplaçar-se amb tanta facilitat, el que dona vida i dinamisme als nostres barris i fomenta la cohesió social. Potser perquè soc filla i neta de botigueres que valoro tant la importància del comerç, i l’esforç que ha de fer el comerciant per estar al dia i resultar competitiu. He viscut bona part de la meva infantesa darrera el taulell de la botiga de la meva àvia, i m’he fet gran a la botiga de la meva mare. He ajudat a agafar vores, a fer aparadors, a posar agulles, a endreçar prestatgeries i portar encàrrecs. Sé que vol dir ser botiguer. Sé que cal tenir molt ofici i vocació per fer de botiguer. La diferència és el tracte proper i humà. La relació càlida de comerciant i amic, a vegades confident. Saber resoldre i atendre la queixa. Endevinar l’estat d’ànim, el gust…….Per això, us demano que apostem pel comerç de casa, pel nostre, pel de sempre!. Apostem pel comerç de Malgrat!. Estarem apostant també pel nostre model de poble.
Això dels carrers peatonals que comenta en Josep és ben cert. A Gràcia ha estat mortal per molts comerços, els del barri de tota la vida. Només funciona bé a nivell comercial el carrer gran -que per postres no és peatonal- i on el comerç tradicional no existeix, tot son franquicies.