Quina setmana portem! Dilluns al matí em prenia ben tranquila un cafè i una mica més m’empasso la tassa. Tenen unes coses aquests dirigents d’esquerra!. Alguns els falten al respecte i els diuen immadurs, bocamolls, aprofitats, que no saben governar. Jo no ho faré mai. Ningú pot dir que no t’avisin per endavant: “són com són”. És pot dir més alt, però no més clar. Els actuals dirigents d'Esquerra són així i per això van un diumenge a una calçotada i després de ben dinar ens convoquen un referèndum per l’autodeterminació i ens diuen que si en Mas el vota el fan President. Quina idea tant original!.
[@more@]Bé, ERC ja s’ha arronsat.Tot fa suposar que només ha estat una “provocació”. Davant el circ que s’ha muntat, una servidora que és nacionalista des de petita, i que els termes “independència” i “autodeterminació” no m’han fet mai por, no pot evitar tenir l’ànima encongida. Què trist veure com hi ha gent que posa a subhasta les teves llegítimes aspiracions i els sentiments de molts com jo. Mentre els nacionalistes fem el pallasso, a Madrid segueixen obsessionats en posar-nos una bandera espanyola a Montjuïc i en conspirar per fer més petit l’Estatut. No cal fer propostes des d’una calçotada per tenir un referèndum. Per fer un referèndum per l’autodeterminació només calen tres coses: que al govern català manin els nacionalistes, que el President de la Generalitat sigui d’una força política nacionalista i que els nacionalistes treballin junts. Això és de calaix. Com és de calaix que el “tren Montilla" no arriba a l’estació final. Com és de calaix que amb governs nacionalistes es fan polítiques socials. És a dir, de moment res de res.
