
Ho sabia. Sabia que si comentava l’assumpte del “referèndum interruptus” rebria comentaris crítics. I és que fer el ridícul costa d’assumir sigui en el camp que sigui, però fer-nos fer un ridícul com a país és el que ens faltava.
[@more@]ERC ha fet el ridícul. Ho sento. Ha fet el ridícul perquè plantejar un referèndum per l’autodeterminació és un tema prou seriós com per fer-ho sense cap mena de rigor ni credibilitat. Parlar d’autodeterminació gratuïtament provoca un sentiment de frustració i desorientació a la gent, però el problema de fons, en aquest cas, és que aquestes actuacions justifiquen el discurs d’aquells que pretenen que el nacionalisme no soluciona els problemes reals de les persones, perquè perd el temps en discussions estèrils. Aquí hi ha el tema. Si hem de parlar d’autogovern o d’autodeterminació, de consultes o referèndums, parlem-ne, però parlem-ne amb seriositat. Sense fer comèdia. Sense jugar al pòquer.
Sumar i no pas restar.
Reflexionar, somniar … bastir complicitats, construir una vila millor.
Es tan difícil ?
perquè furgar en les nafres pròpies o alienes? que no ets pal de paller? que només s’autodeterminen els pobles? i només el Parlament?
Si et voto … tal vegada estic escollint un món millor? exactament en qué?
…..
Gràcies per la teva bondat