“Estimar el propi país és cosa instintiva; però, si procurem coneixe’l millor, no hi ha dubte que l’amor per la nostra terra esdevindrà molt més ferm”. Aquestes paraules les escriu J.Colomé al pròleg del llibre “Les mines de Can Palomeres”, i crec que descriuen un dels motius que ens va portar a organitzar la sortida que avui hem fet a Can Palomeres. L’entorn de les mines de Can Palomeres forma part dels meus records d’infància. Records de berenars de pa i xocolata. Moltes tardes d’estiu amb la meva mare, el Jordi, la Carmina, la Mari, l’Antonio, la Montserrat i la Dolors jugant davant el mas abandonat. De jocs compartits amb la canalla del barri. De visites a les mines amb els més agosarats. D’anar a buscar aigua a la font…..Moments i records molt feliços. Avui hem passat, doncs, un agradable matí de diumenge caminant per un entorn que conserva bona part de la seva bellesa original. L’Agustí Altafulla que coneix bé aquest indret i les mines ens ha acompanyat. Molts hem parlat dels nostres records durant la caminada. Altres han conegut per primera vegada Can Palomeres. Alguns, tot i ser de Malgrat, no hi havien anat mai. Altres no fa massa que han arribat i tenien ganes de conèixer les mines. A mig matí hem parat per esmorzar prop de la mina Gran. En Bartomeu, un amic del meu pare ens ha portat fotografies i documentació del treball que va fer amb Jordi Escoda per la Universitat de Barcelona entre els anys 59 i 61. Ens ha explicat que vàren estudiar la migració dels rats-penats. Coneix bé la zona, perquè vàren venir moltes vegades a Can Palomeres per anellar exemplars i estudiar els seus trajectes. Ha estat molt content de tornar avui a les mines, perquè feia anys que no hi havia vingut. Mentre feiem entrepans ens ha explicat moltes coses interessants d’aquets curiosos animals. Després hem tornat cap a casa. A l’enfilar la tornada s’ha obert davant nostre l’esplèndida panoràmica de Malgrat que ofereix Can Palomeres: els camps de conrreu, el mar, la pilona……
[@more@]
