Fins ara no m’havia plantejat que el respecte a la terra, al medi o a la natura tingués un únic color polític. Em preocupa bastant que alguns pensin que la defensa de la naturalesa és patrimoni d’una minoria social, i que per defensar el medi s’ha de tenir una ideologia determinada a poder ser d’esquerres. Llavors el món està perdut, perquè al món hi viu gent amb tota mena d’idees. Això crec que passa precisament, perquè alguns han etiquetat de verd el seu producte fins a convertir en marca de disseny la defensa del medi.
[@more@]D’altra banda, m’intriga que l’ecologisme sempre es plantegi com opositor, és a dir, penso que l’ecologisme és un moviment social i polític amb molts matisos i que no sempre s’ha d’identificar amb un perfil de persona determinat i amb una manera de ser. El perfil més estès és l’ecologista opositor. Aquell que pensa que el planeta s’ha de salvar aturant el creixement. I es queda tant ampla!. Parla de creixement desmesurat o descontrolat. Hi ha una barreja de teories amb conspiracions especulatives. La solució que proposa sempre és la mateixa: hi ha massa gent, aturem el creixement. La pregunta és: quin creixement aturem? El de la població? Hem d’aturar el creixement de la població a nivell local? A nivell mundial? Qui sobra? Què fem? Seleccionem a la gent? Tothom s’omple la boca de paraules boniques com sostenible, solidari, conservació del medi i altres similars, a vegades utilitzades de manera “gratuïta”. Els enemics són sempre els mateixos: “terceres pistes”, “quarts cinturons”, “autovies”, “tegevés”, “mats”. Sobretot, promotors, polítics, alcaldes i regidors: els monstres especuladors de les galàxies. Monstres devoradors de l’home i el planeta. Ara bé, si limites la circulació dins els pobles o ciutats apareixen les mateixes veus opositores que volen anar en cotxe. Si hi ha “pont” tots fan cues a les carreteres amb els seus bonics 4X4 d’anar per la ciutat. La sostenibilitat encara ha de fer molt camí. Moltes ments han de canviar i molts conceptes transformar-se per aconseguir que l’ecologisme tingui presència real a la nostra societat. I tots podem aportar alguna cosa. Això no és patrimoni d’uns o d’altres. Ha de ser patrimoni de tots i el primer que s’ha de fer és arrancar etiquetes. Per això, alguns comentaris del blog sobre la sortida a Can Palomeres m’han sorprès. Que t’agradi el teu poble. Que t’agradi la natura i l’entorn d’un lloc emblemàtic de Malgrat com Can Palomeres. Voler mostrar un indret de gran bellesa a gent que viu a Malgrat i no el coneix, a qui pot molestar? Quin mal hi ha? .
