Ahir vaig gaudir de la rua del Carnestoltes que es celebra cada any a Malgrat. Moltes disfresses, gent i alegria. Està bé trencar les normes un cop l’any. Per Carnestoltes tot s’hi val, i això ve a tomb amb la reflexió que us vull exposar. Ara que tothom juga a les ofertes electorals de darrera hora. Ara que especulem amb els resultats de les futures eleccions espanyoles del 9 de març tot dient que si guanya ZP això, o si guanya Rajoy allò, em venen al cap moltes imatges del que pot passar si guanya qualsevol d’ells amb majoria absoluta. Del Rajoy no espero res, ni bones paraules. Del ZP -tal com va passar amb l’Aznar- penso que es traurà la màscara que porta del bon rotllo i ja ens podem calçar. El lema socialista de fa quatre anys ha fet figa. Ja no ens ho podem creure, i si ho fem més val que anem al metge, perquè estem malalts. Cal que us recordi el tema de rodalies? Renfe? Els papers de Salamanca? Us recordo que en diverses lleis s'han envaït flagrantment competències de la Generalitat? I el pes que ha perdut Catalunya? On són les balances fiscals publicades?. Moltes ganyotes, però la realitat és tossuda. L’eslògan de “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya” no s’ha acomplert. Les paraules no valen -ho diu el Montilla-, i per la via dels fets el senyor ZP m’ha decebut molt. De totes maneres, el pitjor que ens podria passar als catalans no és que guanyi l’un o l’altre. El pitjor seria que, finalment, entre els dos grans partits espanyols es deixessin de manies i de paripé per fer un gran pacte amb l'objectiu de barrar el pas als nacionalismes emprenyadors. Què no? Més d’un ho aplaudiria. Segur. També podem estirar la memòria i recordar que l’any 1998, els socialistes, -amb els senyors Borrell i Narcís Serra al capdavant -van ratificar una proposta de pacte d’Aznar per posar límits a l’ampliació de l’autogovern de Catalunya. Es tractava d’un acord bilateral entre PP-PSOE per tutelar l’ús de l’article 150.2 de la Constitució Espanyola i fer front als “extremistes” que volien qüestionar l’actual model constitucional. Ja cal que anem amb compte. Aquests dies molta gent va disfressada. Alguns amb la pell de xai. Ull, per tant, a l'escollir des de Catalunya. Ull, per tant, al valorar qui estarà en millor disposició de plantar cara. Salut I Carnestoltes![@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
Categories
- No hi ha categories
Meta
Hola Neus:
Ja t´ho havia dit en un altre article del teu Blog, peró ho torno a reiterar, tenen raó les paraules de Duran: Quan PP i PSOE es posen d´acord , Catalunya surt perdent.
Una Salutació, venen dies intensos de campanya.
Hola Neus:
Jo ja sóc gran i a casa no tenim nens petits ho sigui que no em disfrasso.