Amb uns dies de retard respecte el previst segueixo explicant el que es va viure dijous 13 de març al Ple, i arribem al punt de les mocions. Poca broma. En aquest punt has d’agafar aire i posar-te una pinça al nas per poder continuar. Bé, és una manera prou gràfica de dir el que penso. Afegir que el que passa a Malgrat és simptomàtic. No ens hem de posar nerviosos, ni dramatitzar-ho. Senzillament és el símptoma normal de pobles amb governants de maneres i formes encara pre-democràtiques. Polítics que es troben encara en fase d’evolució democràtica. La majoria es van educar en una dictadura i això salta a la vista que deixa marca.
La primera moció la vam presentar el grup municipal de CIU. Senzillament es tractava d’una cosa tant “subversiva” com donar “suport al model d’immersió lingüística a Catalunya” que ha estat producte d’una àmplia voluntat política i del treball pedagògic del col.lectiu d’ensenyants i el compromís general de les famílies. Amb el temps, aquest model ha esdevingut el model educatiu més eficaç per a fer ciutadans competents en els dues llengües. Lògicament, el PP va votar en contra, però el PSC es va abstenir. Per què? Perquè resulta que els preocupa la proposta del conseller Maragall. Recordem que mesos enrera el Conseller va posar damunt la taula una proposta que no havia ni tan sols consensuat amb els socis de govern: crear centres educatius especials per a immigrants. Des de CIU som conscients de la complexitat de la integració dels alumnes nouvinguts a l’escola, però la solució no passa per segregar infants i joves, sinó per dotar de mitjans i aules d’acollida a les escoles i potenciar programes específics. Es veu que el PSC no té massa clar el model d’escola, perquè es van tancar en banda i no van voler votar la moció de cap de les maneres. ERC i ICV-EUA la van aprovar.
Segona moció, aquesta la presenta ERC: “Suport al procés d’independència de Kosovo”. CIU i ICV-EUA votem a favor. PP i PSC voten en contra. Lamentable constatar que són cada dia més semblants en el fons i en les formes. Qui ha dit que és un pacte anti-natura?
Tercera moció, aquesta conjunta d’ERC, CIU i ICV-EUA: “Creació d’un Reglament municipal de Participació ciutadana”. Del debat es dedueix que a Malgrat no ens cal fomentar la participació ciutadana, ni la formació cívica i democràtica dels ciutadans. No cal potenciar la corresponsabilitat en la millora del poble, ni garantir la trasparència en la gestió (ui!, què dius?), ni aprofundir en un major coneixement del parer i inquietuds dels ciutadans. Mira, segons el PSC (perquè el PP ni té criteri) a Malgrat com menys cultura de participació millor. Total, 9 vots (govern dixit) en contra i 8 a favor. Els arguments que ens van donar són un cop de puny a la intel.ligència de les persones. Al.lucinants.
Una altra moció: “Impulsar la renovació del Consell Municipal de Turisme”. Quina ironia. En aquest punt, l’alcaldessa parla com el “crist del pantocràtor de Taüll”. La seva veu agafa el particular matís messiànic que la caracteritza quan s’arroga la raó. Els seus ulls em miren per damunt de les ulleres mentre em diu que nanai. Des que ha descobert les avantatges de crear una empresa de capital mixta és com una nena amb sabates noves. Li ha costat prop de 20 anys, però finalment ens hem de felicitar, perquè ha vist la llum. Llàstima que als municipis veïns ho hagin descobert abans i ens hagin passat al davant fa temps mentre ella els criticava. El que en vaig treure de positiu és que va reconèixer la bona feina que CIU va fer des de la regidoria de turisme i comerç.
A continuació, moció d’ICV-EUA per demanar una nova "llei de terminis sobre l’avortament". Aquí nosaltres vam mantenir que s’ha de fer primer un debat amb calma, i que el debat l’ha de fer la societat conjuntament amb els grups que la representen, associacions de dones, etc. Si vaig manifestar que estem a favor del dret a la intimitat de les dones. De moment la postura va ser d’abstenció.
Finalment, moció conjunta d’ERC, CIU, i ICV-EUA per "l’establiment d’una ordenança d’estalvi d’aigua". Aquí el debat es va tornar esperpèntic, i ho dic amb pena. Mentre el Govern català s’afanya a buscar aigua i a fer decrets per incentivar l’estalvi d’aigua. Mentre el nivell de reserves d’aigua ratllen l’emergència i demanen actuar en conseqüència. Mentre uns parlen de trasvassaments, vaixells que portin aigua, plantes dessalinitzadores, etc, a Malgrat ens hem de quedar parats mirant el cel o ballant la dansa de la pluja. Segons la regidora de medi ambient -la nova gurú del medi ambient malgratenc- no n’hi ha per tant i podem esperar que ens arribi no sé quin pla director que ens dirà el que hem de fer. Ella té molta feina i no pot perdre el temps en qualsevol tonteria que proposi l’oposició. El més trist és que segons la Regidora la moció la presentem "perquè està de moda" o perquè "volem marcar l’agenda del govern". Carai!. Jo creia que era per incentivar l´estalvi d´aigua. Mira, ho he dit moltes vegades i no em vull repetir, però trobo indignant que ens prenguin el pèl d’aquesta manera. No podem demanar a la gent que sigui solidària si som incapaços de canviar les prioritats davant d’una emergència. No per mirar cada dia el cel plourà més. Ni per anar a mil reunions de l’ACA, ni per editar tríptics de no sé què, ni per mirar-te tots els dossiers del món, ni pe fer tots els plans directors que vulguin. El nivell de pluges és molt baix i s’han de prendre mesures. L’actitud de la regidora ha estat un greu error, perquè al meu entendre ha perdut una bona oportunitat per impulsar un treball necessari des del consens i sense prejudicis. Fins i tot de guanyar-se la confiança dels grups de l’oposició amb una actitud més oberta. Una llàstima!
A l’acabar s’obre el torn de les preguntes: preguntem sobre els problemes de la llar d’infants i aconseguim que la sempre recelosa sra. Aubanell es comprometi a fer una reunió urgent ( a data d’avui ja s’ha celebrat. Mira si era urgent). Després ens emboliquem a discutir amb el sr. des-regidor de serveis i esports sobre la conveniència o no de prohibir fer foc als espais públics. Sembla ser que Malgrat s’ha declarat "Poble lliure de calçotades i altres actes crematoris populars". Sort que no celebrem les falles!. A vegades, sents vergonya aliena d’escoltar segons quines respostes i arguments. sobretot quan no es tenen arguments. Fins i tot l’alcaldessa crec que es va acabar adonant que el seu des-regidor l’estava dient massa grossa i va voler matissar. Vaig aprofitar per felicitar al meu amic "regidor de la immobilitat". Haig de dir que agraeixo sincerament que escoltés el prec que li vaig fer en el darrer ple i fes treure la senyal de trànsit del carrer dels Arcs. Quan es fan les coses bé també cal dir-ho. També es va preguntar per la reunió de l´alcaldessa amb representants de les fàbriques per parlar de la possible ubicació del centre de salut mental. Aquí va quedar clar que el govern desgoverna des del silenci. Per cert, cada vegada assisteix menys públic als plens. Suposo que en el fons era l’objectiu que alguns s’havien marcat.
Hola Neus:
No em negaràs que la pregunta sobre immersió llinguistica anava destinada a minar el pacte PSC-PP o a fer evident les postures?
Ai ai, una mica de Jugada Politica si que feies, en aquesta questió, escapa una mica a un municipi, peró és legitim erosionar un govern anti-natura PP-PSC, treient les contradiccions.
Hola Neus:
Et puc dir que dins del PPC també hi ha gent que vol canviar les coses, i el tema de la critíca al model d´immersió llinguistica és una d´elles, peró s´ha d´anar en compte doncs els cainismes al PPC són molt forts i la pluralitat d´opinions no s´entén massa, suposo que amb un PPC diferent es podrien aconseguir grans acords amb CIU, aixó a nivell de Catalunya sería una bona hipotesi de futur, només un PPC que estimi Catalunya té futur, com avui molt bé als Matins de Tv-3 del Cuni ha exposat, Montserrat Nebrera.
no m’agrada, en cas de ser finalment així, que s’ubiqui el centre terapèutic a l’avinguda Pomareda, ni el rebuig frontal que expressen poblacions com Pineda, Palafolls i, pel que sembla, el que comença a Malgrat. En fi, és un tema llarg i delicat de parlar.
Recordo que un dia un bon amic meu em va comentar que la línia divisòria que separa la locura de la cordura és tan fi…
Hola Neus, no sé com pots fer tantes coses alhora, però ho fas bé, en quan al centre terapèutic, no em sembla gens malament que estigui al poble, les persones que hi són mai porten problemes, i són com de casa, a mi no em molesten, m’agrada saludar-los, el que es vergonyós que els veïns de Pineda en el seu moment s’hi varen negar, i al davant tenen un centre de venta de drogues, això sí que es per manifestar-se i no al revés.
Una abraçada a tothom.