FELICITATS PARE

Avui rebusco entre els meus records. Camino al costat seu. La meva ma menuda dins la seva ma em fa sentir segura. El recorregut de la meva memoria és ple de bones estones, de jocs i amor intens. Per mi va inventar cançons i contes. Per mi va construir també castells imaginaris quan arribava cansat de la feina. Em va fer sentir princesa de tots els dracs i cavallers del món. Els meus records el veuen a la fàbrica, entre els telers i les bobines de fil, mentre el meu germà i jo jugàvem amb les caixes del magatzem. D´ell he aprés el que és l´esforç, i que ningú et regala res en aquesta vida. Ara fa tres anys ens vam acomiadar creient que era per sempre. Els metges em van deixar entrar a la UCI per dir-li adèu. Estava molt greu. D´aquells moments d´incertesa guardo la imatge de la seva serenor. La resignació, el coratge. Les paraules amb les que em va consolar. Em vaig preguntar mil vegades quina estranya força ens impedeix als fills demostrar el que sentim. Quina estranya força no ens deixa dir massa sovint allò que volem dir als pares. Vaig recordar tantes vegades que no he estat a l´altura, que li he fallat. I tantes vegades que hem compartit èxits i fracassos. En aquella llarga espera vaig demanar amb totes les forçes tenir més temps. Confesso que he tingut sort. La vida m´ha donat el que li vaig demanar. Hem tingut una nova oportunitat i li he pogut dir moltes vegades tot el que l´estimo.  Poca gent sap que dins aquest home reservat, de mirada severa i gest despistat es troba el millor pare. El pare més comprensiu. El més generós. El meu pare.

Tweet