LA GERMANDAT DE L’ANELL

La  petita història de Can Feliciano segueix marcada per la pressió. Dijous passat al ple, la sra. Alcaldessa va voler donar un toc de gràcia anunciant  el contingut d’una carta de l’ACA que sembla donar llum verda a  la continuació de les obres. Ja ho veurem. En qualsevol cas les formes, com sempre, van ser incorrectes.Tampoc em va sorprendre. Estic més que acostumada als cops d’efecte d’aquest govern.  No va haver reacció des de l’oposició. Ja esperàvem un dia d’aquests un efecte teatral de l’equip de govern. Si  volíen acció-reacció no els hi va sortir bé. Personalment no m’agrada que em marquin el “tempo”, i tots plegats vam considerar més encertat no entrar al seu joc. Sembla que no hi ha bones intencions i em sap greu. Els esforços per preservar Can Feliciano poden deixar de ser efectius si prevalen les telefonades i els condicionants de qui mana. Que val la pena seguir amb la defensa ho confirma el pas del temps. Només cal veure com la vegetació s’obre  pas a l’indret. En poc temps potser tornarem a tenir una autèntica barrera verda a la riera. Ja sé que no té un gran valor botànic, però a mi la botánica tampoc em fa sortir de casa. A mi em fa moure el sentiment, i sobretot,  la sobèrbia dels que volen al preu que sigui acabar amb els arbres només per demostrar qui té raó. Aquest espai arbrat té un valor socioambiental demostrat. La lectura de la carta va deixar un gust agredolç a la sala. Esperem i desitjem que no sigui un réquiem per l’arbreda. Em va fer gràcia que la sra. Alcaldessa digui que cal fer-ho perquè ho portàva al programa. Carai!, També hi portava un camp de futbol i no el veiem. També portava una piscina i no ens hi banyem. Cal seguir?. Al sortir em van venir al cap imatges del "Senyor dels Anells" i la sèrie de personatges metafòrics de la novel·la que representen totes les qualitats humanes. Vaig recordar els arbres humans que parlen amb saviesa i, per un instant, em vaig imaginar els arbres arrencant les seves pròpies arrels de la terra per marxar en comitiva cap a l’ajuntament. Us imagineu qui podria fer de Sàuron, Senyor Fosc de Mòrdor, el dolent que va crear l’Anell de poder i altres anells donats als reis dels altres pobles per dominar-los? I d’elf, nan o d’home? I d’orco?……Qui podría fer d’orco?…Res, coses meves. Suposo que vaig sopar massa tard.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a LA GERMANDAT DE L’ANELL

  1. garmir diu:

    Hola Neus:
    Has començat el curs amb molta força, així m´agrada amb i.lusió.
    Edmón.

Els comentaris estan tancats.